Totes les espècies d’ocells del món ja tenen el seu corresponent nom en català. Fins ara només prop d’un miler en tenien, gràcies a un treball que es va començar a fer els anys 60 i 70 i que al llarg dels anys s’ha anat augmentant per diverses necessitats, arribant a aquest miler. Ara, un equip d’especialistes ha aconseguit batejar les més d’11.000 espècies al diccionari en línia 'Diccionari dels ocells del món', que es pot trobar a la web del Centre de Terminologia Termcat.

Un dels seus autors, Àlex Mascarell, aficionat a l’ornitologia i treballador del zoo de Barcelona, ha estat voltant pel món descobrint ocells en els darrers deu anys. Com que només hi havia un miler amb el seu nom en català, en faltaven uns 10.000 per arribar als 11.000 totals. «El procés és fàcil, agafes el llistat general i has d’observar a quina família correspon cada ocell, quins noms hi ha posats, i buscar cognoms d’aquests que són d’una mateixa família», va explicar Mascarell. A partir d’aquí, va afegir, «has de comprovar com li diuen en els altres idiomes que tenen ja tots els noms posats, amb prioritat per les llengües llatines, després mirem les fotos que calguin, els dibuixos i les descripcions i ens assegurem que sigui cert, ja que en alguns casos hi ha errors històrics crònics i que són per falta de coneixement de l’espècie».

Gràcies a aquest treball, el català s’uneix a l’alemany, el francès, l’anglès, el castellà i l’italià en la llista d’idiomes amb tots els noms d’ocell posats. «La gràcia d’això, més enllà d'anomenar totes les espècies en català, per una vegada es posa la llengua oficial al mateix nivell que la resta d’idiomes que es parlen per milions de persones al món», es va felicitar. A més, en el cas del català fins i tot s’aporta un valor afegit, ja que s’han elaborat els criteris de nomenclatura, que donen unes claus bàsiques per nomenar el conjunt de la fauna mundial a partir d’ara. «Si ara vull posar nom als rèptils o als mamífers, ho podria fer seguint els mateixos criteris», va afirmar.

El 'Diccionari dels ocells del món' aplega 11.166 fitxes terminològiques relatives a les espècies d’ocells de tot el món, classificades en 36 ordres i 243 famílies. L’ordenació temàtica, encapçalada d’un codi numèric, segueix la classificació sistemàtica, d’acord amb la història evolutiva dels ordres i les famílies. Un bon nombre de denominacions catalanes són de nova creació. Cada fitxa inclou una denominació comuna catalana (o més d’una), els equivalents en castellà, en francès, en anglès i en alemany, i el nom científic de l’espècie.

També s’han elaborat els criteris de nomenclatura per denominar la fauna

Si ens fixem en casos concrets que aporta el diccionari ens trobem, d’entrada, amb l’abellerol, un ocell autòcton al qual se li ha afegit 'comú' de cognom perquè arreu del món n’hi ha diverses espècies. Més lluny de les nostres contrades trobem el cuaespinós de Casaldàliga, que viu a la zona d’Araguaia, on el bisbe Casaldàliga va exercir de missioner i defensor dels drets dels indígenes. També el petrell del Magenta, anomenat així perquè fou el nom del vaixell italià que va recollir i col·leccionar el primer exemplar conegut. Per un altre costat, el xarxet de front boterut rep aquest nom pel bony en forma de meló que presenta al front. Per últim, destaca l’àguila menjamones de les Filipines o la tórtora de Socorro, nomenada en honor a l’illa de l’oest de Mèxic de la qual era endèmica abans d’extingir-se.

Quant a Andorra, presenta la dificultat de l’orografia muntanyosa, de manera que la fauna de costa o de zona plana és poc habitual. Per tant, sobretot hi trobem ocells migradors i de muntanya. «No és un país excepcionalment ric en quantitat ni en diversitat d’espècies, perquè els hàbitats són semblants, tot i que a les zones de riu és on hi ha més vida, però és més anecdòtic», va explicar Mascarell.