La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) afirma que els salaris han crescut més que la inflació en els últims 20 anys. Així s’exposa en un document que ha presentat la patronal en una reunió tècnica per rebatre la proposta de la Unió Sindical d’Andorra (USdA) que, per la seva banda, demana un increment salarial del 20% en quatre anys per pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors provocada per la inflació. Així, a la nota de treball s’indica que el salari mínim ha passat de 725,06 euros mensuals el 2001 a 1.201,20 euros el 2022, un fet que representa un increment del 65,7%. Alhora, l’IPC per al mateix període ha estat del 43,6%. Per tant, el salari mínim ha crescut per sobre de la inflació i el seu poder adquisitiu ha augmentat en un 22,1%. 

Pel que fa al salari mitjà, ha incrementat un 23,6% pel mateix període. En termes comparatius, l’any 2001 es va situar als 1.349,03 euros mensuals, i el 2021 en els 2.193,05 euros, més de 300 euros per sobre del que resultaria d’aplicar estrictament l’efecte de la inflació. En aquest sentit, el poder adquisitiu va augmentar en un 23,6%. 

Les dades, recollides pel Departament d’Estadística, també constaten que l’evolució positiva del poder adquisitiu dels salaris arriba a tots els sectors de l’economia, tant en aquells que tenen un salari mitjà per sobre del salari mitjà global, com en aquells amb un sou mitjà inferior al salari mitjà global. Així, per exemple, els sous van pujar un 57% a la construcció, un 56% el comerç, un 48% en l’hoteleria o un 67% a les activitats immobiliàries. No obstant això, les activitats socials i els serveis personals són el sector que ha vist menys incrementat el seu salari mitjà en temes percentuals, amb un augment entre el 2001 i el 2021 del 47%, i tot i ser l’augment més moderat, s’ha situat vuit punts percentuals per sobre de l’IPC per al mateix període, que ha estat del 39%.

A principis d’any, el país va arribar a un màxim d’augment de l’IPC del 7,4%, concretament al juny. Des d’aleshores, la variació anual de l’IPC ha anat davallant de forma moderada fins a situar-se en un 6,8% al setembre. En aquesta línia, la CEA defensa que un context inflacionista com l’actual podria revertir el creixement del poder adquisitiu dels salaris constatat al llarg de les darreres dècades. Tanmateix les dades indiquen el contrari, és a dir, que els salaris a Andorra han continuat creixent a un ritme superior al de la inflació. De fet, només tres sectors van registrar el juny –que és l’últim mes del qual es disposen dades– un augment del salari mitjà inferior a la inflació: la indústria manufacturera, amb un 4,2% d’augment; l’administració pública, amb un 4,6% de creixement; i les activitats sanitàries i veterinàries i serveis socials, amb un augment del 4,6%. Aquesta situació, però, ha estat causada perquè el Govern i el Consell General van fixar en un 3,3% l’augment salarial a principis d’any. 

Altrament, el fet que la gran majoria d’activitats del sector privat hagin experimentat un augment del salari mitjà superior a la inflació també té una explicació. Així, el document exposa que en un context desregulat, la demanda o el salari que les empreses estan disposades a pagar, s’adequa més ràpidament a l’oferta o el salari que els assalariats reclamen. En conseqüència, s’experimenta una tendència a l’alça en un escenari marcat per la inflació i la manca de mà d’obra. 

Per finalitzar, el president de la CEA, Gerard Cadena, va assenyalar que la finalitat de la reunió tècnica que es va dur a terme ahir va ser contrastar les diferents dades que havia proporcionat l’USdA i les que des de la patronal s’han aportat. «Els sindicats havien fet un càlcul sobre la pèrdua del poder adquisitiu basant-se en el Producte Interior Brut (PIB), i nosaltres hem fet el càlcul a través de Í’Index de Preus de Consum (IPC) i també dels increments del salari», va valorar Cadena, que també va explicar que «les dades són completament oposades, però intentarem acostar posicions i veure com ens podem retrobar en el mateix càlcul», o sigui, trobar exactament quina és la pèrdua de poder adquisitiu que hi ha hagut al Principat.