Xavi Cardelús es troba en el millor moment de la seva carrera esportiva. Tot i les lesions que l’han acompanyat aquesta temporada, l’andorrà ha aconseguit sobreposar-se i fer-se amb dos podis (dues terceres posicions) a València i a Portimao. El del Principat s’ha superat en comparació a la darrera campanya, i ara vol lluitar per assolir la seva primera victòria.

–La temporada passada el va ajudar a créixer com a pilot?
–Completament. Vaig aprendre moltes coses i vaig arribar a un nivell bastant alt pel que fa al pilotatge. Aquest any continuo creixent, però el passat és evident que el fet de veure’m en diverses ocasions lluitant pel podi em va ajudar molt.

–Va tenir uns resultats bastant destacats a Moto2. Com els valora?
–Molt positivament perquè a més vaig ser bastant constant, sempre entre els cinc primers classificats, i això va fer que finalment pogués lluitar entre els millors. És una cosa que, vulguis o no, ajuda psicològicament i moral.

–Es va quedar molt a prop de la tercera posició del campionat. Això li dona una mica més de motivació?
–És cert que em va faltar res per assolir la tercera posició, i penso que va estar relacionat amb errors que vaig tenir al llarg de l’any, com la caiguda a l’Aragó. Just després també es va cancel·lar la segona cursa del campionat, a l’última cita se’m va trencar el motor, etc. Estic tranquil perquè sé que anirem cap a dalt, segur.

–Pel que fa a la confiança que sent a sobre de la moto, ha canviat de l’any passat a aquest?
–Sí. Aquest any està sent molt millor en tots els aspectes. He fet una bona pretemporada, que m’ha permès arribar ben preparat. El problema és que les lesions també han estat presents aquesta campanya, però la gran diferència és que quan he tornat d’aquests problemes he demostrat un gran nivell, i això diu de la confiança que tinc amb l’equip i la moto.

–Com definiria el que portem de temporada? Quina paraula escolliria?
–És molt difícil (riu). Em venen moltes paraules al cap. Sentiment, emoció, tot una mica boig. He vingut de lesions i de seguida he tornat a recuperar el meu nivell, i això és molt complicat en un pilot. He tingut clar, en tot moment, del que era capaç, així que si hagués de quedar-me amb una paraula, seria actitud.

–Quin dels dos podis aconseguits li ha fet més il·lusió?
–Els dos han sigut molt especials. Si hagués d’escollir diria que el de València és el que m’ha fet més il·lusió, ja que era la segona cursa, venia d’Estoril on hauria pogut ser tercer i em va quedar l’espineta clavada, i també perquè tenia al cap que estava corrent amb la mà trencada. Així doncs, el fet de pujar al podi a València va ser com treure’m un pes de sobre i una alegria enorme.

–S’esperava pujar al podi tan aviat aquesta temporada?
–Completament. Estic segur que si no hagués sigut per les lesions, a Estoril hauria estat lluitant per la victòria.

–Com aconsegueix pilotar amb fractures i continuar lluitant?
–Són moments molt difícils, i penso que el que més m’ha ajudat ha sigut la mentalitat que he tingut. Saber que durant la pretemporada havia fet tot el possible per arribar en bones condicions, i que tot i que es va plantar una pedra al camí, vaig tenir molt present el que podia fer.

–A Mugello no va poder competir per una lesió al peu. Com el va afectar aquest fet?
–És molt complicat de gestionar, i més quan entres en aquest bucle de saber que potser és el teu millor any, que ho tens tot per fer-ho, amb objectius ambiciosos com és guanyar el campionat... Arriba només començar la lesió i, tot i això, te’n surts prou bé i quan estàs gairebé recuperat entres en una altra. Va ser un moment molt dur, però igualment penso que estic en el meu millor any. Sé el que he treballat aquest any per a aconseguir el que vull, i la tranquil·litat mental que et donen aquests pensaments es nota. 

–Competeix a Moto2 i MotoE. La idea és continuar en els dos campionats?
–Avui dia no ho sé. Tinc pensat acabar el campionat de MotoE, evidentment, i és cert que m’agradaria continuar l’any vinent amb les motos elèctriques i representar a Ducati, però, per altra banda, si el meu objectiu és pujar al Mundial de Moto2, la MotoE em treu massa temps. Potser hauria de fer una cosa i preparar-la molt bé, que potser fer-ne dues.

–El Mundial de Moto2 és l’objectiu?
–El Mundial de Moto2 és el meu somni. Vaig estar el 2019 i des de llavors he anat fent alguna substitució, però l’objectiu és consolidar-me en aquest campionat. No ho faré de qualsevol manera, sinó que vull anar en condicions, amb una moto que m’asseguri que puc estar capacitat per fer-ho bé. A Jerez, per exemple, el ritme de cursa que vaig portar va ser per ser 12è al Mundial.

–Quin desig li queda per demanar de cara a finalitzar la temporada?
–Em venen moltes coses al cap (riu). El que més il·lusió em faria seria lluitar per la victòria i aconseguir-la, que sé que estem a punt de tocar-la i sols ens queda que tots els aspectes ens acompanyin. Seria il·lusionant estar a dalt de tot del podi mentre sona l’himne d’Andorra.