L’any 2021 va cloure amb un rècord d’autoritzacions d’inversió estrangera. Les xifres exactes no es tenen, però de les 1.308 societats que van obrir, entre el 56 i el 60% ho van fer mitjançant una part indeterminada de capital estranger. La dada suposa gairebé el doble que el 2019, quan se’n van aprovar 682 –el 2020 en van ser 641, però no són representatives per l’esclat de la pandèmia del coronavirus–. Ara bé, en només una dècada, Andorra ha passat de necessitar inversió estrangera costés el que costés a haver-la de controlar i limitar a només aquella que «té efectes positius en els sectors que nosaltres volem i de la manera que volem», en paraules del ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, que ahir va comparèixer en comissió legislativa per presentar el Projecte de llei de modificació de la Llei d’inversió estrangera. «Hem complert un cicle, després de 10 anys és una llei que hem festejat molt i que ha donat resposta al seu objectiu previst, però ara m’atreveixo a dir que exigeix una revisió i modernització que vagi d’acord amb les pràctiques internacionals i ens permeti ser més competitius», va apuntar el ministre.

D’aquesta manera, «cal un control que garanteixi que la inversió que arriba al país genera teixit productiu» i per aquest motiu es proposa un canvi legal que, d’una banda, inclou un seguiment fins ara inexistent de les inversions i plans de negoci un cop s’autoritzen els projectes i, de l’altra, agilitza el procés sota un nou criteri liberalitzador en què s’elimina el control previ per a la inversió procedent de països amb els quals el Principat té signat un conveni de doble imposició. En aquest sentit, el 40% de la inversió estrangera prové d’Espanya i el 24% de França –ambdós països amb conveni de doble imposició–: «Arrodonint, podem dir que el 60% de la inversió estrangera es beneficiarà d’aquest model de liberalització; és una molt bona notícia», va apuntar Gallardo, tot detallant que qualsevol inversió en sectors especialment sensibles que posin en risc la seguretat o la sobirania nacional, sí que mantindran la supervisió inicial, vinguin del país que vinguin. Per sectors, el titular d’Economia va reconèixer que des del 2018 la tendència immobiliària no ha parat de créixer, mentre que també hi ha hagut un increment sostingut en diferents professions liberals i en assessorament digital.

Terminis més curts

Un altre serrell pendent de millora de la llei és l’escurçament dels terminis. Així, a principis de legislatura es va fer una auditoria que va revelar que dur a terme una inversió estrangera a Andorra requeria un període de 240 dies. En poc més de tres anys, s’ha reduït a 98 dies i ara l’objectiu és aconseguir-ho en un mes. Per això, a més de l’harmonització internacional que s’assolirà amb el nou text i el procés liberalitzador, també caldrà un «reforç» de la plantilla del departament, que hauria de passar dels tres treballadors actuals a «sis o vuit persones més». 

Quant a les inversions en cartera, que fins ara no tenien l’obligació de ser declarades, Gallardo va avisar que quan s’aprovi el text, s’hauran de notificar a efectes de supervisió i control dels organismes internacionals, fet que també permetrà tenir un coneixement més acurat del volum de societats que hi ha al país.