Una dona amb principis d’afàsia, –un trastorn del llenguatge que es caracteritza per la dificultat creixent d’expressar-se mitjançant el llenguatge tant oral com escrit–, va tenir un accident de cotxe el 2016, la qual cosa va produir un agreujament en el desenvolupament d’aquesta afectació. Arran d’aquesta situació, «el seu exmarit va començar a despreocupar-se de la meva mare més del que ja feia de costum, fins al punt que un dia la Policia la va trobar desorientada a prop del pont de la Massana i un altre darrere del Super U», assenyala una de les seves filles, Marcela Doncel. També indica que després de l’ingrés de la mare al centre sociosanitari del Cedre, «el tracte consistia en què després de treballar, entre la seva parella i les filles ens repartirien el temps de la meva mare, però ens vam trobar una realitat diferent i dolorosa».

Després de constatar evidents desavinences entre la família de la mare i l’exparella, va arribar el dia en què va sortir la sentència dels fets de l’accident de cotxe, en què la mare va rebre una indemnització de 30.000 euros pels danys ocasionats per part de l’altre conductor. En aquest punt d’inflexió, Doncel assegura que l’exmarit «va procurar d’enganyar-nos a tots fent firmar documents crucials a la meva mare en contra de la seva voluntat i la nostra amb la finalitat de gestionar el seu patrimoni». Després d’adonar-se que l’exmarit va buidar el compte corrent, la família va comprovar com l’home va enviar tots els diners resultants de la indemnització a un banc espanyol de la mare «perquè volia pagar una hipoteca que tenien a Figueres; aquí vam veure com el patrimoni no estava en bones mans».

Una altra situació de preocupació en què es va trobar Doncel va ser un dia de viatge a Barcelona «que l’exmarit només li va donar un cafè en tot el dia i no va ingerir res fins a les 19.00 hores», emfasitza la filla, al mateix temps que indica que després d’intentar reiterades vegades demanar béns sota la titularitat de la mare, l’exmarit sempre es nega rotundament a entregar res.

Aquest fet es troba ara judicialitzat; l’exparella defensa que la família no li permet acostar-se ni visitar la mare al·legant una violació dels seus drets i també dels drets del criteri propi de les persones amb discapacitat. La resposta de la Sala Civil de la Batllia va jugar en la seva contra i no li va donar la raó perquè considera que feia molt de temps que no vivien junts. Tot i això, el Tribunal Constitucional va assenyalar que la Sala Civil no va tenir en compte que l’antiga parella havia conviscut durant més de 20 anys i admet que la separació d’ambdós «va ser fruit d’una decisió unilateral dels fills», cosa que es posa en dubte per part de la família de la mare. Així, els Doncel asseguren que, posant tot el seu esforç, «lluitarem per fer justícia».