Gairebé la totalitat de les sol·licituds del pla Renova estan dedicades a l’impuls de la producció d’energia renovable arreu del país. En concret, el 92% de les demandes dels particulars consisteix en el canvi integral dels sistemes de calefacció de les calderes convencionals que utilitzen hidrocarburs com a matèria primera, per la instal·lació de plaques fotovoltaiques i dispositius d’eficiència energètica als edificis. D’aquesta manera ho va reflectir el director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic (OECC), Carles Miquel, després de presentar el balanç de «la principal eina política operativa per a la transició energètica i el foment de l’estalvi en l’àmbit de l’edificació i el consum d’energia».

Paral·lelament, el Govern ha hagut de clausurar «cautelarment» les sol·licituds a causa de la gran afluència de demandes que s’han dut a terme el que va d’any amb relació als períodes anteriors. En aquest cas, els registres de l’OECC indiquen que s’han realitzat un total de 367 sol·licituds des del gener, la qual cosa comporta un import de més de 3,2 milions d’euros i una xifra relativa a les obres de més de 17,6 milions, destacant també que l’import mitjà de les obres és de 48.000 euros. «Ens mostrem molt satisfets amb la contribució a l’impuls de la sobirania energètica nacional amb cada vegada més fonts de producció renovable», va afegir Miquel, indicant que el Govern ha hagut de bloquejar de manera temporal l’entrada de sol·licituds per haver arribat al topall que marca el pressupost disponible. Malgrat això, les demandes que han sigut aprovades, però es queden fora d’aquesta convocatòria, passaran a la cita de l’any que ve.

Al seu torn, el cap d’unitat de l’OECC, Albert Gomà, va assenyalar que, de les 367 sol·licituds, 121 giren al voltant de la instal·lació de plaques fotovoltaiques als habitatges, mentre que un total de 124 s’han dedicat al recanvi de finestres (paraments translúcids) dels edificis. Pel que fa als dispositius de generació d’energia solar, tenint en compte la resta de dispositius homòlegs arreu del país, «es produeix una electricitat equivalent a la demanda d’unes 1.800 llars, la qual cosa suposa uns 6,3 GWh». Seguint aquesta línia, Gomà va manifestar que l’ampliació d’1,5 milions de pressupost del pla Renova que es va produir al maig, «assegura una cadena d’accions orientades a impulsar l’hàbit d’estalvi energètic i està tenint una molt bona rebuda per part de la ciutadania».

Amb relació al balanç del pressupost, Miquel va subratllar que dels 3,5 milions disponibles d’inici, prop dels 2,4 milions han estat sol·licitats pel vessant clàssic del Renova, mentre que 1,7 milions van dirigits a la part addicional. En darrera instància, uns 500.000 euros demandats «es troben a cavall entre ambdues modalitats de subvencions». De la mateixa manera, va assenyalar que prop del 21% de les sol·licituds pertanyen a actuacions integrals de millora de l’eficiència energètica en edificis plurifamiliars i de serveis amb un cost mitjà de les obres d’uns 147.000 euros, una xifra similar a les dades del 2021, en què aquest apartat va suposar el 20% del total de les demandes.

Fent referència al recompte des de l’inici del programa d’ajuts governamentals, des del 2011 fins a l’actualitat, la iniciativa ha rebut un total de 2.699 demandes de les quals s’han atorgat més d’11 milions en subvencions dedicades a la transició ecològica i a l’afavoriment de la sobirania energètica del país. També s’han assignat al voltant de 13 milions d’euros en qualitat de préstecs a particulars. Segons va manifestar Gomà, «per cada euro que ha destinat l’Executiu al projecte, aquest s’ha revertit en una inversió de més de cinc euros en el teixit econòmic nacional». De fet, el director de l’OECC va afirmar que des del començament del projecte, orquestrat pel Ministeri de Medi Ambient, l’activitat econòmica derivada de les inversions gira al voltant dels 104 milions d’euros. Finalment, Miquel va recordar que els usuaris potencials adherits al programa conformen fins a un total de 35.655 llars.