• Sanjulián exposa al Museu del Còmic una selecció de la seva prolífica trajectòria com a il·lustrador de fantasia heroica H Lucas, Hoffmann i Eco, entre els ?clients' del català

L'il·lustrador, amb l'esbós d'una obra galàctica adquirida per George Lucas. Foto: TONY LARA

Dues obres té Manuel Pérez Clemente, Sanjulián de nom artístic (Barcelona, 1940), al museu de George Lucas al ranxo Skywalker, el centre d'operacions californià del creador de La guerra de las galaxias. Els esbossos de les dues formen part de L'art de la il·lustració, la nova mostra del Museu del Còmic: una al·legoria de la nissaga galàctica, amb la figura proteica de Darth Vader i un retrat del director en primer pla, i –atenció– una versió (més o menys) eròtica de la caràtula de THX 1138, l'opera prima de Lucas. Dues rares joietes que a les Fontetes compareixen escortades per una llarga i suculenta sèrie de portades: perquè després de debutar a Bruguera a finals dels anys 50 i passar-se quasi immediatament a Selecciones Ilustradas –la factoria del gran Toutain– Sanjulián es va fer un ràpid forat com a portadista: de novel·letes de l'Oest, històriques i, sobretot, fantasia heroica. A la Massana n'hi ha un bon tast –Los hijos de Israel, Bizanzium, El auténtrico Biffalo Bill, Los unicornios... – on l'artista demostra el seu domini de l'anatomia i un gust pel detallisme quasi hiperrealista.

Llàstima que no hi sigui un dels seus grans èxits: la portada de la primera edició de butxaca de la versió nord-americana d'El nom de la rosa, el best seller d'Umberto Eco. Probablement, una de les seves obres més divulgades, i també una de les menys afortunades: resulta que a Eco, diu, «se li va posar al cap que alguns dels elements de la portada no encaixaven amb el contingut de la novel·la: ell només hi volia la figura de Guillem de Baskerville. Li feia nosa una escena onírica que hi havia afegit. I va fer canviar la portada a la segona edició». No es pot tenir tot, ja se sap. Però Sanjulián ho ha tingut quasi tot: als primers anys 70 es va llançar a la conquesta del mercat nord-americà, va fitxar per Warren –ja saben, la casa mare de Vampirella, hmmm– i allà es va quedar. Va treballar també per a Dell, Bantam, Avon i Playboy, entre d'altres editorials, decantat quasi sempre cap a la fantasia heroica. Ja saben: senyors musculosos, senyoretes estupendes i variada parafernàlia bèl·lica.

¿Per què es quedar enganxat al mercat ianqui (treballant, això sí, des del seu estudi de Sitges)? Per una poderosísisma raó: «Les editorials europees pagaven 3.000 pessetes per una portada; les americanes, 20.000. La decisió era fàcil». El més curiós és que el seu nom ha quedat lligat al de Conan, quan en realitat el seu vincle amb el personatge de Howard és més aviat recent i tangencial: «Un col·leccionista me'n va encarregar una sèrie, i quan la va posar a la venda un editor s'hi va interessar i la va publicar. Això és tot». Més intensa ha sigut la seva relació amb el cine, com a il·lustrador de cartells i esbossos, com els que va fer per a Billy Bathgate, amb Dustin Hoffmann, Bruce Willis i Nicole Kidman. Un retrat de Hoffmann s'exposa a les Fontetes. Aprofitin, en fi, l'ocasió de tenir-lo a les Fontetes: als EUA, diu, els il·lustradors cobren per tot. Fins i tot per estampar una firma o dibuix a l'exemplar d'una de les seves obres. Allò que aquí fan gratis et amore. Deu ser un dels últims avantatges de ser europeus.

Per a més informació consulti l'edició en paper.