El Pla Integral de Salut Mental (Pisma) recull la necessitat de definir i implementar diferents models d’habitatges de suport adaptats a les necessitats de les persones que pateixen malalties mentals. En aquest sentit, i amb la voluntat de treballar amb el desenvolupament del Pisma, ahir durant la segona Taula Nacional de Salut Mental es va treballar en una nova proposta que preveu, d’una banda, la construcció de pisos de suport a l’edifici on s’ubica el Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), amb dos tipus d’habitatges diferents depenent del grau d’autonomia dels usuaris; i, d’altra banda, s’està mirant de signar un acord amb el Bisbat d’Urgell per impulsar un centre destinat a pacients amb malalties mentals a l’antic edifici del seminari.
Sobre els pisos de suport, el Projecte de llei del pressupost 2023 inclou una partida d’un milió d’euros per a la seva habilitació. Concretament, la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, va assegurar que «estem treballant perquè l’any vinent es pugui desenvolupar tot el pla funcional». Tanmateix, va explicar que encara s’han de detallar les necessitats assistencials de les persones dependents perquè es pugui adaptar el màxim possible.

Quant al nou espai de la Seu, aquest té la voluntat de centrar-se especialment en les persones amb trastorns de salut mental que requereixin fases d’hospitalització de mitja o llarga durada, i es basarà en el model de recuperació de les persones, la continuïtat assistencial i l’acompanyament en el seu cicle vital. Paral·lelament, s’espera que pugui ser una residència tant per adults com per infantojuvenil. «Una de les riqueses que penso que estem aportant en aquest model d’habitatge és que és molt divers», va valorar Mas, que sobre el fet d’escollir com a lloc d’emplaçament de la residència de la Seu d’Urgell, va observar que «no s’està dient que a Andorra no es construirà més, sinó que s’ha de diversificar perquè tinguem els màxims recursos com puguem». Aquest projecte, però, encara està en una fase de converses inicials amb el Bisbat i, en aquesta línia, la secretària d’estat de Salut va indicar que «nosaltres estem interessats en col·laborar».

Un altre dels temes a destacar que es va posar ahir sobre la taula va ser la inclusió dels serveis de psicologia a la cartera de serveis de la CASS. Així, Mas va remarcar que «estem treballant molt intensament i amb molt bona sintonia amb els psicòlegs, i pensem que ben aviat podrà ser una realitat». Si bé no hi ha cap data tancada, «tant de bo pogués estar a final d’any», va desitjar. De moment, hi ha un seguit de situacions que s’han d’anar treballant juntament amb la CASS i les associacions i «veure com totes les peces d’aquest puzle encaixen», va asserir la secretària d’Estat de Salut. Un dels aspectes que s’havien de definir, per exemple, era quins serien el agents derivadors als psicòlegs, i s’ha arribat a la conclusió que el més adequat és que siguin els metges referents, els especialistes des dels serveis del SAAS o els psiquiatres especialitzats els que ho facin. Per la seva banda, el Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia) ha tingut una gran col·laboració en aquestes discussions. Entre les ajudes que prestarà, els psicòlegs hauran de tenir la validació per part del Copsia perquè la CASS pugui conveniar els seus serveis. 

El que està clar de moment és quin tipus de patologies estaran incloses en la cartera de serveis. No obstant això, encara falta acabar de tancar quin tipus de teràpia entrarà a la cartera de serveis.