Avui, 21 de juliol, és el Dia Internacional del Gos, el nostre millor amic. És un dia de celebració tant per les mascotes com pels seus amos i cal festejar-lo de la millor manera possible, com per exemple regalant-li una nova joguina, portant-lo d’excursió o revisant que la casa sigui segura per al ca. Però sense dubte, la millor manera de celebrar el Dia Internacional del Gos és fer-se voluntari i col·laborar amb les associacions que es dediquen a la cura de gossos. Ajudar a aquestes organitzacions és la millor forma de tornar als gossos tot l’afecte que ens donen incondicionalment.

Al Principat d’Andorra aquesta tasca la materialitza GosSOS, una organització sense ànim de lucre especialitzada en l’ajuda a gossos abandonats, maltractats o que tenen necessitats concretes per poder viure dignament. Així ho explica Audrey Montel, vicepresidenta de l’entitat. «Ens ocupem de tres tasques: administrar la gossera d’Andorra, gestionar tota qüestió relacionada amb els gossos, com per exemple amb els bancs d’aliments  o els ajuts veterinaris, i finalment, conscienciar a la població.»

La feina de GosSOS és possible gràcies a les persones sòcies i voluntàries que aporten recursos i temps en favor dels peluts. «La forma d’ajudar no és únicament econòmica. Cal passejar els gossos per tal de mantenir el vincle amb l’humà». 
Actualment, a la gossera d’Andorra s’hi troben 39 gossos sense família, una xifra que se situa molt a prop del límit, que és de 42 places. La principal causa d’aquests números és la falta de regulació dels propietaris que no permeten la tinença de gossos en els seus pisos. Aquesta realitat, només fa que «acabar castigant a les famílies que no tenen més alternativa que cedir els gossos a l’entitat».

Davant d’aquesta problemàtica, l’organització està a disposició de les corporacions públiques i associacions de propietaris «per dialogar i trobar solucions», ja que el ritme de les adopcions és inferior al de les cessions i els abandonaments. 
En els últims anys, Andorra ha avançat molt en matèria de benestar animal en l’àmbit legislatiu i conscienciació pública. Però, segons Montel, s’està lluny de l’estàndard actual. «Falta conscienciació de què és un animal amb les seves necessitats i els seus drets. Amb molta feina s’hi arribarà, ja que la legislació és un reflex de la conscienciació ciutadana».

Al país veí, Espanya, la nova llei és un avenç molt significatiu respecte a la legislació anterior, però segons l’entitat i molts partits animalistes, s’ha quedat a la porta del que hauria de ser, en una primera fase. La consideració de les mascotes com a membres de la família i éssers sensibles seria només paper mullat: «La llei espanyola canvia l’estatus dels animals de companyia, però a la pràctica ha canviat molt poca cosa». 

Tot i això, l’adopció encara és una de les millors maneres de vetllar pel benestar d’animals de companyia com els gossos. Però abans de prendre una decisió tan imporant com aquesta, cal tenir molt present que un gos un ésser viu, i que, per tant, té unes necessitats pròpies diferents a les nostres. Per aquest motiu és necessari informar-se sobre la raça que es vol adoptar, tenir un allotjament adequat, tenir en compte que una adopció és un acte definitiu, és a dir, un compromís de vida, i saber que suposa una despesa de diners i de temps. «L’error més comú és pensar que ens hem d’adaptar a l’animal. És justament a la inversa: hem de triar el gos que s’adeqüi i encaixi millor amb la nostra vida». Així doncs, adoptar no significa ocupar-se de la manutenció de l’animal, sinó preocupar-se perquè visqui feliç, permetent el desenvolupament de les característiques que li implica la seva raça. 
Per aquests motius, per adoptar un gos de la gossera, cal entrar en contacte amb GosSOS per fixar una reunió i entendre la intenció de la família i la manera en la qual el gos hi pot encaixar. Posteriorment, la família pot visitar les instal·lacions per conèixer el futur membre de la família. Com bé explica Montel «el gos t’ha d’adoptar també a tu». La connexió ha de ser recíproca, sinó no hi pot haver adopció.

D’aquesta manera, és un procés que no es fa només en un dia, si no que implica que la família hagi de passar un període de prova per avaluar la convivència del gos en la nova família i allotjament. 

Tot i que el procés es pot allargar, la vicepresidenta de l’entitat destaca el valor d’aquest acte, ja que «adoptar significa salvar dues vides: adoptar un gos i alliberar una plaça de la gossera pels nouvinguts».

En cas d’arribar al límit de capacitat de la gossera, de cap manera deneguen l’entrada d’un gos. No obstant això, l’entitat està en converses amb el Govern perquè en cas d’arribar al límit de la capacitat puguin portar els gossos a cases d’acollida.