El Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) defensa la programació de l’urbanisme com a part de la solució de la creació d’habitatge digne al Principat. Aquest concepte, el qual va defensar la degana del COAA, Sònia Palau, consisteix en l’obertura d’unitats de construcció a un ritme equivalent al creixement de la població amb la finalitat d’evitar desequilibris en l’oferta i la demanda i la creació de bombolles immobiliàries. «Se’ns vol posar com a part de la solució, evidentment, perquè som els millors coneixedors del sector i de la reglamentació», va indicar Palau, encara que va subratllar que «la solució també passa per la consciència de molts promotors i la coordinació entre els ministeris  governamentals i la Taula Nacional de l’Habitatge».

Continuant en la mateixa direcció, el col·legi va esmentar la possibilitat de controlar les vendes i els projectes als estrangers com a mesura preventiva per destensar el mercat de l’habitatge. «La classe mitjana necessita promocions adequades a la seva capacitat adquisitiva, no un excés de pisos de luxe», va remarcar Palau, alhora que va recordar la necessitat «de fer menys negoci i realitzar una funció més social».
Pel que fa a les zones disponibles per a la construcció d’habitatge, la degana del COAA va manifestar que «el terreny que va des de la Batllia cap a baix, direcció sud, és urbanitzable, però ningú vol construir en aquella zona». Al mateix temps, ho va descriure com una bona àrea per continuar el procés d’edificació «sempre que es vagin traslladant els equipaments necessaris per tenir una qualitat de vida digna». A banda, també va recordar que es tracta d’una part del terreny que és més barata que «l’àrea de les torres perquè és més pla i hi ha una part del riu amb zones verdes que la fan molt habitable».

Edificació sostenible

D’altra banda, Palau va remarcar que, tot i que es nota un lleuger augment de les instal·lacions d’energia renovable a les noves construccions, «hi ha molts més factors que intervenen en la sostenibilitat dels edificis; si una estructura es fa de fusta i després es revesteix amb alumini, la petjada ecològica serà nociva». De la mateixa manera, va destacar que la reducció de les excavacions profundes per l’establiment dels fonaments «seria una manera de contribuir positivament a reduir l’impacte al medi ambient» alhora que decreixeria la tensió dels abocadors.

Igualment, Palau va assenyalar que el terme sostenible s’utilitza en alguns casos com a reclam comercial enfocat al màrqueting. «Sovint hi ha molts interessos econòmics darrere d’aquestes paraules i caldria analitzar molt bé tots els casos per determinar si realment es tracta d’una construcció sostenible». Paral·lelament, va destacar la utilització de la fusta com a material que sobresurt «per la seva rapidesa de muntatge, encara que les despeses de construcció són bastant similars a les tècniques i els materials de l’edificació convencional».