El model socioeconòmic basat en el creixement turístic descontrolat, juntament amb l’acció agreujadora del canvi climàtic, podrien provocar la restricció dels usos de l’aigua potable i la seva consegüent priorització. Així es desprèn de les conclusions de l’estudi d’Andorra Recerca i Innovació (ARI) sobre l’estat i la previsió dels recursos hídrics del Principat i la seva utilització en diferents sectors econòmics i domèstics. Segons va indicar el director de l’ARI, Marc Pons, Andorra no es troba en greu perill per la manca d’aigua, «ja que som a la capçalera i tenim les muntanyes a tocar, però hem de restar alerta pels possibles escenaris de sequera i la despesa excessiva d’energia a les etapes de mínima pluja i afluència turística».

Malgrat la situació favorable del Principat per l’abastiment d’aigua, els investigadors alerten de la perillositat d’un episodi de manca de pluges allargat en el temps. En aquesta direcció es dirigeixen les conclusions de l’informe, el qual aborda la caracterització dels diferents cicles hidrològics a l’àrea dels Pirineus per millorar la capacitat d’adaptació dels territoris i els nuclis urbans davant els reptes imposats pel creixement demogràfic i els efectes del canvi climàtic. «Si la demanda del recurs supera en gran manera a la disponibilitat del mateix i no es pot abastir a tothom, és probable que entrem en una fase de priorització i de restricció», va indicar Pons. Aquesta, es tracta d’una mesura que es porta implementant a Espanya des de fa setmanes, fent servir criteris de sostenibilitat per la reducció de la despesa energètica i la priorització dels sectors essencials en la utilització de l’aigua.

Fent referència a les mesures adaptatives proposades per la conclusió dels investigadors, aquestes se centren principalment en tres pilars diferenciats. Primerament, recomanen una reducció progressiva de les pèrdues a la xarxa de distribució de l’aigua i un monitoratge exhaustiu de totes les captacions i xarxes de distribució dels recursos hídrics. En segon lloc, fomentar una gestió de l’aigua més eficaç a les zones més turístiques i difondre manuals de bones pràctiques, tant a usuaris i ciutadans, com a promotors. Seguint la mateixa línia, aquestes mesures també s’haurien d’aplicar al consum domèstic d’aigua. Darrerament, els experts aposten per la desestacionalització del turisme cap a mesos de baixa demanda i disponibilitat més favorable de l’aigua.

D’altra banda, els investigadors volen posar el focus en l’optimització nivològica de les estacions de muntanya durant l’època hivernal, amb la finalitat de promoure un estalvi i «la sostenibilitat dels recursos hídrics en els moments en què es produeix més despesa energètica mitjançant els sistemes de canons de les pistes d’esquí», va manifestar Pons. En aquest sentit, va afegir que l’ARI farà públic pròximament un manual d’ús i recomanacions que giren al voltant de la bona pràctica del consum de l’aigua al sector hoteler i domèstic «com a eix vertebrador prioritari en què volem posar el focus de les nostres investigacions».

Seguint la mateixa línia, els informes i les previsions auguren que el consum d’aigua augmentarà més d’un 65% d’aquí a 30 anys si la indústria i la ciutadania continua amb la mateixa tendència creixent d’explotació dels recursos naturals, per la qual cosa el Principat té prou recurs hídric per satisfer les demandes previstes per part dels principals sectors destinats a l’ús humà fins al 2050. Finalment, el director de l’ARI va indicar que, com més anticipació i previsió aportin els experts a l’hora de la gestió dels recursos, «més resilient serà la nostra societat de cara al futur». 

L’episodi de sequera a Catalunya continua afectant els embassaments dels Pirineus

Els pantans i els embassaments espanyols es troben sota mínims des de fa setmanes. Els embassaments de la zona del Pirineu català no en són una excepció, i és que les reserves totals dels pantans a Catalunya estan al 41% de capacitat, vuit punts menys que fa un mes. En aquest sentit, un dels casos més preocupants del territori veí del sud és el de la presa de Rialb, entre l’Alt Urgell i la Noguera, el qual es troba en el 12% de la seva capacitat a causa de les polítiques de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que han permès el seu buidatge. Davant d’aquesta situació, una trentena de pilots de drons fa dies que es coordinen per documentar gràficament el decreixement del nivell de l’aigua dels embassaments catalans sota el nom de La sequera del 22 en el seu perfil a les xarxes socials. Una de les finalitats d’aquest projecte és la conscienciació de la població per dur a terme les accions necessàries que contribueixin a la preservació dels recursos hídrics.