El Partit Socialdemòcrata (PS) va presentar un recurs al Tribunal Constitucional (TC) per revertir els articles del Codi de Família que, segons va afirmar la consellera general Judith Salazar, «la distinció entre els termes casament i matrimoni estableixen una discriminació religiosa». En aquest sentit, els socialdemòcrates van criticar la decisió que va prendre la majoria parlamentària envers la llei per «no molestar el coprincipat episcopal», encara que consideren que es produeix un «conflicte jurisdiccional» entre els procediments d’unió canònica i la via civil. «Defensem que s’estableixi el concepte de matrimoni per a tothom i que no s’hagi d’utilitzar el terme de casament civil depenent el cas que es tracti», va manifestar Salazar, deixant clar que l’expedició de certificats «crea confusió a l’hora de tramitar documentació».

Més enllà d’un conflicte originat pels termes de designació de les unions legals, el PS va recalcar que es posicionen en contra de la «relació asimètrica» que s’estableix en la nul·litat d’ambdues tipologies de casament. Per una banda, la nul·litat del matrimoni canònic no es veu afectada per cap procediment civil, sinó que s’ha de recórrer al Tribunal de la Rota Romana (organisme vinculat a l’església) per anul·lar els compromisos. Seguint amb aquest punt, les socialdemòcrates van subratllar que es tracta d’un conflicte que «hauria de poder ser solucionat pels Tribunals Civils i no per una institució eclesiàstica», tal com passa als països veïns. De fet, va afegir que la unió civil «té un origen anterior a l’ordenació de l’església i no entenem per què aquesta darrera preval en alguns aspectes com la nul·litat».

De la mateixa manera, Salazar va recordar que en el moment de la votació, els socialdemòcrates ja es van posicionar en contra dels dos articles en qüestió per tal de tenir la possibilitat d’acudir al TC. Paral·lelament, va expressar que aquest conflicte terminològic té a veure amb la finalitat «d’evitar nomenar matrimoni al procediment dirigit a les parelles homosexuals o del col·lectiu LGTBIQ+» i, així, «evitar de nou l’enuig del copríncep episcopal». En aquest sentit, va destacar que es produeix un greuge amb relació a les parelles que s’han casat prèviament i «les dificultats que aquest fet crea per a aquelles persones que es troben a l’estranger i es volen comparar amb el dret civil internacional». A banda, el PS també va assenyalar la manca de reciprocitat en altres jurisdiccions, posant com a exemple els matrimonis de menors d’edat permesos per l’església, malgrat que la llei que es va aprovar fa dos mesos no ho preveu. 

Al seu torn, la consellera general Susanna Vela, va indicar que de les 130 esmenes que es van fer al Codi de Família, tan sols no es van recollir set, per la qual cosa «ens mostrem altament satisfets amb la repercussió que han tingut les nostres observacions». No obstant això, van acudir al TC per recórrer els articles referents al concepte de matrimoni i la nul·litat, recollits en el número 77 i el 91 de la mateixa llei. Mitjançant el recurs, els socialdemòcrates pretenen anul·lar totalment els efectes dels articles del Codi de Família i, en aquest sentit, s’obriria una nova etapa per a dur a terme modificacions «que garanteixin la igualtat total entre unions matrimonials».

D’altra banda, durant les declaracions d’ahir al Centre sociosanitari del Cedre, el cap de Govern, Xavier Espot, va asseverar que «els mecanismes constitucionals estan plenament contemplats per la legalitat i ens sotmetrem a allò que acabi decidint el TC» amb relació al recurs dels socialdemòcrates. De fet, va expressar que aquest conflicte es basa en una qüestió merament «terminològica» i que «molt sovint ens aturem massa en les formes i poc en el fons». Continuant en la mateixa direcció, Espot va argumentar que els drets efectius de les parelles, siguin del mateix sexe o de sexes diferents, «estan plenament garantits» i que allò que té més importància és el fet de «poder adoptar de la mateixa manera, amb els mateixos drets econòmics i successoris amb independència de l’orientació sexual o del gènere». 

Salazar creu que la llei d’urbanisme pot envair competències

Pel que fa a la posició del PS envers la llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic i del turisme aprovada ahir amb els vots de la majoria, la consellera general Judith Salazar va indicar que, de moment, els socialdemòcrates no tenen previst recórrer al TC la inconstitucionalitat del text. Malgrat que reconeixen que la llei els genera dubtes per la possible invasió de competències amb els comuns, argumenten que són les mateixes corporacions aquelles que tenen la potestat i el deure d’acudir a la Justícia si es vulneren els seus àmbits d’actuació. De la mateixa manera, Salazar va manifestar que els col·lectius, posant d’exemple l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics (AEAT), també tenen l’opció d’utilitzar el recurs d’empara en el cas de ser necessari. Quant a la possibilitat d’afegir observacions al text legislatiu al llarg del pròxim mes, la socialdemòcrata va contestar que el PS té la plena disposició «d’imprimir el nostre projecte a la llei, encara que el cap de Govern ha de donar el primer pas».