Eduard Ibáñez va jurar el càrrec d’adjunt del representant del copríncep episcopal fa un mes i escaig. La seva trajectòria professional ha estat centrada en el Dret i la representació i tasca en diferents entitats cristianes que l’han dut al Palau Episcopal de la Seu d’Urgell.

-D’advocat doctorat en Dret penal i llicenciat en Filosofia a adjunt del representant del copríncep episcopal  a Andorra. Com ha arribat fins aquí?
–A banda d’exercir com a advocat, he servit durant 19 anys com a director de Justícia i Pau a Barcelona i també com a president de Justícia i Pau d’Espanya. Es tracta d’una institució catòlica dedicada a la defensa dels drets humans, la justícia social i la pau, sorgida del Concili Vaticà II. També he tingut responsabilitats en altres entitats cristianes. Segurament el senyor copríncep ha considerat que la meva experiència i trajectòria era adequada per a l’encàrrec que m’ha fet. Em sento molt honorat de poder fer aquest servei a l’Església i a Andorra.

–En què consisteix la seva feina, exactament?
–La meva tasca consisteix a col·laborar professionalment amb el representant personal, Mn. Josep M. Mauri i amb els Serveis del Copríncep.

–Vostè arriba en un moment en què la societat evoluciona molt ràpidament i vol canvis polítics i socials. El Coprincipat està garantit?
–El Coprincipat parlamentari és el règim polític que el poble d’Andorra, en exercici de la seva sobirania, ha decidit i vol democràticament. Perdurarà mentre els andorrans lliurement ho vulguin.

–Quin és el paper del copríncep episcopal?
–La Constitució considera els coprínceps com la més alta representació de l’Estat, i els atorga la missió de ser el símbol i garantia de la permanència i continuïtat d’Andorra. A la vegada, arbitren i moderen el funcionament dels poders públics, però sense exercir cap funció de govern com en el passat. El copríncep episcopal es troba plenament compromès amb aquestes funcions, al servei dels andorrans, amb la voluntat ferma de mantenir la independència d’Andorra.

–Quina relació manté amb el copríncep francès?
–Jo encara m’estic situant en la meva tasca, però pel que conec, les relacions són cordials, fluides i de màxima col·laboració en la seva missió conjunta com a cap d’Estat i màxims representants de l’Estat.

–Arran de la invasió russa d’Ucraïna, Andorra ha modificat la seva històrica neutralitat. Va ser una bona decisió?
–No em correspon personalment valorar les decisions del Govern andorrà. No obstant això, sé que els dos coprínceps consideren, i així ho han manifestat, que Andorra, amb les decisions que ha pres, s’ha posicionat correctament en favor de la pau, del dret internacional i de l’ajut a la població civil afectada.

–Què en pensa de la despenalització de l’avortament?
–La meva opinió com a catòlic coincideix amb la posició de l’Església, com ha manifestat sempre el copríncep episcopal. La llei ha de protegir la vida humana des de la seva concepció. En aquest sentit, cal respectar que el copríncep episcopal no pot actuar contra la seva consciència en aquesta qüestió. A més, la Constitució andorrana, en el seu article 8, reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases.

–En els últims anys, l’Església ha anat perdent adeptes. A què creu que és degut?
–L’Església no pretén fer adeptes, sinó anunciar l’Evangeli. Això vol dir convidar tothom a la trobada personal amb Jesucrist, que és font de sentit i d’alegria profunda. És cert que en el context cultural actual hi ha tendències que dificulten l’obertura de les persones a Déu i moltes interferències en la presentació de la proposta cristiana, que sovint arriba distorsionada. Això ens obliga als cristians, com demana el Papa Francesc, a renovar el nostre llenguatge, estils i estructures eclesials per ser capaços de fer arribar aquesta proposta als nostres contemporanis. Però l’església no perd l’esperança, perquè creu que Déu continua cridant i perquè veu que encara són molts els que decideixen viure l’experiència cristiana.

–Com veu la relació de l’Església i els joves?
–Una bona part dels catòlics del món són joves. L’Evangeli arrela en el cor de la persona amb independència de l’edat. Ara bé, és cert que avui l’Església té, per diverses raons, més dificultats per presentar el seu missatge entre els joves. És un gran repte, però s’hi està treballant amb iniciatives diverses.

–Fa uns dies es va fer públic un comunicat dels Serveis del Copríncep sobre un suposat encobriment en qüestions d’abusos. Què en pensa vostè?
–El comunicat va ser molt clar sobre aquesta qüestió. Quan es van produir aquells fets a què vostè fa referència, l’any 1988, Mons. Vives no era ni rector del seminari, que ho va ser a partir de 1991, ni bisbe auxiliar de Barcelona, que ho va ser a partir de 1993. Per tant, ell no tenia cap responsabilitat institucional ni sobre les persones denunciants ni sobre les persones denunciades.

Arran de les denúncies presentades, el tribunal eclesiàstic de l’arquebisbat de Barcelona va obrir una investigació el juny de 1988, després de la qual es van imposar diverses sancions a les persones denunciades, i es va dissoldre la institució on es van produir aquells fets. Per tant, Mons. Vives no podia encobrir-ho, i tampoc no ha estat mai objecte de cap investigació canònica ni civil. S’han publicat acusacions molt greus, però que són absolutament infundades.

–Quina és la postura de Vives sobre els abusos en l’Església?
–L’arquebisbe Vives ha mostrat sempre tolerància zero en relació amb aquesta qüestió i ha actuat de forma coherent amb aquest principi i amb la màxima transparència. No hem de tenir ni sembrar cap dubte sobre això.

–Què opina de les declaracions del Papa Francesc quan exigeix demanar perdó a les víctimes i apartar els abusadors?
–Les víctimes d’abusos han de ser escoltades i acollides com es mereixen, perquè han sofert molt; els abusadors han de ser apartats. S’ha de perseverar en la protecció dels menors i fer que l’Església sigui un àmbit segur per als infants i joves.

–D’aquí a un parell d’anys, el copríncep episcopal arriba a l’edat de jubilació dels bisbes. Sap qui li agradaria que fos el seu successor?
–Caldria preguntar-li-ho a ell.