Si bé a principi d’estiu semblava que les eleccions serien el mes de desembre, a final del període estival la data dels comicis més factible seria el mes de març, que de fet és quan s’esgota la legislatura, a pesar dels desitjos del cap de Govern, Xavier Espot, que volia un «avançament tècnic», però els compromisos legislatius ho impedeixen. Per aquest motiu, l’escenari electoral s’ha remogut més aviat del que hauria estat en circumstàncies normals. Així, primer hi va haver la trencadissa a Liberals d’Andorra (L’A) i després el naixement de Concòrdia. Andorra Endavant ja havia sorgit molts mesos abans. En aquest context, el mapa de partits està obert i es preveu un nombre elevat de candidatures, igual com va passar en els darrers comicis, així com algunes coalicions, probablement a les llistes parroquials, on es juga la victòria.

Demòcrates mirarà de tenir el màxim de força possible per continuar dominant la majoria

Però anem per parts, la principal alternativa al Govern tripartit tornarà a ser el Partit Socialdemòcrata (PS), que haurà d’aglutinar al voltant del mateix candidat, Pere López, un bloc alternatiu a la majoria prou creïble per poder fer el tomb electoral. Està per veure si l’escissió de Progressistes-SDP de l’excap de Govern Jaume Bartumeu decidirà tornar-se a presentar, ja que en les anteriors eleccions van atreure uns vots que van anar a parar a la paperera i van impedir, en bona part, una majoria alternativa. A banda d’això, el PS podria tornar a buscar una coalició a les parròquies, on té el punt feble en relació amb Demòcrates. La fórmula de D’Acord, amb L’A, no va acabar de funcionar i, és més, al final va servir més per apuntalar DA que no pas per bastir una alternativa, com era la seva raó de ser.

Pendents encara de la decisió, Demòcrates espera Xavier Espot, que es fa pregar sobre si optarà a la reelecció, tot i que tot sembla indicar que així serà, però encara estaria acabant de confeccionar entre les mateixes files l’estructura de totes les llistes, amb el dubte del lloc que haurien d’ocupar determinats pesos pesants. Ara com ara, seria el màxim candidat a tornar a guanyar les eleccions, tot i que en política dos i dos no acostumen a fer quatre, i l’escenari sempre està obert fins al darrer minut de la campanya electoral. D’aquesta manera, tindrà el repte de reforçar el lideratge entre els grups de la majoria, que intentaran guanyar pes entre els electors.

Acció i Concòrdia generen una certa il·lusió entre part de l’electorat, amb Andorra Endavant d’incògnita

A banda i banda del taulell electoral, hi trobem L’A i Terceravia, ambdós debilitats per les respectives escissions. En el primer cas ja amb candidat consolidat, Josep Maria Cabanes, i en el segon pendents de si Josep Pintat es torna a animar a encapçalar la llista. Tant uns com els altres intentaran frenar la fuga de suports a Acció i Andorra Endavant, respectivament. Precisament Acció ha entrat amb força després de la seva presentació, tot i que haurà de consolidar la il·lusió inicial amb la promesa d’aportar propostes abans de la campanya electoral. Andorra Endavant ja porta més mesos en escena, amb la figura de Carine Montaner que no deixa indiferent ningú, tot i que sovint és acusada de «populista», mentre des de la bancada de la majoria i del Govern es dibuixen somriures irònics cada vegada que intervé.

Per últim, al marge del paper que puguin acabar prenent algunes forces parroquials (la principal, Ciutadans Compromesos) caldrà estar pendents de l’evolució de Concòrdia, que a principi d’estiu va fer-se un lloc en l’escenari preelectoral amb arguments que van convèncer molta gent que no acaba de trobar en el PS una alternativa real als anys de governs de Demòcrates. D’aquí al mes de març segur que hi haurà més canvis en el tauler de joc.