Eder Sarabia afronta la seva tercera temporada al capdavant de l’FC Andorra després d’aterrar al Principat el gener del 2021. El tècnic basc va ser un dels artífex, sinó el principal, de l’ascens la darrera campanya, col·locant l’equip a LaLiga Smartbank per primera vegada en la seva història. Ara, al davant tenen tot un repte, i el conjunt tricolor vol estar a l’alçada del que requereix una competició com és la divisió de plata del futbol espanyol.

–Ha tingut vacances Eder Sarabia?
–Realment ja sabem que en aquesta professió, i estant en actiu no tens mai vacances (riu). Sempre estàs pendent de tot, no? De la pretemporada, dels partits amistosos, de tots els canvis que estem tenint a nivell de club, d’estadi, de lloc d’entrenament, etc. He intentat aprofitar uns dies a Mallorca, Menorca i Canàries, però al final sempre estàs pendent, i més si fas un salt tan gran i tan important com hem fet nosaltres.

–Com ha vist als jugadors durant la tornada? Sobretot els nous.
–La veritat és que molt bé, perquè tot el treball que vam fer l’any passat, a nivell futbolístic i no futbolístic, d’equip, de cohesió, d’unitat es nota i es manté. Mantenir gran part del bloc de l’any passat obliga d’alguna manera els nous a adaptar-se ràpid, però tots s’han integrat molt bé, tots han entès quina és la filosofia i la cultura d’aquest equip. Al cap i a la fi fitxes perquè els coneixes futbolísticament i també t’informes com són com a persones. Com sempre dic, no necessitem els millors, sinó els més adequats. 

–Com s’entén que s’hagin fitxat jugadors tan joves?
–Volíem jugadors amb experiència a la competició, com és el cas de Raúl Lizoain, de Diego Alende o de Jacobo. Sabem que tenen un talent i un enteniment important, i la joventut et dona també un extra de fam, ganes d’aprendre, ganes de tenir un repte important com és el d’enguany en una categoria tan complicada. Gent que vagi a mort amb el que se’ls demana, i en aquest sentit crec que han vingut jugadors que han apostat clarament per estar aquí i intentarem afrontar aquest repte amb la major il·lusió i ambició possible.

–Aleshores l’experiència no tenia res a veure amb l’edat?
–Seria una barreja. Que tinguin aquest saber gestionar en moments determinats, perquè tindrem moments de dificultat, moments d’ambients que encara molts dels jugadors que tenim no els han viscut. Encara ens falta algun jugador més que ens doni aquest puntet. Hi ha hagut jugadors que hem trucat i han triat altres projectes. Al final els que són aquí és perquè realment han volgut i han apostat, són ambiciosos, tenen gana i els agrada el que se’ls proposa. Llavors, és aquesta barreja entre experiència, convicció i fam.

–Com avança el tema del davanter? Quin perfil vol?
–Estem oberts a diferents perfils. Serà un any exigent i m’agrada que hi hagi competència. M’agrada poder triar depenent una mica del partit, del rival o de com vegi els estats de forma. Podem necessitar algú que sigui referència, però també estem buscant jugadors que vagin a l’espai. Va quedant menys, i el mercat tampoc s’ha mogut molt. 

–Hi ha algun nom que vulgui tenir sí o sí? A banda de Riqui Puig.
–El tema de Riqui Puig em ve perfecte per explicar-me (riu). Va sortir una mica de broma, però al final aquests jugadors que puc tenir al cap, que alguns els he entrenat, són avui dia inaccessibles. Podem ser molt atractius per a un perfil concret de jugador, que vulgui rendir i en alguns casos per a poder continuar creixent i gaudir. No et diria un nom en concret, perquè per poder tenir aquests jugadors encara ens falta una mica per créixer, un o dos anys. Hem de consolidar-nos en la categoria i a partir d’aquí podrem aspirar a ells.

–L’FC Andorra serà l’únic equip debutant en la categoria. Vol que aquest fet estigui present en el vestidor?
–Vull que estigui present per a valorar-ho, i molt. Hem de tenir present tot el que s’ha aconseguit i com s’ha aconseguit. Sentir-nos uns privilegiats i aprofitar aquesta cosa excepcional. És una cosa a la qual volem aferrar-nos. Seria molt important poder consolidar-nos com a equip a la lliga de futbol professional, i jo crec que aquest és el principal objectiu i anem a a posar tot de la nostra part.

–Viuran duels on l’equip rival comptarà amb 20.000 aficionats animant...
–Aquest és el repte, estar preparats per a això.

–Creu que tindrà un grup amb qualitat per fer-ho?
–La meva obligació com a entrenador és aconseguir que ho tinguem. Estic content amb la plantilla que estem fent. Ens falten dos o tres jugadors que ens poden marcar la diferència, i d’això dependrà una mica el nostre potencial. He de saber preparar l’equip tan bé com sigui possible, i en aquest cas l’aspecte mental serà molt important. L’any passat ho vam saber portar molt bé, i he d’intentar transmetre la meva experiència del que he viscut en diferents entorns, contextos i categories perquè ho sumin a totes les qualitats que tenen i ens ajudin amb l’objectiu.

–Els tres primers partits seran a fora i contra rivals històrics de l’elit. Li preocupa?
–Serà complicat, però molt il·lusionant . Ja estem preparant i analitzant coses, sobretot de les dues primeres jornades. És increíble que puguem tenir aquesta oportunitat de començar contra equips tan històrics, en camps tan bonics i ambients tan de futbol. Som molt optimistes i molt positius, i sempre ho veurem des del costat de la il·lusió, del repte, d’intentar superar-nos. Aquesta és una de les meves principals qualitats i el que intento transmetre als jugadors.

–En entrar al futbol professional, creu que el seu càrrec com a entrenador és mirarà més de prop?
–És el que deia quan vaig arribar. Soc el més exigent amb mi mateix i intento aprofitar tot el que he après per a intentar ser millor cada dia, corregint els errors que podia cometre abans. Sempre hi ha pressió, i com més a dalt, més. Però també entenc que estic en un club diferent, especial, en el qual tenim aquesta tranquil·litat per a treballar i el convenciment de quin és el camí. Hi haurà moments i temporades que poden ser més complicades i serà una cursa de llarga distància, de la qual sobretot volem gaudir. La pressió és aquí i cal saber portar-la. Per sort, he viscut situacions importants que m’ajuden a tenir tranquil·litat i normalitat, i sobretot controlar el que està en les nostres mans.

–Ha canviat l’Eder Sarabia que estava a la Primera Divisió del d’ara?
–A vegades, quan no coneixem a les persones, les jutgem per alguns fets o pel que veiem en una actuació determinada, a la tele o pel que ens han explicat. Soc una persona respectuosa, amb els peus a terra, que vinc de llocs molt importants però que m’adapto perfectament a altres categories i a altres entorns. Que intenta, com deia el meu pare, no fer el que no m’agrada que em facin a mi. Intento transmetre confiança, naturalitat, normalitat, i evidentment tinc caràcter, passió, i m’agrada viure les coses intensament, però des de la proximitat i la naturalitat.