PUBLICITAT

Carlos Sainz: «No és gens fàcil estar al màxim nivell, ni abans ni ara, ni tampoc per cap país»

R. M. S.
PAS DE LA CASA

Periodic
Sainz, ahir al paddock del Grandvalira Circuit, observa el vehicle que conduirà demà a les G.SèriesBPA. Foto: TONY LARA

El pilot Carlos Sainz és el convidat de luxe de les G.SèriesBPA en la cinquena i última cita de la temporada que es disputarà demà al Grandvalira Circuit del Pas de la Casa. L'espanyol, dues vegades campió del món de ral·lis (Toyota, 1990 i 1992), campió del món de raids (Volkswagen Touareg, 2007), campió del Dakar (Volkswagen, 2010) i tercer l'última edició 2011, no ha vingut sol. Correrà formant equip amb l'andorrà Ferran Font amb un Proto BPA (Turisme G), i tindrà de rivals, entre d'altres, al seu fill Carlos Sainz júnior (Citroën C2 de PCR Sport) i un altre il·lustre: Nani Roma, que repeteix. Ahir, Sainz va tenir un primer contacte amb el seu cotxe de demà. Contacte visual: Va demanar pocs retocs, simplement de posició dins de l'habitacle.

–Venir aquí és per provar el gel, però també pel seu fill.

–Jo crec que pot ser una experiència interessant, tant per a Carlos com pel meu germà. Sé que tenia il·lusió, sobretot el meu germà i Ferran [Font] en la cursa i també em feia il·lusió a mi que Carlos provés el gel. Estar tot el dia en circuits... que vegi també el que és derrapar. També pot ser educatiu i gràcies a l'Automòbil Club i a Ferran hem pogut muntar aquesta història.

–La conducció serà diferent.

–No tinc ni idea. Demà podria dir-te, però ara parlar del cotxe sense provar-lo, i dir què sento i què no sento, no tinc ni idea amb què em trobaré.

–Vostè ha conduit en neu, tot i que el gel és diferent, ¿què espera?

–El gel, la neu... sorprendre'm no em sorprendrà, l'únic serà emmotllar-me al cotxe.

–¿Què li sembla competir en gel?

–Em sembla una idea excel·lent, de fet li auguro un futur mol bo, tot i que ja veig que aquest any bastant soroll heu fet. Em sembla molt divertit, tot i que quan acabi dissabte a la nit podré dir més perquè serà la primera vegada que ho faré.

–¿Se segueixen a Espanya les G.SèriesBPA?

–Jo llegeixo les revistes, segueixo les curses, sí, més o menys.

–Arran de l'accident de Kubica a una competició de ral·li a Itàlia, ¿què en pensa de la seguretat? ¿Creu que s'hauria de canviar la zona interior dels vehicles?

–Crec que el que li va passar a Kubica és de molta mala sort, però en qualsevol cas seria important, molt interessant, que la FIA estudiés el cotxe i mirés realment què circumstàncies s'han donat perquè passés un accident d'aquest nivell, entrant un guardarail per la part de davant del cotxe, així a priori... perquè saps que ha passat, però si et diguessin que ha passat fins i tot ho posaríem en dubte, perquè hi ha un munt de barres al davant, el motor, els radiadors. No sé, seria molt interessant saber per on ha entrat el guardarrail.

–¿Existeix inseguretat?

–Crec que això demostra que, si pot passar, s'ha d'arribar a entendre el que ha passat per tractar que no torni a ocórrer.

–Pel que fa als ral·lis, des de la seva presència el futur a Espanya sembla negre: Dani Sordo deixa Citroën per Mini, a l'Acadèmia del World Rally Car només hi ha dos pilots del seu país, ¿com ho veu?

–Mai ha sigut fàcil córrer el Mundial de Ral·lis. Hi ha pocs equips, ara fins i tot menys. Jo crec que Espanya en ral·lis de terra, que crec que és una part fonamental del Mundial, està una mica fluixa. Però no és fàcil que surtin pilots, ja no a Espanya sinó a molts països, excepte Finlàndia que sembla que té un planter inesgotable. Per exemple: italians. Mira quan temps ha passat sense que surti cap italià. No és gens fàcil estar al màxim nivell, ni abans ni ara, ni tampoc per cap país. És difícil arribar a seure en un equip del Mundial... i pagar.

–¿I què espera del seu fill? ¿Fins on arribarà a la Fórmula?

–Això depèn d'ell. Pinta molt bé, té 16 anys acabats de complir fa relativament poc, ara està al Junior Team de Red-Bull que és una oportunitat important i en el primer any de monoplaces ha estat molt, molt bo, però el que ha de fer és seguir igual. Però el camí l'ha de marcar ell, és ell qui ens ha de donar motius als que estem al seu voltant per confiar en ell, i perquè Red-Bull continuï donant-li suport fins on pugui ser.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT