PUBLICITAT

Andorra la Vella

Els gestors de residus denuncien la manca de consciència social

Confien en la tasca de difusió del Govern als centres educatius

Per Àlex Pont

Imatge d’arxiu d’una planta de reciclatge de cartró.
Imatge d’arxiu d’una planta de reciclatge de cartró. | Pirinenca de Serveis

Els gestors de residus alerten per la manca de conscienciació social en l’àmbit del reciclatge i la reutilització a nivell nacional. En aquest sentit, el president de l’Associació de Gestors de Residus d’Andorra (Agreda), Francesc Zamora, va afirmar que cal anar un pas més enllà en termes de sensibilització, perquè «si es preveu un llindar del 65% d’elements reciclats de cara el 2030, això significa que encara es generen molts residus i la cultura sostenible encara no està del tot instaurada en la ciutadania».

Seguint amb el mateix punt, Zamora va asseverar que la intervenció del Govern és «cabdal» per a la implementació dels nous hàbits, la promoció del reciclatge i la reducció del consum unidireccional. També va afegir que, després d’una quinzena d’anys de la seva existència, «som una associació molt desconeguda després de tant de temps en marxa i la gestió és molt complicada perquè cada residu necessita una línia i no tots es poden incinerar». En aquest punt, va destacar que la separació a càrrec de la ciutadania és «fonamental» perquè fa guanyar temps d’acció als gestors de residus. «Si els elements amb els quals treballem no anessin separats, no tindríem raó de ser», va afirmar Zamora.

 No obstant això, l’associació reconeix que la sensibilitat en les noves generacions cada vegada es fa més pal·lesa. L’acció a les aules «segueix una tendència d’augment» mitjançant els programes d’escola verda i els tallers de conscienciació. De la mateixa manera, Zamora va incidir en les instal·lacions de separació de residus que figuren als centres educatius, en què «ja els mostren de ben petits que una petita acció pot significar molt per a la preservació del medi ambient i la introducció en els principis de l’Economia circular».

Quant a les campanyes de recollida de residus provinents de l’esfera pública, Zamora va subratllar que «l’Estat tan sols intervé en la recollida d’aquells elements que per a les empreses privades no tenen un valor econòmic rendible». En aquest sentit, va posar com a exemple les campanyes de recol·lecció d’olis domèstics. «Si el Govern no pagués a les empreses per la quantitat d’oli vegetal que es recull, les companyies no emprendrien aquesta acció» que es destina posteriorment a la creació de combustibles biodièsel. «Les campanyes funcionen perquè l’esfera pública paga un preu adient, però les iniciatives privades no veuen una oportunitat de negoci», va recalcar Zamora.

Finalment, l’Agreda va assenyalar que cal mantenir les inversions en el Centre de Tractament de Recursos (CTR), perquè depenent del residu que es tracta «es necessita molt personal per dur a terme els processos».  També va afegir que és necessari continuar amb la campanya de difusió que va engegar la mateixa associació fa dues setmanes amb l’objectiu d’implementar el missatge més profundament en els sectors més joves de la població mitjançant les xarxes socials. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT