Sílvia Riva és la titular del Ministeri de Cultura i Esports. En una entrevista amb EL PERIÒDIC ha recordat l’impacte de la pandèmia en el sector cultural i ha compartit les principals accions dutes a terme en l’actual mandat. 

–Quin balanç fa de les accions empreses des del Ministeri de Cultura en la legislatura actual?
–En l’arribada a l’Executiu i de la mà del cap de Govern es va fer una aposta clara per fer una diagnosi del nostre teixit cultural. Aquest va ser un dels reptes i dels projectes estratègics que ens vam marcar des de Cultura, i va començar a través del projecte del Llibre Blanc, que justament volia trobar l’estat del teixit cultural andorrà. Per això es va estimar oportú fer-ho a través dels mecanismes de participació ciutadana, perquè tothom se sentís interpel·lat. Un cop es va disposar d’aquest llibre, vam creure que una de les accions prioritàries, i que derivava directament del llibre i de la demanda multitudinària dels sectors, va ser la de fer un Pla Estratègic en l’àmbit cultural, que endrecés i prioritzés accions de cada una de les disciplines, i que al seu temps s’estructurés com un full de ruta. Així, immersos en aquesta estratègia, s’ha anat treballant tant assolint la fita del Llibre Blanc, com aviat disposarem del resultat del Pla Estratègic per poder-ho compartir.

D’altra banda, també s’ha seguit l’afectació de la pandèmia en un àmbit tan sensible com el de la cultura. Penso que s’ha treballat molt bé des del punt de vista que hem aprofitat les oportunitats que ens ha brindat la covid per reforçar el suport al teixit cultural del país, creant programes com La Cultura No s’Atura i fent un pas endavant en la coordinació d’activitats comunals. Penso que va ser una molt bona eina poder coordinar les administracions per donar resposta, i que al seu torn, també avança en la línia que ens vam plantejar de posar d’acord les propostes, de manera que l’acció cultural tingués una coherència i una visibilitat més gran a Andorra. 

–Així mateix, des de la seva cartera també s’encarreguen de la gestió del patrimoni cultural i les polítiques lingüístiques. Quins han estat els principals assoliments?
–Des de l’àmbit patrimonial, vam fer un balanç pel que fa a la seva posada en valor, no només amb les millores que es fan en els diferents monuments, sinó també amb la visibilització dels museus i de l’estratègia Unesco, que el que fa és treballar una candidatura que dona importància a la construcció d’Andorra com a coprincipat, basada en el patrimoni romànic. 

I si fem referència a la llengua, crec que també s’ha fet un treball molt bo a l’hora de coordinar accions i projectes per poder millorar els usos i coneixements lingüístics. I lligat amb la diagnosi del Llibre Blanc, s’han encetat els treballs que reforçaran tot el necessari per disposar d’eines de millora en l’avenç cap a l’ordenació i ús de la llengua catalana.

–Hi ha hagut algun projecte que hagin hagut d’ajornar pel context que han trobat?
–Sí. La pandèmia va fer-nos desistir dels projectes arquitectònics vinculats al Museu de l’Automòbil i al Museu Nacional. Tot i això no s’ha parat, i en el segon cas, hem treballat la base per donar dotar el Museu Nacional d’una identitat que expliqui el país, és a dir, el relat nacional. És una eina que englobarà una descripció històrica de tots els capítols d’Andorra, des de la seva creació fins als temps contemporanis, i que facilitarà el fil conductor que volem que tingui el Museu Nacional d’Andorra. Però pel que fa a l’execució de la infraestructura, ja vam adonar-nos que en un moment de pandèmia, i després d’aprovar el nostre Horitzó 23, no tenia lloc.
 
–Ha fet referència a l’experiència de la covid. Creu que el reforç del sector cultural ha estat el millor que ha deixat?
–Podríem dir que sí. No obstant això, aquesta motivació hi era d’inici, i així ens ho van confirmar les línies del Llibre Blanc. Cal recordar que a finals del 2019 ja es va aprovar a la cambra parlamentària una proposta d’acord pels treballs d’elaboració de l’Estatut de l’Artista. Això entronca perfectament amb aquesta acció del ministeri de fomentar la creació i les activitats culturals del sector nacional, però també de donar-hi un fons normatiu que entengui les especificitats del treball cultural, i penso que serà una de les fites assolides aquesta legislatura pel progrés de la nostra indústria cultural.

–Passant a accions concretes: en quin punt es troba la digitalització de l’Arxiu Nacional?
–La digitalització de l’Arxiu és una pregunta que agraeixo molt perquè va quedant en l’anonimat aquesta tasca ingent i alhora precursora del que està sent una línia d’acció del Govern en si mateix com és la digitalització. En aquest cas, per raons de conservació, ja es va creure anys enrere que era important anar destinant uns recursos a digitalitzar el patrimoni documental, però és veritat que això ara també s’ha estès a la Biblioteca Nacional, amb el patrimoni bibliogràfic. Per això, fa un temps que cada any fem una convocatòria de fer una digitalització conjunta. I enguany, ja tindrem ocasió de parlar-ne més extensament, també hi ha previst un programa per la digitalització dels monuments que ajudarà a la seva conservació i al seu estudi. És a dir, creiem fermament que la digitalització és una eina al servei de la cultura i del patrimoni, així que estem potenciant un avenç en la dotació de recursos en aquest sentit.
 
–I sobre el patrimoni arquitectònic del país, en quin estat de conservació creu que es troba?
–El pla de conservació sempre és cíclic i s’ha seguit des del Departament de Patrimoni com una de les tasques principals de tècnics, restauradors, arqueòlegs i arquitectes. Però és veritat que aquesta legislatura vam tenir un altre esdeveniment que va ser l’esfondrament del campanar de Sant Vicenç d’Enclar, i aleshores aquest projecte va agafar protagonisme a l’àrea perquè hi va haver un convenciment que calia la seva reconstrucció. Heu pogut anar seguint l’avenç d’aquesta intervenció i ara ens trobem en la segona fase. 

No obstant això, tot i que aquesta és una d’aquelles obres en la que hem concentrat els esforços, no s’han deixat de fer les actuacions que també mereixen importància, per exemple, revisant els campanars de Sant Miquel d’Engolasters, Santa Coloma i Sant Joan de Caselles, en el darrer cas, acompanyat d’una millora de l’entorn. També hem estat a Sant Roc de Sornàs i pròximament revisarem Santa Bàrbara d’Ordino, a la vegada que estem intervenint en els taulats de pissarra de totes les esglésies. A més, m’agradaria puntualitzar que l’equip fa molt bona feina tenint present l’agenda, és a dir, fent aquestes millores i que el patrimoni llueixi sobretot abans de l’estiu, que és quan s’aprofita per obrir aquests monuments al públic. 

–La tercera pota que ha fet esment és la de la llengua. Quines accions han engegat darrerament?
–Just a l’inici de la legislatura es va publicar el darrer estudi dels usos i coneixements del català, i d’allà van derivar les temàtiques de les campanyes que hem impulsat: primerament, en diferents àmbits professionals on calia reforçar l’ús del català; després, una molt desenfadada i divertida per promoure l’ús social del català entre els joves; la darrera va ser per posar el focus en la bellesa de la nostra llengua; i la pròxima i que ja hem adjudicat és per reforçar els drets i obligacions respecte de la llengua al nostre país. 
 
–I com creu que es pot posar en relleu la variant d’Andorra quan té menys parlants que altres?
–Ens va sorprendre gratament la reunió que vam mantenir amb la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, perquè pensem que aquesta nova junta està tenint en compte i escoltant la totalitat dels territoris. El fet que ara vulguin treballar amb un diccionari que parteixi d’aquesta inclusió ens va motivar, perquè ja no només és el territori andorrà, sinó que també hi ha altres zones amb variants de pocs parlants, però que totes elles enriqueixen. Per això estem estudiant la forma de poder donar suport a aquest nou projecte. També estem encetant un nou treball amb la Fundació Ramon Llull, que des del 2008 promouen el reconeixement d’autors i creadors de parla catalana, i pensem que és important crear uns fluxos i uns coneixements entre tots ells. Així, el nou patronat està estudiant un nou projecte que uneixi i posi en comú aquestes variants que hi ha, cosa que pensem que acabarà enriquint, no només la promoció exterior de la llengua, sinó que també contribuiran a enllaçar els diferents territoris.
 
–Estem en l’aturada d’estiu de l’activitat política. Un cop es reprengui, com a Executiu, quins seran els seus objectius fins a final de mandat?
–Des de l’Executiu celebrem la feina legislativa que s’ha fet enguany, no només pels projectes de llei que hi havia a tràmit, sinó també per les proposicions de llei que han imposat els consellers generals, que han ajudat a avançar en una agenda política ambiciosa. S’han aconseguit moltes reformes legals malgrat la pandèmia, i encara en podran veure la llum algunes més. Però més enllà de la tasca legislativa, el que ens quedarà per afrontar són qüestions d’actualitat i importants, com les accions per fer front a la problemàtica de l’habitatge. Tenim en marxa el projecte de la Borda Nova, la Casa Armor, i els crèdits per obtenir immobles per part del Govern i posar-los a disposició. Penso que aquesta és una de les preocupacions que compartim tots els membres de l’Executiu, més enllà de les nostres carteres pròpies, i treballem conjuntament per donar resposta a aquesta necessitat. I en relació amb això, i tractant-se d’un aspecte que hi té molt a veure, també treballem per endreçar la mobilitat, apostant pel transport públic i racionalitzant l’ús del vehicle propi, sense deixar de banda les previsions per ampliar la nostra xarxa de carreteres perquè necessitem comunicar-nos bé. I finalment, tenim sobre la taula les reflexions que hem de fer sobre la limitació que haurem d’anar definint, juntament amb els comuns, del sostre de creixement del país. El que el Govern busca en aquesta matèria és que hi hagi una coherència i un equilibri entre la qualitat de vida que tinguem les persones que vivim a Andorra, i les oportunitats que estem generant a l’hora de continuar sent un país turístic, i després de mesos ocupats en la gestió de la pandèmia, ara ja hi podrem centrar els nostres esforços més intensament.