L’FC Andorra ha començat la seva aventura a LaLiga SmartBank amb bon peu, i és que tot i ser un recentment ascendit ha aconseguit equilibrar la balança entre victòries, derrotes i empats. No obstant això, els tricolor van tenir un inici d’allò més complicat, disputant les tres primeres jornades lluny del Principat i amb una plantilla encara inacabada. La imatge, doncs, dels andorrans va deixar patent la clara necessitat de reforçar l’atac, i així es va fer l’últim dia del mercat de fitxatges, amb tres incorporacions ofensives.

La posició del 9, el davanter centre per excel·lència, només tenia un amo: Carlos Martínez. Tanmateix, el golejador arribava amb alguns hàndicaps a la divisió de plata. Debutant a la categoria, amb 36 anys, i unes capacitats més complementàries a la mitja punta. Amb aquest context, van arribar Mustapha Bundu, Christos Albanis i Sinan Bakis, per sumar-se a altres noms com el de Germán Valera, també atacant.

L’únic del trident en catalogar-se com a 9 pur va ser Bakis, ja que Bundu exerceix d’extrem, igual que Valera, i Albanis va aterrar com a polivalent. El període d’adaptació va ser, doncs, el següent escull, i en les primeres jornades cap dels tres va gaudir de massa minuts sobre la gespa. No obstant això, d’una setmana a una altra, la situació va canviar, deixant una imatge per al record com va ser la victòria contra l’Eibar per 2-0 (la segona consecutiva a casa amb 100% d’efectivitat) i amb la graderia cridant els noms de Bundu i Bakis, mentre que Albanis va ser protagonista en el primer gol amb una bona jugada individual que va finalitzar a la perfecció Sergio Molina.

Records de la 1a RFEF

Podria donar-se així una situació similar a la de l’any passat, a la Primera RFEF, quan la gran majoria dels jugadors de l’FC Andorra estaven endollats i encertar l’11 per a la pròxima jornada era una feina gairebé impossible. A Anduva, contra el CD Mirandés, Sarabia va optar per un 3-5-2, amb Marc Fernández i Germán Valera com a davanters, mentre que contra l’Sporting de Gijón va ser Jacobo qui va gaudir de minuts com a titular. Finalment, davant l’Eibar, va ser l’hora de Carlos Martínez, acompanyat de Valera i Fernández, amb aportació posterior d’Adrià Altimira.

Amb tants jugadors que compten amb un estat de forma òptim, sembla que la figura del davanter centre podria no estar massa present en els esquemes de l’FC Andorra aquesta temporada. De fet, Carlos Martínez, tot i ser la referència en atac contra l’Eibar, va dur a terme una tasca més de distribuïdor i de lluita d’esquenes, deixant els últims metres de camp per als, teòricament extrems, Albanis i Valera. L’arribada de Bakis, que va tenir un debut amb gol inclòs, va gaudir d’una ocasió clara contra l’Eibar i ha rebut la benedicció de l’aficionat, podria ser l’única opció per veure un esquema amb un 9 pròpiament dit.

Les opcions ofensives

A banda de Carlos Martínez, Jacobo, Marc Fernández i la resta de fitxatges en la faceta ofensiva, com Valera, Bundu, Albanis o Bakis, Sarabia ha obert un altre ventall de possibilitats, incloent-hi jugadors com Altimira, Pampín, Martí Vilà, Sergio Molina o Hector Hevel. Aquests últims van ser, precisament, els golejadors contra l’Eibar, abandonant el seu lloc al migcamp, on normalment actuen com a nexe d’unió amb la davantera, per convertir-se en atacants actius.

Els altres casos apareixen quan s’estableix una formació amb carrilers. Altimira, Vilà o Petxarroman han sigut dels més destacats en aquest aspecte, quallant unes grans actuacions en les primeres jornades. Els laterals deixen les tasques més defensives als centrals, tres en aquests casos, i actuen a extrems, nodrint de pilotes als dos davanters (5-3-2). 

Les variants

• Formació 3-5-2: En certes ocasions, Sarabia ha optat pel 3-5-2, amb la utilització de dos carrilers i tres figures fixes al darrere. En els primers duels a LaLiga SmartBank es va poder veure més, amb Altimira actuant d’extrem, així com Martí Vilà.

• Clàssic 4-3-3: Repetint la fórmula que va triomfar a la Primera RFEF, a l’FC Andorra se l’ha vist fent gala del 4-3-3, amb un migcampista defensiu, un constructor de joc i altre una mica més avançat. A dalt, dos extrems que aportin velocitat i una referència ofensiva.

• Esquema 4-4-2: Un altre dibuix que s’ha pogut veure en alguns minuts ha sigut una variant del 4-4-2, en la qual els laterals han estat acompanyats de dos migcampistes més escorats cap a les bandes, com Hevel, i dos davanters que baixen a rebre la pilota.

• L’opció 4-2-3-1: Tenint Aguado com a peça fixa, el saragossà va estar acompanyat d’Orellana just al costat, i Molina una mica més avançat. D’altra banda, els extrems tenien ordre de rebre des del migcamp, per conduir ràpidament i combinar amb el ‘9’.