La selecció absoluta de futbol actual res té a veure amb la que va inaugurar la història internacional d’aquest esport al Principat. En certa manera, gairebé es podria dir que els jugadors dirigits per Koldo Álvarez de Eulate s’han acostumat a guanyar, i és que en el que portem de 2022 els tricolor han duplicat el nombre de victòries assolides l’any passat.

De fet, aquesta temporada, del total de set partits disputats, s’han aconseguit quatre victòries, un empat i dues derrotes, mentre que l’any passat es van obtenir dues victòries, un empat i nou derrotes. Amb un menor nombre de partits s’han celebrat el doble d’alegries i molts menys disgustos, afegint que, per primera vegada en la història, s’han registrat vuit punts en una competició oficial, establint un nou rècord.

Aquesta darrera Nations League ha marcat un abans i un després per al futur de la selecció, que continua demostrant una evolució positiva que ja va tenir els seus primers brots a l’European Qualifiers (fase prèvia per al Mundial de Qatar). Andorra va escriure una nova pàgina en la seva història en vèncer San Marino per 0-3 i va assolir una triple fita, ja que per primera vegada va sumar sis punts en una fase classificatòria mentre que, a més, es va fer amb la seva primera victòria oficial lluny del Principat i, per últim, amb el resultat més nombrós que s’hagi vist fins al moment.

Amb la il·lusió d’haver signat un gran classificatori, els rècords no es van aturar, i mesos després, gràcies a les victòries contra Grenada i Saint Kitts i Nevis, la selecció va obtenir, per primera vegada, dues victòries consecutives en els seus 28 anys d’història. Un pas clar cap a la regularitat.

Sequera i remuntada

Des de la primera victòria oficial d’Andorra van haver de passar 13 anys per tornar a celebrar al país. Des del 2005 fins al 2016, els tricolor no van saber el que era guanyar, arrossegant sis empats i un total de 79 derrotes, amb 17 gols a favor i 244 en contra. Tanmateix, després d’una sequera de tal nivell, el 2017 es va escriure una nova pàgina en el futbol de seleccions al Principat.

Va ser en aquest període quan, també per primer cop, es van registrar dues victòries internacionals. La primera va ser davant San Marino el mes de febrer, en un amistós. Els gols d’Ilde Lima i Cristian Martínez van arrodonir el 0-2 final, mentre que, uns mesos després i ja dins d’una nova classificatòria per a un Mundial (en aquest cas Rússia 2018), Marc Rebés va ser l’autor de l’1-0 que va servir per superar el combinat d’Hongria.

L’evolució futbolística va ser clara en els anys posteriors, però els resultats no van acabar de materialitzar-se fins a l’any passat, quan les dues victòries contra San Marino per 2-0 i 0-3 van igualar el millor registre històric en un any natural. Finalment, la cirereta i la confirmació d’aquesta consolidació internacional s’ha produït aquest 2022, amb quatre victòries (duplicant el rècord establert) i superant la xifra de sis punts (ara set) aconseguida en competicions oficials. 

La feina feta des de la base ha permès gaudir d’una generació jove que sembla estar destinada a trencar amb la imatge que s’havia establert d’Andorra

La primera victòria va arribar l’any 2000 contra Bielorrusia (2-0)

Jesús Lucendo des dels 11 metres i Juli Sánchez van ser els golejadors d’aquell dia

Lluny queda el debut del combinat andorrà l’any 1996, en el qual es va enfrontar a Estònia en una trobada amistosa, caient per 1-6. A partir d’aquest moment, el nombre de duels va anar en augment, però no va ser fins a l’any 2000, concretament a l’abril, quan es va registrar la primera victòria. Va ser contra Bielorússia en un amistós, en el qual els protagonistes van ser Jesús Lucendo i Juli Sánchez, un altre dels mites tricolor.

Fins a poder arribar a realitzar aquesta celebració, també es van recollir 23 derrotes (incloses les d’aquest mateix any 2000), amb sis gols anotats i 15 encaixats. Malauradament, el 2001 va ser més aviat amarg, amb sis derrotes en sis partits, un escenari que es repetiria el 2003, sumant una desfeta més. Tot i això, la segona victòria va arribar l’any anterior, el 2002, en un amistós contra Albània per 2-0, amb gols d’Emili González i Manolo Jiménez.

Finalment, l’afició va poder gaudir del més esperat: una alegria en competició oficial. Va ser durant el classificatori europeu per al Mundial d’Alemanya 2006, en un duel que es va disputar abans, l’any 2004, i que va enfrontar els tricolor amb Macedònia del Nord, i en el qual Marc Bernaus va fer l’1-0 definitiu.