Coincidint amb la recent publicació de l’informe Sombra escrit per la presidenta de l’organització Stop Violències, Vanessa M. Cortés, on s’exposa explícitament que l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell «no té incubadores per a nadons», la llevadora referent del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Cristina Pérez, va explicar que l’hospital està actualment equipat amb sis dispositius actius, els quals es poden convertir en gairebé 12 si fos necessari. En aquest sentit, va apuntar que «algunes les tenim desendollades perquè no generin despesa, però estan preparades». A més, les instal·lacions també compten amb dues incubadores de transport, en cas que calgui traslladar un nounat a qualsevol clínica espanyola o francesa. 

Sobre els aspectes a millorar, Pérez va indicar que «crec que a l’hospital estem molt ben coberts, l’únic que ens caldria és una mica de reforma al bloc obstètric per posar-nos al dia amb les tendències» i, concretament, a l’hora de respectar al màxim el part natural. En aquesta línia, la llevadora referent del SAAS va indicar que «des del punt de vista de les llevadores, sempre intentem utilitzar els mínims tecnicismes possibles i mecanismes externs pel procés del part», però també va exposar que en el moment que una gestant ingressa, hi ha uns mínims requisits que a escala de salut del pacient s’exigeixen, com posar la via perifèrica o la via venosa o, de tant en tant, poden escoltar el nadó amb un monitor per observar com evoluciona la dilatació. «A partir d’aquí, el nostre objectiu és respectar tot el procediment natural en la mesura que sigui possible, segons les preferències dels pares per adaptar-nos a les seves sol·licituds», va remarcar. Actualment, s’està instaurant telemetria cardiofetal a tot l’hospital, perquè des del Servei d’Urgències, el bloc obstètric, les sales d’exploració o des d’on es necessiti, hi hagi una pantalla central per controlar contínuament la gestant, «ja que sempre millora la qualitat i la seguretat del pacient».

Respecte a les millores que es poden extreure de l’esforç al llarg dels anys, Pérez va informar que, anteriorment, el registre de dades es duia a terme amb paper, i, en l’actualitat, s’ha aconseguit que la història clínica compartida pugui registrar i mantenir la traçabilitat i la seguretat de les dades de les usuàries i dels nadons. A més, la llevadora refrent va valorar que «a còpia de demandar-ho any rere any», els monitors de control de la freqüència cardíaca, els moviments i les contraccions dels fetus ja no estan connectats amb cables, sinó que a través d’uns captors es poden controlar les vitals i, així, la dona pot dutxar-se, caminar o tenir més llibertat mentre les llevadores continuen escoltant el nadó. Pel que fa a les habitacions, la dona també pot estar amb la seva parella o acompanyant en tot moment des del naixement de l’infant, amb l’objectiu de separar-los el mínim possible. Per tant, les visites dels pediatres, els banys i les proves es realitzen a les habitacions.

Per acabar, les llevadores volen crear un grup de recerca per poder investigar a Andorra i, per exemple, observar «la incidència de les mares fumadores sobre els parts prematurs», va exposar Pérez, tot assegurant que «sempre hem tingut el suport de l’Universitat d’Andorra per qualsevol estudi que vulguem fer».