També exigeixen col·laborar amb totes les administracions a l’hora d’aprovar ordinacions

Després de tres anys de reflexions en privat, l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes (APTA) va decidir ahir fer pública la seva opinió respecte a la problemàtica actual de l’habitatge, l’especulació immobiliària i el paper que, a parer seu, han de jugar els propietaris dels terrenys privats. I és que segons va explicar el president de l’entitat, Josep Duró, «si no volem acabar malmetent el patrimoni del nostre país de muntanya», cal un replantejament del sistema per aturar el creixement d’una construcció «caòtica» que afecta per igual totes les parròquies. «Andorra és un puzle i les peces s’han de lligar. No podem continuar com fins ara», va avisar Duró, que va començar per demanar una actualització de la llei del sòl del 2002 «totalment obsoleta». En aquest sentit, va recordar que el 85% del territori del Principat és propietat de l’Administració (sobretot de comuns i quarts) i el 15% és privat, però només entre el 6 i el 7% d’aquest és edificable, fet que «genera confusió perquè sembla que, com hi ha molts terrenys, hi hagi molts propietaris, però s’ha de posar en context, deixant clar que els responsables principals d’aquesta gestió són el Govern, el Consell General i els comuns».

Un cop es revisi i actualitzi tota la legislació, l’APTA demana que es desenvolupi una estratègia urbanística de país que compti amb el suport dels propietaris per «aportar la nostra visió de la realitat» i revertir la situació actual «de forma tranquil·la, garantint la seguretat jurídica». Perquè el fet que cada comú «sigui un món» amb una normativa de construcció diferent provoca «contradiccions» que es tradueixen en aquest «caos» urbanístic que denuncien, a més de ser una «amenaça» marcada per la sostenibilitat i la densitat de població. «Hem de fer un repartiment intel·ligent del territori. És evident que a la capital no pot haver-hi la mateixa densitat de població que a Soldeu, per tant, cal una definició global del tipus d’habitatge que ha d’haver-hi a cada lloc», va insistir Duró, mentre que el tresorer de l’entitat, Jordi Cerqueda, va apel·lar a un «debat profund entre institucions i sectors econòmics i socials». I va afegir: «També necessitem un plec de bases estricte que vetlli per la qualitat i defineixi les obligacions dels promotors». 

Una altra peça que no acaba d’encaixar en el puzle dels propietaris de terres és la inversió estrangera: «Aquest és un punt crític. Si ningú ajuda els petits i mitjans propietaris vindran els grans promotors estrangers i els compraran les terres [...] Ja sabem que no es pot limitar la inversió estrangera, però sí que poden haver-hi eines per controlar-la, i altres països petits i de muntanya ja fa temps que ho van fer», va afirmar Duró. Tanmateix, va denunciar que un gran inversor estranger pugui venir a Andorra a fer un gran projecte, però que un petit propietari andorrà, si no forma part de determinats organismes, no rebi el vistiplau de l’Administració. 

Objecte social

L’APTA defensa els drets i interessos de petits, mitjans i grans propietaris de terres no edificades que suposen tres quartes parts de la superfície no construïda del Principat. La seva voluntat és «vetllar per la preservació del patrimoni» i «posar en valor les necessitats de creixement d’un país de muntanya». Així, la majoria d’aquestes propietats, va manifestar Duró, «venen de segles» i no han d’anar destinades especialment a la construcció, sinó que serveixen per «respectar les nostres arrels, la natura i el país». Amb tot, Cerqueda va matisar que un terreny val segons les seves oportunitats urbanístiques, el que és «extremadament perillós», perquè, en el cas d’Andorra, ha provocat una gran dependència econòmica i social de la construcció.