Segons va afirmar el cònsol honorari d’Ucraïna a Andorra, Antoni Zorzano, hi ha aproximadament «una cinquantena» de refugiats provinents d’Ucraïna que estan pendents d’entrar a Andorra fugint del conflicte armat del seu país. Tot i això, el topall que va establir el Govern durant l’última actualització de les quotes d’acolliment segueix en 250. «Vam arribar a la xifra màxima fa uns mesos i les famílies resten a l’espera que l’Executiu eixampli la capacitat», va indicar Zorzano. Paral·lelament, va aclarir que, del total de persones que han demanat aixopluc a Andorra, «una part ho ha fet accedint als serveis del consolat directament i uns altres s’han posat en contacte amb el Govern mitjançant una sol·licitud formal».

Després de traslladar-se dels allotjaments turístics a l’hotel del Tarter, «els desplaçats gaudeixen de bona salut i tenen totes les facilitats per mantenir una qualitat de vida digna aquí», va assegurar Zorzano. Segons el cònsol honorari, no ha transcendit fins a la data d’avui cap incidència que incapaciti els refugiats accedir als serveis essencials, passant per l’educació dels menors i l’accés al món laboral dels adults. En aquest sentit, aquells ucraïnesos que es vulguin quedar hauran de fer el mateix circuit laboral i protocol·lari que qualsevol resident, «però tots van venir aquí sense més remei i crec que la majoria està desitjant que finalitzi el conflicte per tornar a casa en comptes d’assentar-se definitivament a Andorra».

Fent referència als menors d’edat, Zorzano va asseverar que «es troben en unes condicions immillorables; estan molt ben acollits, aprenen molt de pressa i el català els va molt bé». Pel que fa als joves, alguns d’ells han de continuar els seus estudis de manera telemàtica. Segons va explicar la resident ucraïnesa Karina Azízova, «la meva germana ha de continuar la seva formació en línia des d’aquí i, tot i que a vegades hi ha problemes, va seguint les classes com pot». Amb relació als seus sogres, els quals van arribar unes setmanes posteriors a l’inici de la guerra, «malgrat que es troben a gust i no els falta de res, ells desitgen tornar a casa com més aviat millor». A més a més, Azízova va assenyalar que està en contacte regular amb els desplaçats de la comunitat ucraïnesa, els quals després de les trobades «em diuen que es troben molt segurs aquí».

D’altra banda, segons va indicar el cònsol honorari, l’ambaixador d’Ucraïna a Espanya, Serhii Pohorelzew, hauria acudit al Principat per reunir-se amb membres del Govern amb la finalitat de tractar l’adhesió del Principat al manifest de la plataforma de Crimea que es farà públic el pròxim 23 d’agost. Aquest document «reclama la sobirania de la península per part del poble ucraïnès i rebutja completament la invasió de Putin», va afegir Zorzano, el qual va manifestar que «esperem que l’Executiu expressi el seu suport públicament i faci costat a la causa».

Finalment, Zorzano va indicar que Pohorelzew es va mostrar molt satisfet amb la feina que s’ha dut a terme fins a l’actualitat amb el procés d’acolliment dels desplaçats ucraïnesos al Principat, els quals es troben dividits entre famílies d’acollida i els immobles facilitats pels convenis del Govern amb les empreses turístiques. «Així doncs, estarem pendents pel moment en què l’Executiu habiliti una nova quota de persones que pot admetre el país fugint de la barbàrie i la destrucció del seu país».