Les construccions realitzades amb fusta representen aproximadament el 15% del total dels edificis i els habitatges del Principat. Així ho va indicar l’arquitecte Pau Iglesias després de remarcar que l’hegemonia de l’edificació continua sent del formigó en un 80% del total, mentre que una minoria del 5% pertany a construccions dutes a terme amb ferro. Seguint aquesta mateixa línia, Iglesias va assenyalar que encara que queda molt camí per recórrer, «comença a pujar lleugerament el volum d’iniciatives en relació a aquest tipus de béns immobles sostenibles». De la mateixa manera, va afirmar que la fusta és un material que permet una construcció ràpida i més respectuosa amb el medi ambient a la vegada que «hauria de ser un material més assequible per part dels compradors».

Igualment, Iglesias va asseverar que cada vegada més, les promotores construeixen edificacions encarades a l’autosuficiència energètica «perquè és l’única sortida si mirem al futur amb perspectiva i, sobretot, tenint en compte el context global de les tarifes energètiques». Tanmateix, va indicar que la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) «és molt exigent, tot i que no està reglamentada del tot» i que, paral·lelament, el cost de partida de la construcció sostenible «sempre serà més elevat; la qüestió és establir en quin termini de temps es vol compensar la inversió inicial».

Si bé l’arquitecte defensa la proliferació d’aquesta manera de crear nous habitatges, també va manifestar el seu desacord a l’hora de reduir la quota de construcció. «El problema de la falta de pisos no es resol, en cap cas, reduint l’oferta», va assenyalar després d’afegir que, un altre dels problemes gira al voltant de «l’accés que té actualment molta gent de fora a la inversió, no sempre encarada a la creació d’habitatges, sinó a altres interessos més econòmics». A més a més, es va posicionar a favor de «la limitació de la inversió estrangera mitjançant impostos que es dediquin directament a la creació de pisos i a frenar els excessos».

D’altra banda, el degà del Col·legi Oficial d’Enginyers d’Andorra (COEA), Vicenç Jorge, es va centrar més en les instal·lacions dels edificis i en la pràctica energètica sostenible. En aquest sentit, va defensar la proliferació dels sistemes de generació d’energia fotovoltaica en la construcció «per vincular la producció local a la coberta dels mateixos béns immobles amb la promoció de l’energia renovable». No tan sols la creació, sinó «l’adaptació dels edificis amb materials aïllants que propiciïn la reducció del consum dels sistemes de calefacció i refrigeració».

Seguint el fil del consum energètic domèstic, Jorge va destacar que els dispositius majoritaris arreu del país són les calderes de dièsel. Així doncs, va assenyalar que «els sistemes d’aerotèrmia, també coneguts com a bombes de calor, són una alternativa que consumeix menys quantitat d’energia que les tradicionals calderes». D’aquesta manera, els enginyers afirmen que cada cop es vol promoure més aquest tipus d’instal·lacions, ja que «el mercat les demana perquè el preu de l’energia convencional s’està disparant i, en el cas d’Andorra, com menys depenguem dels subministraments de l’exterior, més resilients arribarem a ser en el futur davant dels episodis d’encariment dels preus».

Finalment, va asseverar que l’objectiu final és l’assoliment de l’aplicació de bateries amb la finalitat d’emmagatzemar l’energia que produeix cada immoble, encara que «té un cost excessivament elevat i el mercat encara no està preparat per abaratir aquesta despesa». També va afegir que, fins ara, les plaques fotovoltaiques «seguien una tendència d’abaratiment amb millor tecnologia i menys costos», encara que la inflació «ha frenat aquest progrés».