Els seus dos tiets van ser fundadors i membres actius d’IDN –Iniciativa Democràtica Nacional–, un partit ja desaparegut. Té només 33 anys i és empleat de banca. Fins ara, mai havia estat a la política activa, però se’n considera analista. És un dels impulsors del moviment Concòrdia, que el setembre tot sembla indicar que es convertirà en formació política per presentar-se a les eleccions.
 
–Han entrat amb molta força?
–És el que volíem, però estem gratament sorpresos de la resposta de la gent i dels mitjans, i de les aportacions que ens està fent la gent.

–Ho tenien preparat o els ha sorprès?
–No podem negar que ens ha sorprès centrar el debat en uns aspectes que per nosaltres són clarament certs, per exemple en temes com la inversió estrangera, que està focalitzada en actius immobiliaris; també el nombre de turistes, amb l’obsessió de la dada dels vuit milions, en comptes d’estudiar altres paràmetres, com ara quina oferta de qualitat els hi oferim, perquè són bàsics per al país. Som idealistes, però també realistes. Sí que hi ha un punt d’idealisme en la creació del moviment, no ens enganyem, però des d’aquest punt de partida es pot arribar a executar en el període 2030-2035, no d’un dia per l’altre.

–Han entrat amb força, però potser costarà més del que sembla, ja que el vot està força consolidat, no creu?
–Com deia, som idealistes però realistes. S’ha de presentar un partit polític, que ho farem el setembre, ja que creiem que hi ha espai perquè la problemàtica que vam detectar no l’estan abordant correctament cap dels partits actuals.

–En canvi, tenen una línia argumental que coincideix força amb el PS.
–Estic d’acord que des del punt de partida de la crítica és on pots començar a incidir, però en ser un moviment extern és on es poden fer les propostes que convencin altra gent que no sigui votant del PS. El votant consolidat és difícil fer-lo canviar, però amb propostes realistes podem aconseguir vots de qualsevol dels aspectres ideològics.

–Descarten coalicions?
–No estem en aquest punt. El sistema electoral és el que és, i per això s’ha de ser pragmàtic.

–No hi haurà més remei, sobretot a les llistes parroquials?
–O no presentar-se directament i només fer llista nacional, sobretot per no trair l’electorat d’aquesta llista. Sovint certs pactes són complicats d’entendre si es mengen les idees d’una llista nacional.

–Es refereix a D’Acord?
–O s’explica molt bé el que vols fer i les línies programàtiques o l’electorat és difícil que pugui entendre certs acords no programàtics.

–Pel que comenta, veig que està pràcticament fet que seran un partit polític i que es presentaran, oi?
–Estem convençuts que arribarem a la llista nacional. Les ganes i la intenció hi són, falten els passos.

–A partir d’ara, es posicionaran cada vegada que hi hagi polèmica en un tema d’actualitat?
–En els temes on hem detectat problemes, com ara turisme, inversió estrangera, model de país o urbanisme, ho farem. Ara bé, tenim reunions intenses amb la societat civil que ens amplien l’àmbit de pensament i, per tant, futures propostes.

–Tenen la intenció de captar determinades personalitats?
–No. Creiem més en l’atracció a partir de l’aportació d’idees en els problemes que hem detectat. Volem defugir el tradicionalisme de la política del país de primer fem unes idees i després anem a buscar persones.

–Han aparcat l’opció d’influir en els partits tradicionals o ja van a buscar un hipotètic forat electoral?
–L’important és Andorra i els ciutadans. Si com a moviment pots generar debat sobre certs temes, gràcies a l’impuls amb altra gent, doncs perfecte si s’arriba al punt d’inici que proposàvem. No ens hi tanquem, en política s’ha de ser pragmàtic.

–En certs aspectes estan a prop del PS, en d’altres tenen posicions conservadores. Volen abarcar molt i no definir-se?
–Volem trencar amb la dicotomia esquerra-dreta, perquè és des de la consciència social que es poden resoldre problemes, però sense oblidar que la vida passa per un progrés econòmic. Sense ser realista econòmicament, mai arribaràs a un progrés social. Aquesta base és la clau i potser la política del passat s’enclavava massa en l’eix tradicional, amb el qual no hi creiem.

–Volen superar-lo?
–A mi m’agradaria. Com deia el meu avi, l’eix esquerra-dreta no et definirà, sinó els actes que facis. Certes polítiques econòmiques t’ajudaran en la part social, o certes polítiques socials t’afectaran la part econòmica. Hem de trobar l’equilibri.

–Hi ha una creença que diu que qui no vol ser d’esquerres ni de dretes, en realitat és de dretes però no ho vol reconèixer.
–És l’eterna crítica i no crec que sigui real. El que és segur és que no som dreta conservadora.

–El seu discurs pot semblar liberal?
–Nosaltres també creiem en la conservació del teixit empresarial andorrà i en l’europositivisme. No m’agradaria caure en aquest fals debat de les etiquetes. La que sí que ens hem posat és la de progressites, però engloba molt.

–Normalment, amb excepcions, els moviments que no es defineixen ideològicament, no solen tenir èxit a llarg termini.
–Aquest tipus d’opcions han de tenir un lideratge molt clar.

–De moment, no el tenen?
–Al setembre es decidirà la forma i la persona que liderarà la formació, però un moviment com aquest requereix que la gent se senti representada amb les idees. Si la base ideària és correcta, la persona que la representarà pot tenir èxit en la transmissió. Primer idees i propostes, i després una bona comunicació.

–Fan una esmena al model de país. Quin proposen?
–Un model de país en què a llarg termini Andorra pugui créixer de manera sostenible, cuidant el medi ambient i les persones.

–La parula ‘sostenible’ s’usa molt i sovint sona buida de contingut.
–La gran pregunta és si ara hi ha un creixement sostenible. A Ordino s’ha dit públicament que es passarà de 6.000 a 12.000 habitants.

–Això ho ha frenat el comú, no?
–Però desenvolupant totes les unitats d’actuació s’hi pot arribar, potser a 10.000. Aquesta és l’Andorra que volem? I no estem parlant de frenar en sec la construcció, sinó de dosificar el creixement, que és la sostenibilitat. Estem en creixements de mil habitants anuals. A llarg termini és sostenible això? En poc temps arribarem a 100.000 habitants.

–No hi cabrem al final.
–Aquesta és la resposta que més rebem, tothom diu el mateix.

–Alguns economistes comenten que el creixement està basat en la importació de mà d’obra i que això s’hauria de revertir.
–És exactament el que pensem. Hem de fer que el PIB creixi sense que ho facil la variable ‘per càpita’. És molt fàcil de dir, però s’han de fer les propostes en aquesta direcció, perquè els recursos són finits i el sòl habitable encara ho és més. Amb aquestes variables, s’ha de decidir on es vol arribar, i el passat ens ensenya.

«Volem generar una nova integració en allò que podria ser una identitat andorrana global; ens hem trobar en espais comuns»

–Entrant en els àmbits en què es mostren més conservadors, han tret el tema de la identitat. Per què?
–Ho hem posat sobre la taula perquè creiem que hi ha un individualisme a causa que no hi ha espais comunicatius comuns als barris o als pobles on es pugui sentir l’efecte comunitat, que abans hi era i s’ha perdut. Hem de recuperar institucions perdudes com els quarts o altres formes d’organització que van permetre la integració de nouvinguts els anys 50 o 60, i això ara no està passant. Volem generar una nova integració en allò que podria ser una identitat andorrana global. És a dir, no tradicionalista de treure el passaport, sinó que tornem a trobar-nos en espais comuns andorrans i residents. Abans, totes les generacions compartíem espai a la plaça del Poble d’Andorra la Vella. I ara no passa, en part, per culpa de l’urbanisme. Des de Concòrdia treballem en la generació d’espais públics de trobada.

–El vot als residents seria una opció?
–En les eleccions locals la gent ha de tenir més incidència que no pas uns pressupostos participatius.

–Els andorrans no han trobat la fórmula per crear el sentiment de comunitat entre tots els ciutadans?
–És una cosa que s’ha de treballar, som els primers que ho hem detectat i ens hi hem d’esforçar des de tots els àmbits, cultura, educació i generant espais de retrobada.

–En l'acord d’associació i inversió estrangera hi ha força consens, i Concòrdia hi fa esmenes parcials.
–Sí, som europositius, en el sentit que reconeixem que no som una illa i Europa són els nostres veïns. Però creiem que hi ha problemes estructurals a Andorra com la inversió estrangera, que s’ha desbocat en la part immobiliària. Si obres l’economia i hi ha lliure circulació al final tens un problema no resolt, el de l’habitatge, amb uns preus que la societat andorrana no pot pagar. És a dir, si al problema actual li afeixeges l’acord d’associació, es farà més gran. Així doncs, primer s’han de solucionar els problemes interns i després treballar acords en els quals Andorra ja en forma part.

–Demanen que s’aturi el procés de negociació amb la UE?
–No tenim una posició sobre això, però no se’ns ha explicat clarament el contingut. No hi ha suficent matèria en cada punt com perquè nosaltres donem aquesta opinió.

–A dia d’avui, estarien pel ‘no’ al referèndum?
–Quan veiem els capítols que afecten els problemes que hem detectat decidirem la orientació del vot.

–Si el Govern no aconsegueix que Andorra Telecom sigui operador únic o el model de Liechtenstein de lliure de circulació de persones, com ho veurien?
–Està tocant el moll de l’os. Hem de ser realistes amb el nostre model de telecomunicacions i d’immigració. Si vas a negociar amb la UE, que ja t’ha dit que té les seves línies vermelles, primer s’han de treballar els punts internament, perquè Europa no et farà un vestit a mida.

«Si a la problemàtica de l’habitatge i la inversió estrangera li afegeixes l’acord amb la UE, la dificultat es farà més gran»

–Com se soluciona el problema de l’habitatge?
–Ara mateix només s’està fent mercat de luxe, amb pràcticament les mateixes normes. Així, hi ha tres estadis: la gent que no pot pagar (que pot optar a ajudes), l’habitatge mig (els assalariats que viuen sols i que no poden pagar un lloguer), i és en aquesta part on volem incidir i hi treballarem les propostes. I l’habitatge de luxe s’ha desbocat per la inversió estrangera focalitzada amb especular amb aquests mateixos habitatges, i en això en pateixen les conseqüències els altres dos esglaons.

–Cal canviar la Constitució per revisar el règim de Coprincipat?
–No n’hem parlat suficient.

–En l’avortament, se sol usar l’argument de cuidar l’arquitectura institucional, però sempre es mira cap a la Seu. Potser ara caldrà mirar també cap al copríncep francès?
–És un tema que té tantes cares que s’ha de treballar molt abans d’expressar una opinió maximalista. I un altre cop has tocat el moll de l’os, ara ja no és una qüestió tan unidireccional com sembla i les declaracions del copríncep francès ens ho van fer saber. Hem de donar una resposta al que demana la societat andorrana actualment.