Silvia Ferrer va entrar a treballar al Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat l’any 2004, on va desenvolupar-se en diferents àrees fins que, l’any 2019, just abans de la pandèmia, va assumir el càrrec de directora de departament, del qual actualment encara està al capdavant. A continuació, Ferrer comparteix les línies d’actuació i els projectes amb què el seu equip està treballant, com el Pla Nacional de Residus i la Llei d’Economia Circular.

–Ens estem recuperant de la pandèmia en matèria de Medi Ambient?
–El que veiem és que els nivells de contaminació, sobretot acústics, han augmentat. Però d’acord amb el seguiment que anem fent des de ja fa uns anys, veiem que anem mantenint una bona qualitat del nostre medi ambient, ja sigui a escala de contaminació atmosfèrica, acústica o de les aigües.

–El departament va rebre la setmana passada una delegació francesa a la depuradora d’aigües residuals del Pas de la Casa per reforçar la cooperació transfronterera. En què consisteix aquesta cooperació?
–La visita es va emmarcar en un acord que tenim de gestió conjunta de les aigües de la conca de l’Arieja, que neix al Pas de la Casa. Aquest acord té una comissió de vigilància de l’aigua que es reuneix anualment, i també una subcomissió tècnica que duu a terme intercanvis pel que fa a les captacions, el sanejament i la qualitat de l’aigua. A més, s’intercanvien els resultats dels mostrejos que realitzem els dos territoris a les zones del riu. En concret, la visita va consistir a explicar-los com funciona el sanejament i veure el procés. Els hi va agradar, i van poder comprovar que els resultats de qualitat al riu després de la sortida de la depuradora són bons.

–Paral·lelament, quins controls i seguiment es realitzen per assegurar la qualitat de l’aigua?
–Actualment, tenim un pla que estableix 37 estacions de control distribuïdes per tots els rius d’Andorra. Algunes són de seguiment, en tenim també de control, d’altres que estan a les capçaleres de conca, on hi ha menys contaminació...I totes elles es mostregen en una periodicitat diferent. Els resultats que s’extreuen dels mostrejos de les estacions es recullen en un sistema de gestió de dades, que ens dona la qualitat en funció de les concentracions depenent del tram de riu on està situada l’estació. A partir d’aquí, executem un mapa anual de tots els trams. Això pel que fa a la qualitat fisicoquímica, sobre la qualitat biològica, també dins de tot el territori, tenim uns punts de control amb 15 estacions. Els mostrejos, en aquest cas, es duen a terme un cop a l’any, a la tardor.

–El trànsit de vehicles i les calefaccions són la principal font de contaminació de l’aire al Principat. Com es pot lluitar contra aquesta problemàtica?
–Pel que fa al trànsit, tenim unes estacions de control per comprovar l’afectació o l’impacte que tenen aquests moviments, sobretot els òxids de nitrogen, que estan relacionats amb els motors de combustió dels cotxes, i creiem que, en proximitat, sí que hi ha una influència. Tanmateix, quan fem els índexs de qualitat de l’aire, en els quals es tenen en compte aquests òxids i també altres partícules, durant la major part del temps de l’any els resultats són entre excel·lents i bons. Per lluitar contra aquestes emissions del trànsit, hem d’apostar per la reducció dels trajectes curts en cotxe i utilitzar la mobilitat pública, anar a peu o amb bicicleta. A més, cal una regulació del trànsit que faci que en zones més enclotades no hi hagi acumulació; i, en general, s’ha de sensibilitzar a la població. De moment, ja s’han implementat mesures com l’increment del cotxe elèctric, que redueix les emissions dels gasos de combustió i, amb la covid, s’ha facilitat el teletreball o la implementació de tràmits digitals perquè la població no s’hagi de desplaçar tant.
Amb relació a la calefacció, s’ha d’incidir en un bon manteniment de les calderes per evitar emissions i, progressivament, substituir els sistemes per d’altres de més eficients i que no usin combustibles fòssils.

–L’any 2021 es va aprovar el Reglament d’activitats professionals en el medi natural. Des de la seva entrada en vigor, quins canvis hi ha hagut?
–El que preveia el reglament és que o bé feies una formació a través de centres autoritzats, o bé si tenies una experiència mínima, podies fer unes formacions aquí al Departament de Medi Ambient per poder tenir aquesta titulació que acredita que tens un coneixement del medi, i per tant, quan portis gent a la muntanya o facis activitats, respectis la natura i el medi. En aquest sentit, ja hem fet vàries reunions formatives amb empreses i hem de continuar fent-ho, perquè el reglament donava tres anys, però està en marxa.

–A partir del 20 de gener de 2023 es prohibiran els plàstics d’un sol ús. La retirada de circulació també està prevista per aquesta data?
–El que diu la llei, i ens hem inspirat amb el que preveu la directiva europea, és que es prohibeix la introducció al mercat des del 20 de gener, però es podria donar el cas que en algun lloc concret es pogués acabar algun estoc perquè ja estava comprat i ja disposaven d’ell. En altres països, això va entrar en vigor una mica abans que nosaltres. Aleshores, tenim aquesta avantatja, i és que als països veïns ja ho han prohibit. També vam sensibilitzar, vam fer reunions d’intercanvi amb els importadors i distribuïdors d’aquests productes per avisar-los de la retirada al mercat i que comencin a gestionar els estocs.

–En aquest sentit, han previst ajuts per aquells negocis que es puguin veure afectats a l’hora de buscar alternatives, potser més cares, als plàstics?
– Sí que hi ha un programa d’ajuts relacionats amb la Llei d’Economia Circular, que ja vam llençar, i que el que vol és promoure l’economia circular o bé en empreses, o bé en projectes o activitats. Serveix per empresaris, col·lectius, associacions, col·legis professionals, i qualsevol acció que vagi encaminada a que tingui una repercussió substancial sobre l’economia circular. Enguany, el programa és de 150.000 euros, i la convocatòria ja està oberta per presentar les iniciatives.

–L’any 2019, Andorra exportava cinc cops més residus dels que tractava al Principat. La quantitat continua sent la mateixa?
–Sí, aproximadament un 30% dels residus que genera Andorra es tracten aquí, i un 70% s’exporta per gestionar-los. Per què és així? Perquè la gestió s’ha de fer el més eficient possible. Per tant, aquí a Andorra no tenim instal·lacions per tractar tots els residus que generem, i tot el que són residus perillosos, específics, s’han d’exportar, així com els residus de la recollida selectiva que es poden reciclar s’han de portar a plantes pel seu reciclatge.

–Què s’ha de millorar sobre el tractament de residus?
–Principalment s’ha de sensibilitzar a la població de la importància del triatge. Amb el nou Pla Nacional de Residus també augmentarem gradualment la recollida de la matèria orgànica per arribar a tots els productors i la ciutadania. Finalment, cal una bona gestió del material tèxtil per part de tots, reutilitzant-lo quan es pugui i sinó reciclant-lo.