L’increment de les rendes de lloguer es basarà en l’índex de revaloració dels salaris que aprovi el Govern, segons va informar ahir el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Així s’ha recollit al Projecte de llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança, un text que engloba un seguit d’accions amb l’objectiu de «treballar en la matèria i dotar el país de seguretat en l’àmbit del dret a l’habitatge», va remarcar Filloy.

Amb relació a la protecció de les persones i les famílies, el projecte de llei preveu, a part de l’actualització de la renda, una pròrroga d’un any en els contractes d’arrendament que finalitzin el 2023. A més, els contractes de lloguer que van ser prorrogats els anys 2019 i 2020 quedaran fora de la mesura de l’any vinent si, d’una banda, es formalitza un nou contracte acceptat per les dues parts a favor de la persona que ja ocupa l’habitatge, amb una durada mínima de cinc anys; i, de l’altra, l’increment no supera el 10% de la renda actual. En cas que no s’arribi a un mutu acord, l’arrendatari podrà exigir la pròrroga del contracte un any més. 

Així mateix, també es regula el règim de recuperació d’ús propi i familiar, que requerirà una declaració jurada que determini que la propietat es recupera per aquest ús. A la vegada, el projecte de llei consolida la flexibilització dels ajuts a l’habitatge, augmentant el llindar per optar a les prestacions fins a l’1,3% del Llindar Econòmic de Cohesió Social (LECS), reduïnt la residència del sol·licitant de cinc fins a tres anys i augmentant la col·laboració del Govern fins a un 5%, sigui per l’habitatge habitual o sobre les persones vulnerables. 

Per tal de reforçar la garantia de protecció de les persones, el projecte de llei també encomana al Govern que elabori, en un termini d’un any, un protocol d’actuació en matèria de protecció de les persones en situació de pèrdua de l’habitatge de residència habitual i permanent per a casos de desnonaments, tenint en compte les mesures de caràcter social que escaiguin. I amb relació a l’energia, el reglament estableix que l’inquilí està obligat a cedir les dades dels consums de la propietat per facilitar l’elaboració de l’etiqueta energètica. En aquesta línia, l’aplicació de l’impost sobre hidrocarburs s’endarrereix un any, «tenint en compte la situació econòmica de les famílies», va asserir Filloy.

D’altra banda, entre les mesures per estimular el mercat, es modifica la Llei de relacions laborals perquè l’empresari que proveeixi d’allotjament i pensió alimentària només podrà descomptar un 25% del salari global brut de l’assalariat. A més, el projecte de llei preveu reduir l’IGI a l’1% a totes les adquisicions d’habitatge destinades al lloguer. Un altre dels canvis que s’estableixen és que el període de desocupació per qualificar un habitatge com buit passa de dos anys a un, eliminant al mateix temps l’exempció de les terceres residències i els domicilis fiscals o socials del subjecte passiu. A més, els pisos que estiguin a la venda han d’estar a un preu que no sigui superior al del mercat. Sobre els habitatges buits, també s’incrementa la base tributària de 5,05 euros el metre quadrat a 10,00 euros, i la recaptació es destinarà a la promoció de l’habitatge protegit. Per la seva banda, el retorn provisional de l’habitatge es podrà sol·licitar a la Batllia, on un professional podrà constatar amb una inspecció ocular l’abandonament. 

Aquest text també regula per primer cop els drets d’adquisició preferent a favor del Govern en l’àmbit de transmissions patrimonials, o bé fetes a partir de la insolutumdació en pagament de deute amb garantia hipotecària, o bé a partir de procediments d’execució forçosa d’una garantia real d’hipoteca. És a dir, la regulació permet protegir a les persones o famílies que no han pogut fer front a les seves obligacions contractuals amb possessió d’un contracte d’arrendament social o de preu assequible i facilita la creació d’un parc públic d’habitatge.

Finalment, les mesures de governança inclouen una modificació de la Llei d’agents immobiliaris per regular la figura del taxador pericial, amb l’objectiu de distingir entre valoracions comercials i valoracions pericials immobiliàries, amb un règim transitori per posar-se al dia. Alhora, es destaca l’habilitació perquè el Govern pugui accedir a les dades de titularitat dels habitatges buits o amb poc o baix consum elèctric que identifiquin el tipus d’habitatge, per estudiar quines mesures correctores es poden oferir als propietaris perquè el seu immoble, si és possible, pugui sortir al mercat de lloguer. 

Entre els canvis, també es determinen les potestats administratives de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) sobre els habitatges de protecció pública: potestat d’execució forçosa, potestat de recuperació d’ofici, i potestat de desnonament administratiu. D’aquesta forma, es regulen les causes de desnonament administratiu d’aquest tipus d’habitatges, com ara l’ocupació o ús indegut. També s’autoritza la cessió d’ús de béns immobles patrimonials o drets reals sobre béns a favor del fons d’habitatge a preu assequible. Amb tot, es reforma el fons d’habitatge com una entitat exempta de taxes comunals per facilitar la promoció i rehabilitació de l’habitatge de preu assequible.