Un estudi impulsat pels investigadors de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) assenyala que les glaceres dels Pirineus podrien convertir-se en pedaços de gel residuals o, fins i tot, desaparèixer d’aquí a uns 20 anys si la tendència d’increment de la temperatura i la manca de precipitacions continua augmentant. Segons les dades que aporten els científics de l’Institut Pirinenc d’Ecologia espanyol (IPE-CSIC) en un informe complementari, des del 2011 fins al 2020, l’àrea total de gel de la cadena muntanyosa s’ha reduït en un 23,2%, juntament amb el gruix de la superfície en 6,3 metres de mitjana.

De la mateixa manera, els resultats de l’estudi confirmen que la meitat de les masses glacials repartides pels Pirineus han desaparegut al llarg dels darrers 40 anys. Del total de les 19 glaceres que encara sobreviuen, tan sols tres superen la dimensió de 10 hectàrees. En aquest sentit, els científics assenyalen, per una banda, l’increment d’1,6 graus en la temperatura mitjana anual del clima d’alta muntanya pirinenc, el qual s’ha experimentat durant el període 1959-2020, com una de les raons principals del decreixement de la concentració de gel.

Paral·lelament, els experts de l’OPCC asseveren que en les darreres sis dècades les precipitacions a la zona han minvat al voltant d’un 8% de mitjana anual, la qual cosa és un altre factor que ha agreujat aquesta situació de desgel. De fet, asseguren que les glaceres que queden es troben en una situació «d’equilibri delicat», entre els quals es troben l’Anet, la Maladeta i el Monte Perdido, tots tres al vessant dels Pirineus aragonesos espanyols. Igualment, els experts indiquen que l’augment de les temperatures impedeix que els rius diürns, que s’originen durant les hores del dia més caloroses, es congelin a la nit. Aquest fet propicia el retrocés continuat de la massa glacial amb l’afegit que, enguany, s’han produït tempestes de pols sahariana «que accelera la fosa».

Estalvi hídirc

Pel que fa a la incidència a Andorra, els estudis d’Andorra Recerca + Innovació (ARI) sobre la disponibilitat dels recursos hídrics continuen en la mateixa línia que els informes del desgel, ja que, l’impacte del turisme al país podria arribar a establir restriccions en els usos de l’aigua. De fet, amb relació a l’explotació de les pistes d’esquí per part dels esportistes, «s’estan buscant solucions més ecològiques a través de la tecnologia que permetin una alternativa a la neu, perquè cada cop es registren menys precipitacions», va afirmar en una entrevista a EL PERIÒDIC la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva.

A banda dels esforços dels investigadors de l’ARI per a l’optimització dels recursos a la maquinària de les estacions d’esquí, Riva va assenyalar que totes les accions d’estalvi energètic contribueixen a una activitat sostenible per pal·liar els efectes del canvi climàtic. Finalment, va emfasitzar que en activitats com l’esquí de fons «també veiem com aprofiten la muntanya a l’estiu i presenciem cada vegada noves alternatives d’entrenament per les tècniques condicionades per la climatologia».