L’aprovació del nou codi de família aquest dijous al Consell General ha deixat poca gent indiferent. De fet, és un text que ha fet un llarg recorregut al parlament i que ha estat àmpliament discutit, però una vegada s’aprova i entra en vigor és quan encara hi pot haver lloc per les reaccions. Si bé és cert que la valoració general és bona per part de Diversand, l’associació LGTBIQ+ d’Andorra, també ho és que inclou alguns apartats que no es veuen amb massa bons ulls, tal com ja va expressar durant el debat a la cambra parlamentària el Partit Socialdemòcrata (PS). Es tracta del fet que la norma distingeix entre matrimoni canònic i casament civil (amb parelles del mateix o de diferent sexe), i no considera matrimoni totes les unions. En aquest sentit, la presidenta de Diversand, Rocio Soler, considera que «quan es fa la distinció és on hi ha realment el problema», tot i que admet que «és complicat» i que «s’ha avançat» però «no és l’ideal», perquè «el llenguatge també és important», va recalcar.

Sobre això, va recordar que una parella homosexual no es podrà casar per l’Església, tot i que en aquest col·lectiu hi ha catòlics i practicants que «potser voldrien» contraure matrimoni canònic, tot i que «és cert que és minoritari, i la majoria es casen per la banda civil». Dit això, «s’ha avançat en no fer distinció en el civil, siguin parelles homosexuals o heterosexuals, però s’ha donat la volta a un tema que potser seria molt més senzill, si tothom es pogués casar com volgués i ja està».

Malgrat aquest punt de discordança, la globalitat de la llei és compartida per aquest col·lectiu. «Va ser molt emotiu i molt emocionant, i estem més que contents, ja que pensem que va ser un dia històric, sobretot pel fet que es va aprovar la possibilitat de fer el canvi de nom i de gènere de les persones transsexuals», va afirmar Soler. 

Amb tot, el canvi de nom i de gènere, que es podrà fer a partir de la setmana vinent, un cop els dos coprínceps hagin signat la nova llei, haurà de seguir un procediment que el batlle haurà de validar. «Hem de tenir en compte que partim de zero, no teníem res, perquè fins ara molta gent havia de passar per un procés de revictimització i per això s’ho pensaven dues vegades abans de tirar endavant, així que el fet que passi per Batllia és una jurisdicció voluntària, cosa que representa un tràmit bastant ràpid en què no es demana cap prova més enllà d’un període de transició que creiem que és raonable», va valorar la presidenta de Diversand. «Evidentment, desitjaríem que no hi hagués cap requisit, perquè creiem en l’autodeterminació de gènere, però era molt utòpic pensar que partint de zero arribaríem a l’ideal, així que ara hem d’anar pas a pas i valorar que el que s’ha aconseguit està molt bé».

Tot i ser una llei tan controvertida, al final va ser aprovada per unanimitat, un fet difícil de veure en altres països en casos semblants. «Suposo que s’ha entès la nostra necessitat i que realment això s’havia de solucionar de manera urgent –va destacar–, ja que portàvem tres anys dient que les persones trans havien de tenir la documentació que els representés, i els polítics van tenir la sensibilitat de veure aquesta urgència, perquè el col·lectiu pateix fins que no se solucionen aquestes qüestions». En aquest sentit, Diversand va recordar que havien fet una formació als consellers generals amb motiu del dia de l’orgull. «Al final són drets humans i sentit comú, i creiem que va anar bé», va assegurar.

L’anècdota de la bandera

Una petita representació del col·lectiu Diversand va ser present a la sessió del Consell General, i un cop aprovada la llei van desplegar dues banderes. «Crec que va ser anecdòtic, perquè prèviament vam demanar si ho podíem fer i ens van dir que sí, tot i que no ens van deixar aplaudir», va explicar. Ara bé, «tot i ser prudents, demanar permís i ser disciplinats, al final ens van renyar», va precisar en referència a la petició pública de la síndica general, Roser Suñé, perquè amaguessin les banderes un cop ja les havien ensenyat.