PUBLICITAT

Cinca i Martí ultimen el projecte que vol aglutinar la centralitat política

  • Dijous es comunicarà als mitjans de comunicació l'aliança política per concórrer a les properes eleccions
EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
El Cònsol de Canillo, Enric Casadevall, i el d'Escaldes-Engordany, Antoni Martí, durant una roda de premsa conjunta.
Foto: TONY LARA

A finals d'aquesta setmana, molt probablement dijous, es visualitzarà públicament una de les aliances que ha estat en boca de tothom, però mai confirmada per ningú. El sector d'independents liderats per Jordi Cinca, el cònsol major d'Escaldes-Engordany, Antoni Martí i la seva Unió del Poble escaldenca, el Partit Reformista liderat per l'actual conseller general, Ladislau Baró, i el cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, faran la declaració pública davant dels mitjans de comunicació d'aliança política per concórrer a les properes eleccions generals avançades. En la presentació pública, és possible que també hi compareguin grups parroquials com la UP d'Encamp o el GDP de la Massana.

Mentre que Casadevall va confirmar a aquest rotatiu la recerca d'una entesa a nivell nacional per tal de sumar esforços en l'espectre de centredreta, Martí va mantenir de moment el silenci respecte a la possibilitat que sigui ell un dels líders del moviment.

Tant Jordi Cinc com Antoni Martí, que no van participar en la contesa electoral del 26 d'abril del 2009 on el PS va sortir vencedor, han estat espectadors dels esdeveniments polítics aquests darrers dos anys. Però, els independents que configuren l'entorn de Jordi Cinca no han deixat de reunir-se tot aquest temps per anar reflexionant sobre l'actualitat del país. I per la seva banda, durant aquests dos anys també el cònsol major escaldenc i líder d'Unió pel Poble, Antoni Martí, ha anat seguint els esdeveniments polítics i, de forma progressiva, ha anat deixant de banda la neutralitat mantinguda de forma volguda.

Paral·lelament en el temps, s'ha produït el debat intern a Coalició Reformista sobre cap a on havia d'evolucionar la marca electoral amb què es van unir els liberals amb diferents partits polítics centristes. Un debat del qual en neix el Partit Reformista Andorrà (PRA), amb les figures visibles de Ladislau Baró i Enric Casadevall.

Projecte de centralitat política / Aquest conglomerat que «abraça la centralitat política i geogràfica del país», es presentarà en el decurs d'aquesta setmana, molt probablement dijous, segons va afirmar a l'ANA una de les persones que ha participat activament en un d'aquests grups en tot el procés i que es vol mantenir en l'anonimat. «Ha estat fruit d'un llarg viatge», que ha tingut «una evolució natural» per separat i que, finalment, «ens ha portat a confluir en un mateix projecte polític»; un projecte que defineix com a «transversal».

D'altres representants del moviment de centredreta consultades per aquest rotatiu van mostrar-se igualment segures que el pròxim dijous tindrà lloc una presentació pública, de manera que el manifest vindria acompanyat d'una compareixença davant els mitjans de comunicació per explicar el projecte polític.

La mateixa font va justificar la confluència dient que «ja fa dos anys que Antoni Martí parla de reestructurar l'espai de centre» i que, paral·lelament, els independents que s'apleguen al voltant de la persona de Jordi Cinca parlen de la necessitat d'obertura política davant dels «problemes complexos que té el país i que només es poden abordar des del treball en equip». I en l'espai reformista, la creació del nou partit ajuda a tendir ponts cap als sectors liberals «més centrats».

En els darrers temps s'han produït «trobades bilaterals» però que no han anat més enllà de «posar damunt la taula les mateixes preocupacions pel futur del país». El punt d'inflexió se situa «a mitjans de la tardor» de l'any passat quan constaten «l'alt nivell de crispació al qual s'ha arribat i el perill que comporten uns discursos que divideixen més la societat amb el risc de fraccionar-la». En aquest sentit, la font va posar com a exemple les sessions de Consell General d'aquella època: la situació generada al si de la cambra parlamentària «reforça més les ganes de pactar amb gent» i, per tant, «buscar la forma de no ser excloents i comptar amb tothom qui vulgui».

Les aliances a les parròquies / Però «si vols fer una alternativa de Govern, has de jugar a les territorials», explicar la mateixa font, perquè «el sistema electoral t'hi obliga». Aquest fet «accentua el perfil de no exclusió», però «mantenint com a nucli essencial l'ànima centrista». I d'aquí, en els darrers dies, la unió a les parròquies: Encamp amb Units pel Progrés i Escaldes a l'entorn de la Unió del Poble d'Antoni Martí; quedant a hores d'ara encara per perfilar Canillo –amb un nucli nombrós de simpatitzants del PRA al voltant dels dos cònsols– i la Massana –on el GDP s'ha posicionat proper a les tesis del nou Partit Reformista.

«De moment no he participat ni participarè», va afirmar a EL PERIÒDIC a nivell personal el representant del GDP, Josep Garrallà, que tot seguit va assenyalar com «si ens contacten» per fer una coalició àmplia, a priori no hi haurà problemes per tal que s'hi sumin una àmplia majoria de representants del Grup Democràtic Parroquial.

D'altra banda, una mostra de que el pacte a Encamp entre CR i, en aquest cas, ApC, és força sòlid és la confirmació que ahir va fer el representant del comitè parroquial del PLA, Alain Bernat, que va assenyalar com estendre el pacte a nivell nacional «seria una idea perfecta» i li donaria «més força i transversalitat». En aquest sentit, Bernat va mostrar-se optimista amb la possibilitat que tiri endavant una entesa global de centredreta, com a «una extensió del pacte» encampadà.

A la resta de parròquies està tot per veure: a Sant Julià de Lòria ningú discuteix l'hegemonia d'Unió Laurediana; com tampoc la majoria socialdemòcrata a Andorra la Vella; mentre que a Ordino hi ha el principi d'acord materialitzat aquesta setmana entre els independents de l'ACO més liberals i Andorra pel Canvi.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT