PUBLICITAT

Subirachs íntim, Subirachs portàtil

  • Art al Set completa la retrospectiva que el CAEE li consagra a l'artista català amb una selecció d'escultura en petit format, dibuix i 'atenció' pintura, la seva faceta menys coneguda
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Judit Subirachs, historiadora de l'art i filla de l'escultor, amb la litografia L'evangelista, retrat de Gaudí. Foto: ANA

Per una d'aquelles rares conjuncions astrals, coincideixen a la cartellera dues estupendes exposicions consagrades a la figura proteica del dibuixant, pintor i sobretot escultor Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927): Expressionisme, abstracció i neofiguració, des del desembre al Centre d'art d'Escaldes, i la que ahir es va inaugurar a Art al Set. De la del CAEE ja se n'ha parlat en aquest mateix paper: retrospectiva, exhaustiva i monumental, com correspon a una exposició sortida del fons permanent de l'Espai Subirachs que Caixa Penedés obrirà al 2012 a Barcelona. No se la perdin, perquè d'oportunitats com aquesta se'n poden comptar amb els dits d'una mà, al cap de l'any, en aquest racó de món.

Però tampoc no es perdin aquesta de la galeria escaldenca. Més modesta en proporcions, però amb dos al·licients en absolut menors: d'entrada, el seu caràcter comercial. A Art al Set es pot mirar, admirar i també comprar obra original de Subirachs. Un rar privilegi perquè la seva obra és cada vegada més rara al mercat. A més, n'hi ha per a (quasi) totes les butxaques: des de peces úniques –acrílics, dibuixos, escultura en bronze a la cera perduda– fins a litografies i resines xapades en bronze. Però on Art al Set compleix una funció gairebé de servei públic és en la (petita) sèrie de dibuixos, quatre acrílics sobre tela, que conforma la (probablement) secció més interessant de l'exposició. Perquè, com bé recorda Judit Subirachs –historiadora de l'art a més de filla de l'artista, consagrada ara a catalogar l'obra del pare: 1.435 escultures, més de 5.000 dibuixos i 600 gravats i litografies– el monumental encàrrec de la façana de la Passió de la Sagrada Família –un centenar llarg d'escultures que pràcticament el va monopolitzar des del1986– ha eclipsat quasi tota l'obra anterior (i posterior) de Subirachs: una obra que arrenca als anys 50 i que, després de tastar l'expressionisme, l'abstracció, la neofiguració i, finalment, l'etapa metafísica, culmina al 2004, quan es veu sense forces per continuar esculpint i redescobreix la seva faceta de pintor.

Polifacètic, no monotemàtic

Seran cinc temporades de feina intensiva i íntima al taller, fins que al 2010 deixa definitivament de produir. Subirachs treballa amb el seu particular univers simbòlic, farcit de paisatges metafísics, arquitectures impossibles i elements que evoquen el món clàssic i mitològic: una piràmide a L'ànima; una barana a La balustrada, un temple jònic a Sis columnes... El Subirachs d'Art al Set s'acosta més a l'artista «polifacètic», escultor, dibuixant, gravador, pintor, que –insisteix la seva filla– és Subirachs real, que no pas a l'etiqueta d'escultor de la Sagrada Família amb què amenaça de passar a la memòria col·lectiva. Un Subirachs íntim i de petit formal, quasi portàtil, que insisteix en les seves dèries particulars –atenció a la sèrie de resines, amb els característics i inquietants perfils correguts: Eva, Venus, La façana, Deessa parasònica, Virtual– però que també té un lloc per als motius que l'han convertit en un dels (escassos) escultors catalans contemporanis amb entrada pròpia al parnàs artístic universal: sengles litografies que evoquen la silueta de la Sagrada Família, L'Evangelista –un retrat de Gaudí que constitueix una de les estrelles icòniques de la façana de la Passió– o el (en el seu moment, polèmic) Monument a Macià a la barcelonina plaça de Catalunya. I per acabar, un joc: busquin Criptograma, i sumin els números del cub. Fan 33. L'edat de Jesucrist en morir. Hi ha 110 combinacions possibles. A Art al Set n'hi ha una. A la Sagrada Família, totes. I ara, mirin de resoldre l'enigma: a veure si troben les altres 109 combinacions.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT