Moxibustió, digitopuntura, tuina... totes són pràctiques que existeixen des de fa milers d’anys en la Medicina Tradicional Xinesa, i els quals s’estan introduint gradualment als països occidentals. Tanmateix, no ha estat fins als últims 40 anys d’implementació que ha aconseguit notorietat. La co-directora del laboratori de farmacologia xinesa i empresa distribuïdora Planeta Verd, Jess Morillon, explica que «encara queda molt per fer, sobretot als territoris del sud d’Europa, perquè a Suïssa o Alemanya ja està integrat fins i tot en el sistema de seguretat social». Malgrat els detractors d’aquesta pràctica, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) insta als països membres a la seva regularització. En aquest sentit, Morillon assegura que «segons les dades que hem pogut obtenir, una de cada sis persones a França es tracta amb Medicina Tradicional Xinesa».

Així doncs, la base d’aquesta medicina resideix en la teoria que la malaltia és una alteració del fluix de l’energia vital o chi, que provoca un desequilibri en l’ésser humà. Tanmateix, la també terapeuta apunta que «nosaltres no parlem de malaltia o símptomes, sinó de síndromes». Per tant, el que s’observarà és si el pacient té més calor, fred, buit o excés. Fins i tot s’analitza si la persona viu en un país més humit, o calent, perquè s’entén que pot ser un factor determinant en la salut. A més, no es diferencia el mal físic del mal emocional, sinó que s’estudia la persona com un tot. «La depressió pot provocar-se per una deficiència o problema amb els òrgans, per exemple, i cada persona és un cas diferent», afegeix. Pel que fa a la consulta, la primera visita a una terapeuta especialitzada en Medicina Tradicional Xinesa pot tenir una durada d’entre una hora i una hora i dos quarts, perquè el balanç energètic requereix un interrogatori llarg, amb un examen de la llengua i el pols. En aquest sentit, Morillon indica que «quan una persona acudeix a una consulta de Medicina Tradicional Xinesa, la gran diferència és que se sent escoltada». Altrament, explica que s’ha de distingir entre un terapeuta de Medicina Tradicional Xinesa del metge que «realitza medicina integrativa, mesclant coneixements de la medicina xinesa amb la medicina occidental».

Pel que fa a la saturació del sistema sanitari, sobretot amb l’afectació de la pandèmia, Morillon assevera que «la Medicina Tradicional Xinesa té una utilitat en aquest sentit, ja que la prevenció és un eix central per ajudar que les persones recuperin el control de la seva salut, entenguin què els està passant, i com poden millorar i canviar els seus hàbits per a prevenir problemes». I és que en aquesta pràctica també s’inclou una part de dietètica mitjançant l’ús d’herbes naturals per prevenir constipats o enfortir certes parts del cos, així com també promou l’esport i la mobilitat per mantenir una bona agilitat i benestar.

Sobre la visió i el desconeixement de la societat, la terapeuta expressa que «la meva mare es va diplomar als anys 90 i aquí a Andorra érem els rars». No obstant això, admet que «aquesta medicina està cada cop menys estigmatitzada i s’està posant de moda perquè, amb el pas del temps, les noves generacions tenen més consciència de la seva salut mental, emocional i física i ho entenen més». De moment, continua vigent el debat sobre si aquest estudi té base científica o no. Per aquest motiu, Morillon lamenta que «cada any es graduen milers de terapeutes, però molts països encara no està reconegut com una pràctica legal pels no-metges».