Ordino
«Tenim eines per reduir el consum energètic sense tancar pistes»
Entrevista a l’adjunt a la direcció general del grup Saetde, Julio Ventaja
L’adjunt a la direcció general del grup Saetde, Julio Ventaja, anuncia les previsions per al pròxim hivern a l’estació d’Ordino Arcalís en una temporada que estarà marcada pel control del consum elèctric. També explica les inversions al camp de neu, els ajuts que el grup ofereix als seus treballadors temporers i fa un balanç de la superació de la pandèmia i d’un estiu amb menys visitants que l’anterior, però la mateixa facturació.
–Sembla que aquest hivern serà el primer totalment normal després de la pandèmia. Com l’encaren?
–La nostra intenció és, si les condicions de la neu ho permeten, obrir a principis de desembre. Esperem tenir la millor temporada dels últims tres anys, tot i que l’última ja va ser força bona, malgrat que el mal temps i l’allau al mes de gener que va deixar el restaurant de la Coma inservible ens van penalitzar amb alguns dies de tancament.
–Com creu que beneficiarà la implementació del forfet únic Andorra Pass?
–Crec que posiciona Andorra a escala de país a un molt bon nivell. Un país, un forfet, suposa facilitar l’estada i experiència del client.
–Per què Ordino Arcalís ha volgut recuperar la unió amb Pal Arinsal mitjançant el Nord Pass?
–Per diferenciar Grandvalira de les valls del nord amb dos productes independents segons la seva proximitat i el preu: a Grandvalira el forfet de dia costa uns 60 euros, a Arcalís 43, i a Pal Arinsal poc menys de 50. També hem de tenir en compte que el client que va a Grandvalira és totalment diferent del que va a Arcalís o Pal Arinsal i que el client de forfet de temporada acostuma a ser resident al país i el tria segons la vall on viu.
–Com va la venda de forfets?
–El 30 de setembre, quan va finalitzar el període d’early booking, el ritme de vendes, tant per l’Andorra Pass, el Nord Pass com el Mountain Pass, era molt millor que la temporada passada. Crec que cada vegada més, a causa de la crisi econòmica actual, la gent és conscient que s’han d’aprofitar els preus dinàmics i reservar amb la màxima antelació. Les sensacions són bones, però ningú pot preveure quines seran les xifres d’última hora.
–Una dels protagonistes d’aquest hivern, a banda de la neu, serà l’energia. Els preocupa la situació?
–Des del nostre grup fa més d’un any que treballem per tenir una alternativa sostenible i invertim en fonts renovables. A més, enguany hem destinat prop d’un milió i mig d’euros en la instal·lació d’una turbina hidràulica a Grau Roig i en plaques fotovoltaiques als edificis, cosa que ens permetrà tenir un consum propi del 10 o 15%. A banda, també fa moltes temporades que invertim molts diners en sistemes de producció de neu més eficients i ginys mecànics més optimitzats, fet que ajuda a reduir la despesa i el consum energètic.
–Es plantegen la possibilitat que hi hagi talls en el subministrament?
–Això ens ho dirà FEDA i serà una decisió a escala de país. Des d’Ski Andorra treballem una sèrie de mesures per donar resposta en cas que s’hagi de controlar o reduir el consum elèctric, perquè no hi ha dubte que el servei al ciutadà passarà per davant del funcionament de les estacions. A França, s’ha demanat als camps de neu que redueixin el consum un 10%, però a Andorra, gràcies als sistemes d’autoconsum i reducció del consum que he comentat abans, ja anem en aquesta línia.
–Li pregunto perquè des de FEDA es demana a les estacions donar exemple i es posa en dubte si cal obrir cada dia o totes les pistes.
–Jo crec que el plantejament ha de ser diferent. Fa anys que les estacions, en funció del volum de clients, operem amb unes condicions o unes altres i, per exemple, juguem amb la velocitat dels ginys per estalviar més o menys. Tenim els mecanismes per assolir l’estalvi sense haver de tancar.
–La pandèmia va obligar a ajornar diverses inversions a Ordino Arcalís. Quina és la previsió actualment?
–Quan al 2018 Saetde va entrar a l’accionariat de Secnoa, l’estació va adoptar un pla director amb el compromís d’invertir uns 10 milions d’euros en quatre anys. Fins ara n’hem invertit 12, dos més del previst, i tenim intenció d’invertir 10 milions més des d’ara fins al 2032. De moment, els hem destinat al telecabina, nous sistemes de producció de neu i nous teleesquís. Enguany, com deia, destinarem 2,5 milions a la zona de la Coma, corresponents a la renovació del restaurant amb un milió d’euros, i a la zona de Planells, amb un milió i mig d’euros amb dos teleesquís nous, una nova cinta, la readaptació dels edificis i diferents millores a les pistes amb eixamplaments i neu artificial.
–Quins circuits hi haurà dins l’estació per al Mountain Pass?
–A Ordino Arcalís hi ha cinc itineraris per als usuaris del Mountain Pass, que estaran ben diferenciats i senyalitzats, perquè tant aquí com a Pal Arinsal l’esquiador de muntanya és un client molt important. En aquest sentit, he de destacar que hem reforçat i millorat la senyalització i les proteccions a l’estació en general amb una inversió de 200.000 euros. Crec que era un tema que teníem pendent feia temps.
–Arran de la pandèmia, ha estat un esport que ha anat a l’alça, oi?
–Arran de la pandèmia el que ha anat a l’alça és que la gent vol sortir a la muntanya en totes les seves variants. L’esquí de muntanya, concretament, permet fer molt d’esforç físic amb poc desnivell i dona molta llibertat.
–El problema és que la convivència entre esquiadors de muntanya i esquiadors d’alpí no sempre és fàcil.
–Hem d’entendre que la seguretat és fonamental, per això el forfet, a més de donar una assistència i diferents avantatges, garanteix uns circuits específics per a cadascú. Entre tots hem de mantenir l’ecosistema de la muntanya, sense massificar-la i sense riscos. No és una qüestió d’afany recaptatori, perquè si es comprova el que es paga pel forfet i el que s’obté, s’amortitza molt ràpid.
–Quin balanç fan de l’estiu?
–Molt positiu. Pel que fa al nombre de visitants ha estat inferior al de l’any passat; el 2021 en van ser 85.000 i aquest any, calculem, que tancarem amb uns 70.000. Nosaltres no busquem una estació massificada, sinó que volem oferir qualitat, així que, tot i la davallada del 20%, ens sentim molt còmodes amb aquesta xifra. A més, els ingressos s’han mantingut, gràcies als serveis complementaris de l’estació, com el restaurant o la botiga, perquè quan el client se sent a gust, valora l’esforç que hi ha al darrere i ho paga.
–Expliqui’ns aquests serveis complementaris.
–Penso sobretot en l’impacte sobre la despesa mitjana del client que ha tingut, per exemple, la renovació del restaurant de la Coma, que ofereix cuina d’alta muntanya acompanyada també de tota mena d’oferta gastronòmica per a tota la família, amb la combinació de la terrassa amb un concepte de menjar més informal. Al mateix temps, i de cara a l’hivern, l’usuari veurà totalment renovada l’oferta culinària de Planells, enfocada a les famílies, així com de l’Hortell amb una àmplia oferta d’entrepans i menjar ràpid de cara a donar acollida a esdeveniments com el Trofeu Borrufa i el Freeride World Tour, que ha posicionat l’estació a escala mundial dins d’aquesta modalitat i el tindrem de tornada entre el 4 i el 9 de febrer del 2023.
–Tenen alguna previsió de com els pot afectar la guerra a Ucraïna respecte a l’arribada de turistes?
–A Arcalís mai hem tingut un client important d’origen rus, de manera que l’afectació serà zero. A Grandvalira, en canvi, abans de la crisi sanitària, suposava entre el 5 i el 10% total amb una despesa mitjana molt elevada. Però ja la temporada passada, a escala nacional, la reducció del turisme rus es va veure compensada pels mercats de proximitat, sobretot l’espanyol. Veurem què passa aquest hivern, perquè la mateixa guerra d’Ucraïna i tota la inflació generada afectarà l’economia de les famílies de tots els països i, per tant, la seva despesa en esquí serà menor.
–Un dels principals problemes que té el país és l’habitatge i els temporers no en són aliens. Com els ajuden des de Saetde?
–Tenim un sistema d’hotels llogats per als temporers que arriben sense res. A Ordino tenim l’Hotel Arbella, a Encamp La Mola i l’Hermus, i al Pas de la Casa tenim diversos pisos. En total, oferim 400 places per un primer acolliment, en què hi ha inclòs el dormir, l’esmorzar i el sopar; el dinar el fan a pistes amb un parell d’opcions de menú. També els ajudem a origen, adquirint el bitllet d’avió, un cost que després ells retornen a mesura que van treballant. La plantilla total de temporers supera les 900 persones, de manera que gairebé la meitat dels treballadors que venen de fora estan coberts amb aquesta primera acollida.
–Com plantegen un futur en què és evident que cada vegada nevarà menys?
–Això és una realitat, però la diferència d’Ordino Arcalís, juntament amb el Pas de la Casa, és que són les estacions d’Andorra i el Pirineu més altes, així que partim amb cert avantatge. A més, només amb la posada de dos o tres ginys mecànics podem obrir pràcticament tot el domini esquiable. Un altre benefici que tenim és que s’hi pot accedir amb poca operació. Per exemple, ara ens trobem a la Coma, a 2.200 metres, i hi hem arribat amb el cotxe, una realitat no gaire habitual a Andorra. També, com he dit, fa anys que apostem de manera decidida per la innivació artificial.
–I també aposten per alternatives a l’estiu.
–Sí. Si comparem amb Pas de la Casa-Grau Roig, l’estiu suposa un 3% del nostre compte de resultats, mentre que a Arcalís s’assoleix entre un 20 i 25% dels ingressos totals. Això vol dir que tenim una alternativa real a l’hivern, tot i que encara depenem sense cap mena de dubte de la neu.
–Què diferencia les estacions d’Andorra de les de la resta del Pirineu?
–L’après-ski. A Andorra la gent pot trobar una bona oferta quant a les estacions d’esquí, però per a després hi ha tantes opcions que no s’acaben. Només cal donar-se una volta per les estacions del Pirineu per comprovar que hi ha una gran necessitat d’inversió en infraestructures molt envellides. En canvi, a Andorra, entre totes les estacions del país, invertim 15 milions d’euros en una temporada i això, més enllà de Baqueira Beret, és molt difícil de trobar. Tenim un gran diferencial pel que fa als equipaments, les pistes, la producció de neu, els edificis i, per descomptat, l’après-ski.