Escaldes-Engordany
«Detectem activitats molt poc professionals de manera constant»
Entrevista al degà del Col·legi Oficial d’Economistes, Eduard Jordi
Després de 14 anys formant-se a Catalunya, Eduard Jordi va aterrar al Principat el 1999 per començar a treballar en el sector bancari durant els 10 anys següents. Posteriorment, va decidir engegar un projecte d’una start up al voltant de l’auditoria i la fiscalitat. Ja fa quatre anys que forma part de la junta del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra (COEA), de la qual ara n’és degà.
–Com ha arribat a esdevenir el degà del col·legi professional?
–Els membres de la junta em van demanar que em posés al capdavant del col·legi davant d’un projecte de continuïtat del darrer deganat amb unes línies d’actuació similars. Tot i això, agafo el relleu en un moment de reptes de la professió i de país en general molt grans. És per això que hem decidit augmentar els membres de la junta, ja que cada cop necessitem més mans i una estructura més consolidada amb l’anhel d’arribar a esdevenir un col·lectiu potent com el col·legi d’advocats.
–Per què ha destacat aquest col·legi concretament?
–Perquè els representants del nostre col·lectiu i els advocats van de la mà. És una professió amb qui interactuem constantment en el nostre ambient laboral igual que ho fan el col·legi d’infermers i els metges.
–Quina seria, doncs, la trajectòria que vol emprendre el COEA per enfrontar els reptes que té al davant?
–Hem dut a terme un pla estratègic molt ambiciós que incideix, sobretot, en la regulació de les professions que engloba el nostre col·legi. Es tracta d’un tema cabdal, perquè tant el Govern com nosaltres detectem activitats molt poc professionals de manera constant. Necessitem una regulació general perquè és una professió que engloba un ventall ampli de sectors.
–Per què creu que hi ha una manca legislativa?
–No existeix una llei global de l’economista, ni del comptable, ni de l’auditor. Per tant, és necessària una diferenciació entre les professions titulades i les regulades. L’acord d’associació ha sigut un dels catalitzadors per tirar endavant aquestes demandes i preparar-nos de cara a Europa i jugar les nostres cartes.
–Em podria dir quina és la funció exacta del COEA?
–Protegir la societat i els seus col·legiats en un sector que afecta a tothom directa o indirectament. Tots els col·lectius professionals es deuen a les seves professions i no serem menys.
–Hi ha algun altre objectiu més específic que voldria remarcar?
–Encarem un nou repte davant d’una societat que necessita tenir una imatge de les associacions representatives. En aquest sentit, volem millorar la nostra presència als mitjans de comunicació i fer una mica de lobby a les institucions i les entitats. Molt poques vegades es compta amb la nostra veu i, de fet, tenim informació més rica i privilegiada a l’àmbit econòmic, perquè estem en contacte directe amb els clients. Hi ha cops que el Departament d’Estadística fa públics alguns resultats que nosaltres ja coneixíem.
–Ja que representa els economistes, ens podria fer cinc cèntims sobre la situació actual?
–Primer de tot, cal remarcar que el Principat no està aïllat del món. Vivim en un entorn internacionalista i bastant perillós. Molts cops tenim la visió errònia que Andorra viu en una dimensió a part i no és així. Aquí el que ens afecta és la inflació i la dependència energètica. En l’economia el més important és l’equilibri, si toques una banda, es desequilibra l’altra. Nosaltres ho coneixem com la llei del pèndol.
–I la covid?
–La pandèmia va provocar que les empreses regulessin el seu estoc per la baixada de l’activitat econòmica i, ara que sembla que revifa tot plegat, la demanda es troba amb una oferta reduïda. Aquest és un problema que arrosseguem que s’ajunta amb el conflicte d’Ucraïna i la crisi al gegant xinès.
–Algun fet positiu haurà de visualitzar a l’economia andorrana, oi?
–Tenim l’avantatge competitiu de la baixa fiscalitat que sempre ha existit i també cal destacar l’obertura de la inversió estrangera que continua en augment i que es veu atreta per diferents actius de país com la seguretat ciutadana, la qualitat de vida, el nivell d’inversió i la naturalesa, entre altres coses.
–Tot i això, la inversió estrangera pot ser una arma de doble fil.
–Així és. La inversió estrangera és bona si és sostenible. Hagués sigut més beneficiós un creixement de l’economia més sostingut i ho estem fent massa ràpid. En aquest punt em remeto a la teoria de l’equilibri d’abans.
–Quins són els punts febles d’Andorra parlant en termes econòmics?
–Principalment, el tamany. Això ens fa més àgils per a la implementació de certes mesures, però alhora més dèbils en altres. La independència energètica i sostenible seria un tema clau per a nosaltres, ja que la posició geopolítica és un dels punts febles.
–Hi cap la possibilitat de calmar un mercat de l’habitatge tan tensat?
–Sí i no. El cost de la construcció de l’habitatge sostenible és cada cop més car i el terreny i els recursos són limitats. Les despeses de l’obra nova difícilment baixaran i acabarà passant com a totes les ciutats; es construirà cada cop més alt i a les zones centrals tan sols podrà accedir la gent amb alt poder adquisitiu. Crec que la solució passa per oferir més ajudes socials i, des dels estaments públics, entendre la casuística dels pisos buits i actuar al respecte. L’opció de construir uns quants pisos a dos anys vista no solucionarà el problema.
–Llavors defensa una intervenció del mercat?
–El mercat es regula sol, però això es produeix quan no es detecta cap desequilibri. En aquest moment és quan s’ha de produir la intervenció per part de les institucions. Tot i això, si s’abusa d’aquestes mesures generarà inseguretat en els propietaris i tornarem a experimentar problemes econòmics. De nou em remeto a l’equilibri.
–En sortirem beneficiats després de passar totes aquestes dificultats econòmiques?
–Tant de bo m’equivoqui, però no soc optimista en aquest sentit. De fet, crec que es pot produir una crisi. La inflació encara en té per uns mesos.
–Serà diferent de la del 2008, oi?
–Totes són diferents, però aquesta no comptarà amb tants components especulatius. Ara és estructural, la població ha crescut excessivament i els bancs no donen hipoteques amb tanta facilitat.