El Pla Nacional de la Infància i l’Adolescència (PNIA) tindrà un cost aproximat de 900.000 euros anuals fins al 2026, que es la data límit per iniciar les 42 accions que inclou el document. Aquest, preveu garantir l’exercici dels drets dels nens i els joves, promoure la igualtat d’oportunitats de creixement i desenvolupament, protegir-los davant de qualsevol situació de risc i assegurar que gaudeixen d’un entorn segur i d’un temps de qualitat amb les seves famílies. Així, per establir els objectius i les estratègies que inclou el text, els Ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, i el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, han recollit les propostes dels infants i els adolescents mitjançant qüestionaris individuals, activitats i trobades. Tanmateix, el procés de treball participatiu s’ha dividit en dues franges d’edat, de 6 a 16 anys i de 16 a 18 anys. Quant al total de persones que es poden beneficiar del PNIA, l’any 2021 hi havia 12.639 infants i adolescents a Andorra, dels quals el 48,3% eren noies i el 51,7% nois, una suma que representa el 15,9% de la població total.

Entre les accions que han proposat, destaca la creació d’una comissió mixta formada pel Cos de Policia i infants i adolescents per tal de compartir neguits i inquietuds, identificar zones i conductes de risc i proposar accions conjuntes, amb la finalitat de detectar i intervenir en situacions que puguin repercutir en les persones i en la salut pública, així com proporcionar-los una major seguretat. En aquest sentit, la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, va indicar que aquesta nova acció «ens va sorprendre una mica», perquè no s’esperaven que fos una demanda tant necessària per al col·lectiu.

Cal remarcar que no totes les estratègies són innovadores, ja que algunes ja estaven en marxa, però s’inclouen al PNIA perquè es considera que necessiten un canvi, ja sigui en les franges d’edat, el seu contingut o en la visió. Per exemple, una de les accions del document preveu ampliar la freqüència del transport públic en els períodes de més afluència juvenil a totes les parròquies, una mesura que s’ha definit recentment amb el reforç del servei durant el curs escolar, però que en aquest cas se centra en la franja horària que correspon amb l’oci nocturn. És també per aquest motiu que la partida pressupostària del PNIA no és exacta, ja que si bé alguns punts només necessiten una modificació, d’altres necessitaran desenvolupar-se completament mitjançant campanyes i, per conseqüència, tindran un cost més elevat. En aquesta línia, Pallarés va assenyalar que «hem de treballar molt més en la difusió, potenciant les accions que ja s’han iniciat i introduint-ne de noves». 

Una altra de les estratègies principals que demanen els joves és ampliar la informació sobre salut sexual i les malalties de transmissió sexual, alhora difonent els serveis existents en relació amb aquesta matèria. Paral·lelament, sol·liciten la facilitació a l’accés als mètodes anticonceptius.

El text també inclou la creació i la dinamització de la xarxa de famílies que puguin donar -se suport mútuament, per a l’atenció i la cura dels infants i els adolescents. Amb relació a la solidaritat, el PNIA preveu estratègies com la creació d’un mercat de recollida de material escolar o garantir l’accés a la connectivitat i els ordinadors per a totes les famílies. 

De les 42 estratègies que es recullen al PNIA, 36 les liderarà el Govern –distribuint-les per ministeris–, una el Consell General i cinc els comuns. A més, una persona del Departament de Joventut s’encarregarà de coordinar el seguiment i el compliment del pla. En aquest sentit, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla va assegurar que «publicar, presentar i validar el pla era important, ara s’ha de fer el seguiment perquè es dugui a terme». Amb tot, Vilarrubla va asserir que la intenció és que totes accions s’acabin complint, perquè «les veiem viables». De moment, encara falten quatre anys per assolir els objectius marcats.

Paral·lelament, durant la presentació del PNIA, Pallarés també va anunciar que ja hi ha dos adolescents acollits al Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), i que en les pròximes setmanes és possible que hi hagi algun altre trasllat, a l’espera de les demandes que hi ha a la Batllia.