Fa uns anys, l’espècie del trencalòs es trobava en greu perill d’extinció a la zona de l’Alt Pirineu per diverses situacions relacionades amb l’acció de l’ésser humà, com per exemple l’enverinament d’algunes de les seves preses amb productes químics. Actualment, gràcies a l’acció de projectes com el Seguiment dels Ocells Comuns d’Andorra (SOCA), i les accions de preservació de la fauna del Ministeri de Medi Ambient, «s’està reproduint molt bé i, de fet, l’hem vist sobrevolar en diverses ocasions l’Estany de les Truites del Comapedrosa», assenyala la cap d’estudis i aficionada a l’ornitologia Mayte Casals.

Si bé es porten a terme diverses accions des del sector públic per a la protecció de les aus autòctones, també es realitzen accions culturals per donar a conèixer la fauna. Aquest és el cas de Casals, que juntament amb el seu marit David Pérez, duran a terme avui una exposició fotogràfica dins el marc de la festa major de Sornàs en què «farem una presentació i explicació de les imatges que hem pres personalment al llarg del darrer any per tot el Principat i Catalunya» a partir de les 18.00 hores.

Ara farà dos anys que, coincidint amb l’inici de la pandèmia, Casals es va començar a aficionar al món de les aus. De fet, ha realitzat diversos cursos d’ornitologia amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que l’han ajudat a enfocar-se en el reconeixement de les espècies i el seu hàbitat. Arran d’aquest coneixement i l’adquisició de maquinària fotogràfica competent, la parella va decidir obrir un compte a la xarxa social Instagram per donar a conèixer les seves troballes i fotografies. «A partir d’aquestes publicacions, l’organització de la festa major ens va demanar si volíem fer pública la nostra afició», explica Casals, alhora que recalca que «també volem explicar el procés d’espera per fer la fotografia i la recerca dels hàbitats de les espècies».

A vegades, s’han passat més de tres hores esperant que «la mallerenga de bigoti es quedés quieta al pantà d’Utxesa (Lleida)», encara que afirmen que els va valdre la pena. En aquest sentit, Casals subratlla que el procés es divideix en dues accions diferenciades. En primer lloc, es procedeix al reconeixement de l’ocell dins la seva zona d’acció rutinària i, posteriorment, es duu a terme el procés de recerca del posicionament estàtic de l’espècie o bé la zona no molt allunyada en què es pot fotografiar al vol, «la qual cosa requereix un exercici exhaustiu de paciència».

Finalment, els ornitòlegs destaquen que, tot i les accions del Govern, encara existeixen espècies a Andorra que es troben amenaçades, com el gall de bosc, el qual necessita tranquil·litat i una zona de l’hàbitat estable per reproduir-se. En definitiva, accions que vagin més enllà i difonguin les necessitats de preservació de les aus.