Andorra la Vella
Malestar en els gestors de residus per la lentitud del tràmit burocràtic
Andorra genera 138.000 tones de residus a l’any, el 20% dels quals s’adrecen a la producció energètica
L’Associació de Gestors de Residus d’Andorra (Agreda) afirma que hi ha «inquietud i malestar» en el sector per la lentitud del tràmit burocràtic transfronterer amb el govern espanyol. Si bé tots els residus que es generen al Principat es dirigeixen a Catalunya, aquests han de rebre el vistiplau previ dels ministeris competents d’ambdós països per culminar el procediment del tractament. En aquest sentit, el president de l’Agreda, Francesc Zamora, segons va explicar a EL PERIÒDIC, «el sector necessita una agilització del procés de guies d’exportació del material, ja que hi ha ocasions en què el temps de demora s’incrementa tres mesos per sobre del normal».
Es tracta d’un fet que perjudica la velocitat d’extracció i transport dels residus i que origina saturació en la línia del procés, des que es recull el producte, fins que arriba a la planta de tractament. «Reconeixem que aquesta situació es dona per una manca de personal administratiu», va assegurar Zamora. És per això que l’Agreda va adoptar des de fa uns mesos una nova dinàmica d’anticipació en el procés comunicatiu de les dades de transport de residus a les administracions públiques, amb la finalitat «d’agilitzar la feina burocràtica, encara que la responsabilitat principal és dels serveis governamentals».
Pel que fa a les dades que controla l’Agreda, de la quantitat aproximada de 138.000 tones de residus a l’any que es produeixen al Principat, –sense incloure el moviment de terres i pedres, les quals van als abocadors nacionals–, al voltant del 20% del total s’adreça a l’aprofitament per la generació d’energia. «El desglòs de l’activitat del 2021 ens reflecteix que més de 30.000 tones de residus van anar dirigides a les plantes de transformació per a la seva utilització energètica», va explicar Zamora. A banda, la meitat de la xifra anterior, vora les 15.000 tones, compleixen el procés de reciclatge i posterior reutilització, mentre que una petita part del total (556 tones) són eliminades completament.
Entrant en la tipologia de residus, des del 2017 s’han reduït en tres milions d’unitats les bosses de plàstic distribuïdes als comerços del Principat, la qual cosa «demostra una tendència creixent per la disminució del plàstic i una sensibilització empresarial en aquest sentit», va emfasitzar Zamora. De la mateixa manera, la variació percentual de tots els residus que es recullen a l’àmbit de país per part de la desena de companyies que operen a Andorra, ha estat negativa en el transcurs del darrer any, excepte en la gestió dels envasos de plàstic lleugers en què es va produir un increment discret. En contraposició amb la tendència general dels residus convencionals, pel que fa a la recollida de substàncies tòxiques, com els fluorescents, s’ha incrementat gairebé el doble, passant de 241 kg el 2017 a 467 kg el 2021.
Continuant amb el punt del residu metzinós, Zamora va manifestar que, dins d’aquest grup s’inclouen elements com l’amiant, el plom o els olis. «La gestió d’aquests recursos comporta un procés més costós per a les companyies i les plantes de tractament, perquè es recull poca quantitat i requereix una incidència més personalitzada», donant per descomptat el seu efecte altament nociu, tant en la biosfera com en l’àmbit de la salut pública. Una complicació afegida per a la gestió d’aquestes substàncies és l’existència d’un sol centre a Catalunya situat a Castellolí, a la comarca de l’Anoia, mentre que els residus de l’hospital, sols poden dirigir-se a la planta de Constantí (Tarragonès).
No obstant això, Zamora va assenyalar que els processos de les noves plantes gestionades per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) «han optimitzat els processos de cremació en gran manera». Per una banda, el procés de selecció i separació «ha millorat exponencialment al llarg dels anys», mentre que la part de crema de les plantes ha derivat a un «sistema de nivells» en què es duu a terme un recorregut dividit en tres fases «amb un tractament eficient dels incremats». Per acabar, l’Agreda va recalcar la importància de mantenir les inversions del Centre de Tractament de Residus (CTR) «perquè necessita molt personal qualificat».