El Partit Socialdemòcrata (PS) va denunciar ahir que la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, aprovada a finals del 1999 i que va entrar en vigor a principis del 2000, no s’està complint per manca de voluntat política. Els socialdemòcrates van fer ahir aquesta afirmació a la sala de premsa del Consell General durant la presentació de les nou esmenes que han entrat a tràmit parlamentari al projecte de llei de modificació de la Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis professionals.

Precisament, una de les esmenes introduïdes demana que tots els professionals que exerceixin a Andorra hagin d’acreditar el nivell B2 de català, tant els que han de venir com els que ja hi són, i per aquests últims el PS proposa un termini de dos anys de transició perquè s’hi puguin adaptar. «Serà més fàcil defensar-ho a Europa en la negociació de l’acord d’associació si aquí també ho exigim a tothom», va afirmar la consellera general Susanna Vela.

Un dels col·lectius més afectats per aquesta mancança és el de la salut, un sector «sensible» perquè «ha estat objecte de crítiques per part de la ciutadania», va assegurar. «Estem en el dret d’exigir que ens atenguin en català, i fa molt de temps que no s’està complint la llei del 1999, hi ha incompliments flagrants», va lamentar Vela. La presidenta suplent del grup parlamentari, Judith Salazar, per la seva banda, va afegir que «tothom treu pit del català», però «a l’hora de fer lleis ens n’oblidem», així que «cal acompanyar els discursos d’exemples pràctics». 

En aquest sentit, van revelar que en la llei de professions sanitàries s’havia presentat una esmena semblant i que la majoria ja els hi havia comunicat que no prosperaria, com segurament serà el cas d’aquesta per les professions titulades. «No sabem quin és el motiu, fins i tot estàvem disposades a arribar a punt mig de trobada», van assegurar.

Sobre la llei del català, els socialdemòcrates van lamentar que no «ha anat més enllà per falta de recursos, per exemple per manca d’inspectors», ja que «mai hi ha hagut prou voluntat política d’exercir el dret a ser atesos en català». Segons Vela, «potser no es llegeixen la llei», perquè «marca unes sancions i obligacions que mai s’han aplicat». De vegades, va denunciar Salazar, «es fan lleis de cara a la galeria», ja que «en vint anys no s’han posat sancions ni en l’àmbit públic ni en el privat; potser s’ha obert un expedient i no s’ha fet res més», va lamentar.

Més de 100 quilòmetres

En una de les esmenes presentades, el PS fa referència als transfronterers. En aquest sentit, demanen que el radi de residència d’aquest tipus de treballadors (tan assalariats com per compte propi) no sigui superior als 100 quilòmetres al voltant d’Andorra, per la qual cosa caldria la modificació de l’article 25 de la llei d’immigració.

La resta d’esmenes busquen assegurar la reciprocitat en la lliure circulació de persones i evitar situacions de competència deslleial entre els professionals que es volen establir temporalment a Andorra i els que ho fan de forma permanent. D’aquesta manera, volen modificar l’article que fa referència a la curta durada, amb l’objectiu d’exigir igualment en aquests casos la titulació corresponent i estar col·legiats com la resta de professionals establerts al Principat. Així mateix, creuen que cal lluitar contra l’intrusisme en les demandes per exercir inferiors als 30 dies. A més, els socialdemòcrates consideren que els col·legis han de poder fiscalitzar aquest tipus de professionals, de manera que hagin de complir el codi deontològic.

Per últim, el grup parlamentari socialdemòcrata considera que s’ha de determinar la ràtio professional en les quotes d’immigració, i que han de ser els col·legis els que orientin les polítiques del Govern en funció de les necessitats de cada col·lectiu o sector. Per un altre costat, reclamen publicitat formal i identificació professional, amb la creació d’un registre públic on constin totes les dades i que tothom que ho desitgi les pugui conèixer.