Amb la imatge de la sortida del túnel dels Dos Valires com a teló de fons, el president de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (Faapd), Jacint Risco, va celebrar ahir a través d’un vídeo de YouTube que el nou Codi de Família normalitzi el conveni de les Nacions Unides (ONU) respecte a les persones amb diversitat funcional. El text, que es va aprovar el 21 de juliol al Consell General, va ser publicat fa un parell de setmanes al BOPA i suposa «la llum al final del túnel» d’una de les lluites històriques del col·lectiu: el reconeixement de la capacitat jurídica de la persona. «Malgrat que Andorra va signar el conveni internacional el 2007 i el va ratificar el 2014, no ha estat fins ara, el 2022, quan per fi l’aplicarà reconeixent així un dels punts més importants que és la nostra independència en capacitat jurídica. Fins ara, necessitàvem algú que decidís per nosaltres, però amb el nou codi som nosaltres els que prenem la decisió amb el suport d’algú altre, si és que és necessari», va explicar Risco. D’aquesta manera, a més del reconeixement de la personalitat jurídica, també s’inclou la capacitat jurídica en igualtat de condicions, la proporció de mesures de suport per exercir capacitat jurídica i les salvaguardes per impedir abusos. En aquest sentit, el text estipula que en la presa de decisions s’ha de facilitar a la persona la informació rellevant, assistir-la de manera adaptada a les seves capacitats i evitar tota mena de pressió, coerció o influència indeguda.

Ara bé, encara queda feina per fer i, si bé des de la Faapd celebren l’aprovació per unanimitat de la llei i agraeixen la dedicació dels tècnics i consellers generals, Risco va posar de manifest que queden serrells pendents en matèria laboral i d’educació, per exemple, que s’hauran de tancar amb una llei especial que ja s’ha començat a treballar. «Em consta que el text està molt avançat i si no s’aprova aquesta legislatura, serà la que ve però, en qualsevol cas, que tinguem una llei específica que garanteixi els drets de les persones amb discapacitat és molt important, més enllà del conveni de l’ONU», va apuntar. Tanmateix, Risco va demanar al Govern que «posi tots els mitjans i recursos perquè el nou Codi de Família funcioni i s’apliqui» i «no passi com a Espanya, on aquells que han d’aplicar la legislació no estan gaire per la labor». 

Tornant a la llei andorrana, i en relació amb el proveïment de suports per l’autoritat judicial, Risco va destacar que sigui el batlle qui constitueixi una curatela o nomeni un defensor judicial, si la persona implicada no l’ha previst o el guardador de fet no presta satisfactòriament els serveis. Aquesta demanda de suport es pot instar a la persona, al cònjuge, familiars en diferents graus, al guardador de fet, al fiscal o al Ministeri d’Afers Socials. «Està molt bé garantir el suport, però el més rellevant és que es respecti la nostra decisió com la de qualsevol altra persona», va assenyalar Risco. 

Així, el codi regula, entre altres, la figura del defensor jurídic obligatori –que intervé en conflictes entre les institucions i la persona– i el guardador de fet com la persona que exerceix funcions de protecció sense un títol formal que el legitimi a la seva actuació, però té cura de la persona i actuar sempre en el seu benefici.