Les empreses i entitats públiques i privades de més de 100 treballadors estan obligades a tenir enllestits a finals d’aquest any els plans de mobilitat, d’acord amb el que estipula la Llei de l’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc). Des de l’Executiu s’ha fet durant aquests anys un contacte amb les 55 empreses i entitats que es calcula que han de complir l’obligació i es té la constància, d’una banda, que una trentena es troben treballant en l’elaboració del pla i que quatre ja el tindrien acabat. Des del Govern es vol fer aquest mes d’octubre el punt per saber l’estat exacte d’aquests plans de mobilitat (si bé les entitats no estan obligades a presentar-lo a l’Executiu) tenint en compte que de cara a l’any que ve les accions haurien de començar a implementar-se. L’administració central és una de les que està obligades a complir aquests plans i tal com posa en relleu el director de l’Oficina de l’energia i del canvi climàtic, Carles Miquel, «el gruix de la feina ja està fet», de manera que preveuen complir amb el calendari marcat.

A principis del 2022 el Govern va començar una feina de diagnosi en el marc de les cinc etapes fixades per elaborar el pla. Així, la primera preveia una anàlisi preliminar per recopilar dades i també establir un equip de treball, perquè el que es volia és que aquest document sigui «com més participatiu millor». La segona etapa era la diagnosi, per saber, entre altres aspectes, com la mobilitat actual, quina és la connectivitat dels centres de treball o els hàbits del personal. Així, s’han fet diverses enquestes (respostes per unes 600 persones) i webinars per avançar en aquesta fase. La tercera etapa és la de l’estratègia i el pla d’acció, on es treballen les propostes aportades per més d’un centenar de persones. Miquel incideix en el fet que aquestes mesures i plans d’acció aniran acompanyats d’uns objectius a assolir i que hi haurà uns indicadors per fer «el seguiment i garantir una bona execució» del pla. Una quarta fase serà la corresponent a la implementació i difusió, que aniran acompanyats del seguiment i l’avaluació.

De la fase de diagnosi es pot concloure que el model actual està molt «centrat en el vehicle» privat i que en els casos en què el treballador viu a prop de la feina es fa un desplaçament a peu. L’estudi ha volgut avaluar els diferents llocs d’origen i destí dels treballadors per veure com és aquesta mobilitat i també s’ha incidit en la connectivitat dels centres, per saber si hi podria haver un desplaçament en autobús o bicicleta elèctrica, per exemple.

Amb el model actual es vol avançar al que se’n deriva de la Litecc, és a dir, que estableixi que, en primer lloc, cal evitar els desplaçaments, que si es fan han de ser sostenibles i que a mesura que les distàncies són més importants o hi ha més dificultats, es prioritzi el transport públic o el vehicle compartit. D’aquesta manera, es tendeix a un model que privilegiï anar a peu, els vehicles de mobilitat personal, la bicicleta i el transport públic abans de fer servir el vehicle privat i que si aquest s’ha d’emprar, que sigui amb un ús compartit.

Així, a partir de les propostes recollides entre el personal de l’administració central s’han previst set programes: sobre la racionalització dels desplaçaments; el foment dels recorreguts a peu; l’impuls a la mobilitat amb vehicles personals i bicicletes; el foment del transport col·lectiu; l’ús racional del vehicle; la gestió i seguiment del pla i la formació en la mobilitat sostenible. I dins d’aquests programes hi haurà tot un seguit d’accions.

Miquel destaca que serà necessària una conscienciació del personal perquè les mesures que es vulguin impulsar siguin efectives i, per exemple ,en el cas del vehicle compartit avança que es treballa en una aplicació web que estarà oberta no només als empleats de l’administració general sinó a tota la ciutadania.

Consienciació

Tal com s’ha explicat de les 55 empreses i entitats que estarien obligades a complir amb aquests plans de mobilitat, una trentena ja el tenien iniciat al mes de novembre de l’any passat, que és quan des de l’Executiu es va tenir contacte amb ells per compartir l’avançament de la feina. També els consta, tal com s’ha esmentat, que n’hi ha quatre que ja el tenen acabat. Malgrat que no complir aquesta obligació pot ser una falta, des del Govern incideixen que el que es busca no és sancionar sinó que les empreses i entitats tirin endavant aquests plans amb l’assessorament de l’Executiu i també s’està vetllant perquè hi hagi «una coherència de les mesures» perquè hi pugui haver sinergies entre els diferents actors implicats.

L’impacte sobre el medi ambient que pugui arribar a tenir l’aplicació d’aquests plans dependrà de les mesures que s’hi incloguin, és a dir, «de com estiguin plantejats i també acceptats pel personal». «L’ideal», destaca Miquel, és que aquests documents estiguin acompanyats d’incentius que serveixin per donar impuls a les mesures, segons va informar l’ANA.