Després de l’aturada tècnica obligada per la irrupció de la pandèmia de la covid-19, el Pla d’Infància i Adolescència ja està enllestit i només queda la redacció final perquè el Consell d’Europa doni el vistiplau definitiu. Segons va avançar la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, a principis del mes que ve es faran públics els compromisos a assolir durant els pròxims quatre anys, que comptaran amb un total de 42 accions concretes i vinculades. Tot i que no va voler desvelar cap d’aquests compromisos, Pallarés sí que va informar que s’han definit quatre principis bàsics que hauran d’acompanyar totes aquestes estratègies i que van d’acord amb l’interès superior de l’infant, la inclusivitat i universalitat de tots els serveis, la coordinació i participació de tots els actors i l’entorn digital. Es tracta d’un pla que s’ha treballat amb la participació dels mateixos infants i adolescents i altres sectors que treballen amb i per a la infància i l’adolescència, com la Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència, el comitè tècnic, la Divisió dels drets de la Infància del Consell d’Europa, tècnics i professionals de diferents ministeris, dels comuns i d’altres organismes vinculats amb la infància i l’adolescència, així com associacions i entitats del tercer sector. El projecte «és molt interessant i genera moltes obligacions i funcions a desenvolupar, especialment en matèria d’igualtat, contra l’assetjament i a favor dels drets humans», va assenyalar la ministra, que es va mostrar «molt contenta i satisfeta» amb el resultat assolit. I va afegir: «Durant les vacances he rebut un comentari favorable del Consell d’Europa –el que fa preveure que la seva aprovació és imminent– i, vista la bona experiència i predisposició amb els tècnics, ara ens centrarem en el Pla Nacional de Joventut».

Ara, el torn dels joves

En aquest sentit, cal recordar que a finals d’any arribaran les recomanacions d’Estrasburg, la principal de les quals la ministra espera que sigui la creació d’una llei específica de joventut. «Aquesta és una qüestió que ja hem tractat diverses vegades, però encara hi ha temes que s’han de definir, com la limitació i concreció de les competències. Els comuns, a través dels seus punts joves, intervenen molt positivament en relació amb situacions complexes en edats difícils i, per tant, la col·laboració amb ells ha de ser contínua i fluida. No podem tenir dubtes sobre qui ha de fer què», va considerar Pallarés. 

Una altra recomanació previsible serà la planificació nacional de la joventut, un treball «transversal», que determinarà com s’ha d’abordar aquest període de la vida, especialment a partir dels 18 anys, quan els joves passen a ser adults, però continuen sent joves i a vegades requereixen un suport administratiu. I és que com va asseverar la ministra, «hi ha moltes activitats per a infants i joves, però a partir de la majoria d’edat sembla que es passi de cop a una altra etapa. Sovint tenim la idea que tots marxen a estudiar i a viure a fora, però no és cert. N’hi ha que es queden i necessiten projectes concrets que els acompanyin».  Per desenvolupar amb èxit aquest pla, però, serà clau la col·laboració del Fòrum Nacional de la Joventut que, al cap i a la fi, és qui més i millor representa el col·lectiu a través dels seus membres escollits i votats justament pels joves. De fet, en l’última recomanació del Consell d’Europa ja s’instava el Govern a deixar asseure a la taula política els principals responsables del fòrum, una proposta que es va implantar i, segons Pallarés, «ens va permetre avançar i ajudar a concretar noves accions». 

A principis d’estiu una delegació d’experts del Consell d’Europa va visitar el Principat per copsar la situació actual de les polítiques i el serveis adreçats als joves andorrans. En funció del que van determinar aleshores elaboraran aquestes recomanacions que, de manera paral·lela, també estan vinculades amb l’estratègia impulsada des de la Unió Europea perquè la joventut dels diferents països «s’impliqui i actuï com a ciutadans actius que participen en democràcia i en la societat» mostrant les seves preocupacions i aportant la seva visió del futur més pròxim.