PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La viatgera Andrea Sinfreu arriba al cap Nord

Sinfreu ha completat 6.815 quilòmetres i 89.100 metres de desnivell

Per El Periòdic

Sinfreu durant el seu viatge.
Sinfreu durant el seu viatge. | Andrea Sinfreu

La viatgera andorrana Andrea Sinfreu va arribar al darrer punt de l’itinerari que l’ha portat des de Niça, a França, fins a Ljubljana, la capital d’Eslovènia, i després cap al punt més septentrional del continent. En total, Sinfreu ha completat 6.815 quilòmetres i 89.100 metres de desnivell.

 

Niça-Ljubljana

 

El primer trajecte del viatge (Niça-Ljubljana) es va emmarcar en la iniciativa Alpine Hummingb’ride, un projecte que té com a objectiu conscienciar sobre el canvi climàtic i els efectes que suposa per als paisatges de muntanya. En aquest primer tram del recorregut, Sinfreu va recórrer els Alps des de Niça, a la costa francesa, fins al territori eslovè, on s’acaba la cadena de muntanyes a l’Europa central.

Durant aquests primers 1.800 quilòmetres, la viatgera d’ACA SEGURS va passar per diversos paisatges de muntanya, com ara el Col de Turini, el Col Saint-Martin, el Col della Lombarda, el Col de Larche, el Col de Vars, el Col de l’Izoard i el Col de l’Échelle. Va afrontar els primers ports amb el seu company de viatge, Rémy Heliot, però a partir d’aquí va continuar el trajecte sola amb la seva bicicleta.

La viatgera va explicar que «el balanç que hem fet d’aquesta primera etapa ha estat molt positiu. Hem conegut llocs molt diferents, paisatges, persones, maneres de fer molt diferents, i ha estat una part del viatge molt enriquidora. Sempre hem estat molt ben acollits i la gent es va mostrar interessada pel nostre projecte, alhora que ens explicaven les seves iniciatives. Pel que fa a l’aspecte físic, hem tingut etapes molt dures amb molt desnivell, però sense arribar a la fatiga. Sens dubte, Suïssa i les Dolomites han estat els paisatges més impressionants i les zones on es nota una altra mena de gestió i de respecte pels recursos naturals».

 

Ljubljana - cap Nord

 

Si en el trajecte que enllaça la Costa Blava amb la regió de l'Alta Carniola va estar marcat per paisatges de muntanya, el camí que l'ha portat cap al nord ha canviat, de manera que ha passat a pedalar pels marges dels rius, una geografia més accessible però que li despertava la mateixa admiració que la primera etapa del viatge. Sortint de Ljubljana, Sinfreu va dirigir-se cap a Viena, Linz, Praga, Berlín i Hamburg.

En aquest tram, l’ambaixadora d’ACA Segurs va conduir la bicicleta per paratges naturals, en molts casos, carrils bici (xarxa EuroVelo) o pistes autoritzades, com la que es dibuixa al llarg del recorregut del riu Oder.

Per Lubeck va entrar a Escandinàvia, una regió formada per Noruega, Suècia i Dinamarca. La viatgera andorrana va travessar el darrer país seguint la costa i es va allotjar en refugis i cabanes petites ubicades en zones protegides.

Després d'unes quantes hores de ferri, el primer contacte amb Noruega va ser a Mandal. La pluja la va acompanyar en bona part dels quilòmetres que, pedalada rere pedalada, la van portar a transitar per molts ponts i túnels entre paisatges impressionans de mar i muntanya.

Després de passar els 66° 34' N i ja a Bødo, va agafar un ferri de matinada per enllaçar amb les illes Lofoten, un arxipèlag ubicat entre Vestfjorden i el mar de Noruega que és conegut per la pesca, els pobles de pescadors i les muntanyes espectaculars.

Seguint la costa, va passar per Hadseløya, les illes de Langøya, Hinnøya i Andøya, i va arribar a Trømso, amb trajectes en què pedalejava i d’altres que cobria en ferri. Sinfreu comenta: «Si he de triar un aspecte concret del viatge, els paisatges de les illes Lofoten són espectaculars, segurament són els més impressionants que he vist en tot el camí».

Diumenge 4 de setembre cap a les 15.30 hores (CEST) l'ambaixadora d'ACA SEGURS va tocar el cap Nord, de manera que així va completar un viatge de 6.815 km i 89.100 m +. Un viatge èpic sobre el qual Andrea Sinfreu comenta: «Ha estat una experiència molt gratificant i plena d'aprenentatges. Potser el més dur ha estat haver de pedalar tot el dia fora i que arribés la nit i encara no sapigués on dormiria; molts dies estava xopa, intentava escalfar-me com podia, havia de cuinar per menjar alguna cosa calenta i no acabava de dormir bé. Potser gestionar l'aspecte psicològic de tot plegat és el més difícil, però es pot superar. El factor meteorològic ho canvia tot». I hi afegeix: «Sens dubte, en general, el viatge com a tal ha estat l'experiència més gratificant de totes. Passar per llocs diferents, conèixer persones que viuen d'una altra manera, superar els reptes meteorològics amb molt sol, fred i pluja, i arribar a fer tots aquests quilòmetres en una bicicleta, crec que això és el que més destacaria de tot el projecte».

Finalment, Sinfreu remarca: «He fet tot el viatge per carreteres habilitades per a ciclistes, pistes, carrils bici locals i la xarxa EuroVelo, i penso que viatjar amb bicicleta és una bona alternativa, sobretot és una alternativa sostenible. Em vaig trobar molts ciclistes pel camí que viatgen per Europa, sobretot durant els mesos en què el temps és més bo per a viatjar sobre dues rodes. Penso que aquesta modalitat de desplaçament anirà creixent, perquè té moltes possibilitats i pots gaudir del territori d'una altra manera, així com conèixer més a fons els paisatges. Es pot començar des de casa, des d'Andorra, un cap de setmana, i anar planificant viatges més llargs».

PUBLICITAT
PUBLICITAT