Un 45,2% de les empreses de l’hoteleria van indicar l’any 2021 que no recuperarien un volum de facturació semblant al de 2019 fins, almenys, passat un any. És a dir, segons les expectatives, entre finals de 2022 i principis de l’any vinent, els nivells d’ingressos haurien d’haver arribat als de la prepandèmia. Així ho recull l’Informe Econòmic que ha presentat aquesta setmana la Cambra de Comerç, on també s’indica que el sector turístic, després d’exercir un paper destacat com a principal impulsor del creixement econòmic en els últims anys, s’ha enfrontat a una situació complicada durant el 2020 i 2021. D’una banda, el nombre d’assalariats de l’hoteleria ha disminuït en un 15,9% fins a les 3.640 persones, la xifra més baixa des de l’any 1993 i un 29% per sota dels resultats de 2019. Els salaris també han baixat lleugerament, amb un descens del 0,9%, a causa del context de crisi. Quant al nombre de visitants, el 2020 es va enfonsar un 37%, i el 2021 només s’ha recuperat un 4,1% fins als 5,4 milions, per la qual cosa la xifra de turistes és encara un 24% inferior a la de 2019 (8,2 milions de visitants). 

Per tipologia de visita, el 2021 les taxes de variació han estat molt similars. Així, el nombre d’excursionistes, que són els que passen només un dia al país sense pernoctar-hi, ha augmentat un 4,2% respecte a 2020 i ha estat de 3.473.567 persones. Pel que fa al nombre de turistes, que són els que hi passen com a mínim una nit, ha registrat un ascens similar, del 4,1%, i s’ha concretat en 1.948.848 turistes. En termes comparatius, en el cas dels excursionistes la xifra està lluny dels 5,1 milions de persones que van venir el 2019; i respecte dels turistes, també és una xifra molt inferior dels més de tres milions que van viatjar a Andorra el mateix any. 

Amb relació a la nacionalitat, els turistes francesos han augmentat molt més que no pas els espanyols, que han passat de representar el 16% del total el 2020 a ser el 19% el 2021. Segons es detalla a l’informe, «les fortes restriccions adoptades al país gal durant la pandèmia podrien explicar en part aquesta evolució». Per la seva banda, el turisme espanyol ha mantingut el seu pes entorn del 71% del total, mentre que la resta de països s’ha reduït del 13% al 9%. No obstant això, en el cas dels excursionistes, les evolucions per nacionalitat han estat oposades. Per tant, la nacionalitat espanyola ha augmentat un 7,5%, la francesa ha retrocedit un 1,7% i els excursionistes d’altres països gairebé s’han duplicat.

Alhora, el nombre de pernoctacions ha continuat reduint-se per segon any consecutiu, en un 34,8% l’any 2020 i en un 12,8% el 2021, fet que s’ha traduït en un mínim històric de poc més de cinc milions de pernoctacions el 2021, lluny dels més de vuit milions que hi havien sumat de mitjana els cinc anys anteriors a la pandèmia. Concretament, la pernoctació mitjana ha baixat dels 3,1 dies el 2020, als 2,6 dies el 2021. Tot i això, els càmpings han estat l’única tipologia d’allotjament que ha augmentat les pernoctacions en un 49%. 

L’impacte de la covid-19 sobre el sector turístic també s’ha traduït en una reducció de l’oferta d’allotjament. Així, el nombre d’establiments d’allotjament turístic ha passat de 230 el 2019, a 225 el 2020 i a 216 el 2021; i el nombre de llits ha disminuït un 3,4% respecte al 2019, amb un total de 31.211 llits disponibles l’any passat. D’aquests allotjaments, 159 són hotels, 19 aparthotels, nou hostals o residències, cinc pensions i 24 apartaments turístics. A més, el 2021 s’ha produït una disminució de set establiments hotelers, un edifici d’aparthotels i una pensió, però s’ha obert un edifici d’apartaments turístics. 

Evolució dels negocis/ Un altre sector relacionat amb el turisme és el comerç. En aquest sentit, en el comerç al detall, les expectatives també són comparativament menys optimistes que a la indústria i a la construcció, amb un 33,3% de comerços que preveuen que necessitaran més d’un any per recuperar completament la seva activitat. Concretament, l’any 2021 el nombre d’assalariats del sector del retail ha disminuït un 9%, fins als 4.652 treballadors, que és la xifra més baixa de la sèrie històrica que comença el 1991. A més de la caiguda de l’ocupació, el 2021 el salari mitjà de les persones ocupades al sector del comerç al detall també s’ha reduït en un 4,2%, fins a situar-se al voltant dels 1.732 euros.

Un altre dels indicadors de referència per analitzar l’evolució del comerç són les importacions de les mercaderies, perquè la majoria dels productes venuts en el comerç del país s’importen. En conjunt, les importacions encara són un 4% inferiors al nivell del 2019, «una dada que reflecteix que el sector no ha recuperat completament l’activitat d’abans de la pandèmia», segons exposa l’informe. 

Així mateix, amb la reactivació de l’activitat turística durant el segon semestre del 2021, el mercat ha mostrat signes de millora. Les percepcions més optimistes són les de les grans superfícies i les del comerç especialitzat en mobles i equipament de la llar. També s’ha notat una lleu recuperació en el segment de la roba i el calçat, que ha estat un dels sectors que més ha patit la davallada del consum amb l’impacte de la pandèmia, però la millora ha estat molt modesta i per sota de les expectatives del sector. 

Entre els factors que limiten la bona marxa de l’activitat, l’augment dels costos d’explotació preocupa cada cop més a les empreses. En aquest sentit, l’evolució dels preus ha seguit una trajectòria alcista arran les limitacions del subministrament i l’encariment de les matèries primeres i el transport.

Cal tenir en compte que el sector dels serveis és el nucli fonamental de l’economia andorrana, ja que concentra el 84,9% del Valor Agregat Brut (VAB) global, que és la producció total de béns i serveis en un sector, i el 85,2% dels assalariats totals. Després de sis anys de taxes de variació positives entre el 2014 i el 2019, l’any 2021 el sector ha experimentat un creixement real del 7,6%. Amb tot, l’Informe Econòmic remarca que de cara al primer semestre de 2022, les previsions són moderadament optimistes i suggereixen la continuïtat de l’activitat.