En el marc del debat d’actualitat política del Consell General, la resposta per part de l’oposició al discurs del cap de Govern, Xavier Espot, critica les actuacions del Govern incidint especialment en matèria d’habitatge, de salut i en les condicions laborals dels treballadors. En aquest sentit, el president del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, va assegurar que «l’especulació immobiliària ha passat per davant del dret universal a un habitatge digne i assequible pels andorrans i els residents». A tall d’exemple, López va assenyalar el projecte de la Borda Nova com a una iniciativa que «inexplicablement s’està eixamplant durant tres anys».

Seguint la mateixa línia, el president del PS va centrar bona part de la seva resposta a Espot en l’increment de la precarietat general del país «generada per la inacció de l’Executiu; el cost de vida a Andorra no para de pujar i esdevé impossible en molts casos viure aquí». De fet, va afegir que al llarg de la legislatura, el Govern «no entén el que passa; per tant, no hi ha expectatives de millora en el futur després d’escoltar un discurs buit de propostes».

Paral·lelament, el representant dels socialdemòcrates va incidir en l’àmbit de la sanitat posant especial èmfasi en la gestió dels serveis enfocats a la salut mental de la població. D’aquesta manera, va subratllar que «l’agreujament d’aquestes afectacions psicològiques i mentals continuen essent ignorades i amagades». A més a més, va asseverar que l’augment de preus de recursos necessaris i escassos com, per exemple, les residències sociosanitàries, «no fan una altra cosa que agreujar la situació dels col·lectius que més protecció necessiten».

Fent referència a la gestió de la cartera de Salut, López va assenyalar que en diverses ocasions, «malgrat que diguin que volen posar les persones al centre d’atenció», l’Executiu ha tirat endavant projectes «ignorant la realitat de la població». En aquest sentit, va exemplificar el seu argument amb «els incompliments sobre les promeses del tercer pagador de la CASS, la manca de recursos per a l’atenció de la salut mental o els compromisos incomplets amb relació als malalts de càncer».

D’altra banda, el PS es va mostrar crític amb la gestió de les polítiques d’àmbit laboral afirmant que la retribució mínima no assolirà el 60% del salari mitjà «tal com afirma la Carta Social Europea, i, sobretot, tal com la majoria es va comprometre durant la darrera campanya electoral». De fet, López va recordar que les últimes dades oficials del mes de maig situaven el salari mínim al voltant del 53% del mitjà, la qual cosa significa que «encara manquen avui en dia uns 160 euros molt necessaris  per arribar a aquest llindar». Igualment, va indicar que els salaris baixos, en comparació amb el cost de la vida, acabarà esdevenint una problemàtica, no tan sols per als treballadors, «sinó també per al conjunt del teixit productiu i la competitivitat empresarial».

Terceravia, en contra de «l’abús» dels tràmits urgents

El president de Terceravia, Josep Pintat, es va posicionar notablement en contra de «l’abús» dels tràmits pel procediment d’extrema urgència que ha dut a terme l’Executiu al llarg de la legislatura. Primerament, però, va recalcar que la celebració del debat d’orientació política «s’hauria d’haver dut a terme en els primer moments de l’inici del conflicte a Ucraïna». De la mateixa manera, va assenyalar directament al cap de Govern, Xavier Espot, afirmant que «malgrat que ho hem demanat en reiterades ocasions, se’ns ha amagat informació i anàlisis concretes al llarg del curs polític». Quant als pressupostos generals, va asseverar que «es mouen partides d’un lloc a l’altre sense saber el perquè». 

D’altra banda, la consellera no adscrita, Carine Montaner, va demanar la celebració d’un referèndum al poble andorrà per decidir sobre la idoneïtat del sistema del metge referent, juntament amb un pla d’emergència del sistema sanitari, ja que «fa dues legislatures que denuncio el malestar al SAAS». Paral·lelament, va demanar la figura del tercer pagador universal i va criticar que Andorra «perdés la seva neutralitat» amb el seu posicionament envers la guerra d’Ucraïna.