Des de fa un any, el reglament d’utilització dels serveis de transport públic de passatgers d’Andorra obliga els conductors a parlar sempre en català amb els usuaris. En cas que no sigui així, xofer i empresa s’exposen a sancions. Aquest és només un exemple dels esforços del Govern per atenuar la caiguda de l’ús de la llengua oficial del país en alguns entorns, com ara el món laboral. Si bé les darreres enquestes de què es disposa, prèvies a la pandèmia, destaquen que el 52% utilitza el català per a les relacions laborals externes, és a dir, amb clients i proveïdors, el fort creixement de l’economia andorrana després de la crisi sanitària s’ha traduït en l’arribada de centenars de nous treballadors la llengua habitual dels quals no és el català, cosa que ha impactat negativament sobre l’idioma oficial del Principat.

L’Executiu, conscient de la necessitat d’integrar aquests treballadors, ofereix cursos gratuïts per aquells que arriben de fora i que no coneixen l’idioma. Aquest setembre, 1.153 persones s’han apuntat a alguns dels programes d’aprenentatge del Departament de Política Lingüística, tant en línia com presencials, dirigits principalment a professionals dels sectors del transport, el comerç, l’hostaleria i l’administració. Cada cop són més les empreses que accedeixen a aquest servei, que s’organitza en grups de 15 persones i mòduls de 20 hores perquè els assalariats arribats d’altres països no catalanoparlants aprenguin els conceptes bàsics per mantenir una conversa o atendre el client en català. 

D’altra banda, el Departament d’Estadística va publicar recentment les dades relatives a la immigració al Principat. Un dels eixos de l’estudi ha estat la situació del català en aquest segment de la població. Pel que fa a les competències lingüístiques abans d’immigrar a Andorra, el 55,8% dels arribats de primera generació tenien un escàs o nul coneixement de l’idioma del país (24.149 persones), el 24,3% tenien el català com a llengua materna (10.510 persones) i el 4% tenia un nivell avançat (1.730 persones). Pel que fa a la participació en cursos per aprendre català, el 21,7% dels immigrants de primera generació han assistit a un curs per aprendre la llengua (9.410 persones), el 31,7% no ho ha fet perquè les seves competències eren suficients ( 13.713 persones) i el 45,2% (19.552 persones) no han pres part en cap curs de formació per altres raons.