El Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) va posar ahir de manifest que hi ha competència deslleial per part d’algunes empreses del país, sobretot del sector de la construcció, en permetre la subcontractació a l’exterior sense tenir en compte les condicions laborals que tenen els treballadors d’empreses estrangeres que són traslladats temporalment a Andorra per fer feines al Principat. En aquest sentit, el vocal del comitè executiu del PS, Gerard Alís, va lamentar que «és una situació d’abús» i que en alguns casos s’està utilitzant aquesta autorització especial com a «colador per a fugir de la normativa laboral andorrana» i, per tant, de la protecció del treballador, tot i que va defensar que és necessari que existeixi per dur a terme «petits treballs tècnics concrets». Alhora, Alís va apuntar que aquesta competència deslleial «té un impacte econòmic negatiu per al país» i també per a les empreses andorranes que inverteixen una mitjana del 30% del cost total en despeses de personal i fan que la riquesa que generen es quedi al Principat, perquè l’abús en la contractació ocasiona que aquests beneficis marxin totalment derivats en uns costos de mà d’obra que s’ha observat que té unes situacions laborals més precàries i, per tant, «genera una riquesa per a l’empresa subcontractada, però no beneficia els treballadors, i també són ingressos que perdem per la CASS», va remarcar el també conseller general.

En aquesta línia, en la sessió de control al Govern de la darrera setmana, la presidenta suplent del PS, Judith Salazar, va formular una pregunta, entenent que s’havien de trobar vies per garantir els mínims laborals del país. Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, va reconèixer l’existència de la problemàtica i va instar el Grup Parlamentari Socialdemòcrata a proposar alguna solució. Per aquest motiu, el PS va anunciar ahir la presentació d’una esmena de llei d’economia digital per tal de modificar la Llei de relacions laborals en el sentit de garantir a tots els treballadors que treballin al país les condicions laborals mínimes que estableix la normativa andorrana interna, independentment de l’establert en el seu contracte. Majoritàriament, segons van dir, es tracta de persones d’Amèrica del Sud o de l’Àfrica, les quals «s’acullen a la legislació del país on han signat el contracte», va indicar Salazar, que també va informar que aquesta situació produeix una «disfunció», ja que els empleats perceben salaris molt inferiors al que marca la normativa com a salari mínim i, com a conseqüència, «han de viure aquí amb el que cobren allà, i aquesta diferència del cost de vida pot incórrer en un futur a situacions de precarietat», va lamentar. De la mateixa manera, Inspecció de Treball no té competències per fiscalitzar les seves condicions laborals. 

Amb relació a la problemàtica, el PS va admetre que no s’està cometent cap «il·legalitat», però sí que s’entén que «s’està estirant massa la llei». Paral·lelament, Salazar va reclamar que «potser som nosaltres els que hem de reflexionar sobre si la normativa dona satisfacció al que es pretén». Amb tot, va recordar que si Andorra pretén establir un acord d’associació amb la Unió Europea, es demanarà que es compleixin uns mínims legals que s’hauran de respectar.

Altrament, i més enllà d’aquesta esmena, el grup socialdemòcrata està estudiant actualment la possibilitat de modificar la Llei d’immigració.