El 29 de setembre, gràcies a una resolució presentada per Andorra i San Marino el desembre de 2019 a l’Assemblea General de les Nacions Unides, s’estableix com el Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments. És una problemàtica global que es veu reflectida en les darreres xifres publicades per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), que exposen que el 14% dels aliments del món es perden després de la collita i, a més, es calcula que un 17% es desaprofita. D’aquesta xifra, un 11% correspon a les llars, un 5% a la indústria alimentària i un 2% a la venda al detall. En aquest sentit, per evitar el malbaratament i la pèrdua d’aliments, Andorra Sostenible recomana un seguit d’accions que pot seguir tothom per evitar aquesta problemàtica.

D’una banda, respecte a les quantitats, s’aconsella planificar bé la compra perquè el sobrant sigui el menor possible i evitar l’excés d’aliments a l’hora de cuinar, per estalviar energia i perquè així, els productes ingerits tindran millor qualitat. Alhora, es recomana fixar-se en la data de caducitat perquè no es perdin les propietats del menjar i guardar el producte que hem obert en un envàs hermètic, preferiblement que no sigui de plàstic, però el producte fresc també es pot congelar. Pel que fa a la gestió del frigorífic, es proposa col·locar els aliments correctament perquè siguin fàcils d’identificar i agafar. A més, es suggereix ajustar la temperatura de l’aparell i netejar-lo freqüentment, perquè la conserva del menjar està estrictament relacionada amb el manteniment. Així mateix, s’insta a treure del calaix la fruita feta malbé, un hàbit que molts cops s’oblida.

Per què és important

Segons la FAO, la pèrdua i el malbaratament debiliten la sostenibilitat dels nostres sistemes alimentaris, que no poden ser resilients si no són sostenibles. Quan els productes es perden o es malgasten, tots els recursos que es van utilitzar per produir-lo –aigua, terra, energia, mà d’obra, capital– també es desaprofiten. A més, l’eliminació de pèrdues i residus d’aliments als abocadors provoca emissions de gasos d’efecte hivernacle, contribuint al canvi climàtic. Amb tot, poden afectar negativament a la seguretat alimentària i la disponibilitat d’aliments, contribuint d’aquesta manera a augmentar els seus preus.

En el cas d’Andorra, la directora del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, Silvia Ferrer, va sostenir que amb el nou Pla Nacional de Residus, el Govern vol incidir de manera molt rellevant en el malbaratament alimentari, «amb la prevenció dels residus, la millora de la seva gestió i, en definitiva l’assoliment d’aquests objectius de reciclatge que ens marca la directiva europea de residus».