PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

A casa del més gran

L’Sporting de Gijón, millor equip de la Segona Divisió històricament, rep un FC Andorra que vol seguir somiant

Per El Periòdic

Els jugadors de l’FC Andorra durant un entrenament previ al partit contra l’Sporting.
Els jugadors de l’FC Andorra durant un entrenament previ al partit contra l’Sporting. | @FCANDORRA

L’FC Andorra continua la seva aventura a LaLiga SmartBank (Segona Divisió del futbol espanyol), en el qual serà un any on es visitarà i es rebrà equips dels més històrics en aquest àmbit. Després d’aconseguir els tres primers punts de la història tricolor a la competició en vèncer l’Oviedo al Carlos Tartiere per 0-1 amb gol de Pau Casadesús, ara els homes dirigits per Eder Sarabia afronten la segona jornada, i ho faran avui davant de tot un gegant com és l’Sporting de Gijón.


El Molinón-Enrique Castro Quini, amb capacitat per a unes 30.000 persones, serà a partir de les 17.30 hores l’escenari en el qual els andorrans intentaran verificar que l’últim partit no va ser únicament un cop de sort. Per la seva part, l’Sporting arriba amb ganes de revenja, i és que en el seu debut a la lliga no van poder passar de l’empat (1-1) davant el Mirandés a l’Estadi Muncipal d’Anduva. Els de Pitu Abelardo van haver de remuntar un 1-0 inicial, i ho van fer ràpidament gràcies a una pilota aturada que Cote va posar directament al cap de José Gragera. Ja en la segona meitat, van tenir l’oportunitat d’avançar-se en el marcador, però el VAR ho va impedir per centímetres.


«L’FC Andorra sap tractar molt bé la pilota i és un equip que no es posa nerviós a l’hora de madurar una jugada», va declarar Abelardo ahir, mentre afegia que «esperem amb molta il·lusió el nostre debut a casa, amb la nostra gent, que segur ens dona un plus».


Pel que fa als del Principat, aquests es van mostrar bastant sòlids en la totalitat dels 90 minuts contra l’Oviedo, però van patir a partir del minut 80, quan els locals van tenir les seves millors ocasions. L’expulsió de Sergi Enrich a falta de cinc minuts pel final va ser clau per la victòria, que va estar acompanyada de polèmica. Amb 11 contra 10, Iván Gil va llançar un xut des de fora de l’àrea, el qual va acabar en un córner xiulat per l’àrbitre davant les protestes que defensaven que el porter de l’Oviedo no havia tocat l’esfèric. Finalment, en la jugada posterior, Hevel va col·locar la pilota perquè Casadesús, de cap, fes el 0-1 definitiu.


«L’any passat vam aprendre que la il·lusió i l’alegria de la victòria és el que ens ha de seguir empentant per continuar», va assenyalar Eder Sarabia en la prèvia del partit, mentre afegia que «hem de ser conscients de la dificultat de la categoria i del rival que tindrem demà [avui] al davant».

 

Les armes de cadascun

 

El joc ràpid per les bandes i les pilotes aturades seran el principal perill dels de Gijón, els quals compten amb la figura destacada del colombià Juan Otero. L’extrem, ràpid i incisiu, va ser qui va portar el pes de l’equip a l’esquena, sobretot en l’àmbit ofensiu, i a punt va estar de donar la victòria als seus. Tanmateix, l’arribada d’un veterà, amb experiència a la Primera Divisió, com és Cote, li ha donat als d’Abelardo solidesa defensiva, així com efectivitat en el llançament de faltes.


L’FC Andorra, per la seva part, va comptar amb les grans actuacions d’Álex Petxarroman i Adrià Altimira, que per la mateixa banda dreta van ser qui més es van apropar a l’àrea de l’Oviedo i, pel que fa al lateral, va ser el més contundent en defensa també. Com a contrapart, l’últim duel va deixar constància de la necessitat de fitxatges a la davantera, i és que tant Carlos Martínez com Marc Fernández ho van tenir molt complicat i les oportunitats dels tricolor es van poder comptar amb els dits d’una mà.

 

Capgirar la història

 

L’FC Andorra ha aterrat aquest any, per primera vegada, a LaLiga SmartBank, i l’objectiu principal de l’equip, tal com han afirmat en diverses ocasions tant Eder Sarabia com el director esportiu, Jaume Nogués, és consolidar-se a la categoria. La història, doncs, no pot ser més diferent a la de l’Sporting, un club que porta formant part de la Segona Divisió des del 2017 i de la qual és líder en la seva classificació històrica, si bé és considerat com un dels referents del futbol espanyol. 


En temporades anteriors, els de Gijón també van formar part de la màxima categoria, en la qual ocupen el 16è lloc històric després de recollir un total de 42 presències. A la Primera Divisió, van arribar a fregar el campionat l’any1979. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT