El Comú d’Escaldes-Engordany està obert a parlar de la definició dels límits territorials entre aquesta parròquia i la d’Andorra la Vella. Així ho va destacar la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, que va remarcar que la predisposició de la corporació «sempre ha estat la d’asseure’s i parlar amb tothom, obertament i francament». En aquest sentit, va afirmar que el comú veu com una cosa positiva i una oportunitat de millora tot allò que permeti tenir una major seguretat jurídica i eviti litigis entre les cases comunes d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

Cal recordar que la línia limítrof amb la capital i el nucli urbà d’Escaldes va quedar delimitada l’any 1978 des de la Plana fins a Sant Ermengol. Els terrenys comunals, però, no es van delimitar en cap moment de la redacció i la conformació dels mapes. Així doncs, a la solana, el pic de Padern, Enclar i el Carroi és terreny indivís i, per tant, no es tracta de la pertinença a una administració única de cap parròquia. A l’obaga, l’any 1988 es va materialitzar un acord entre el Comú d’Andorra la Vella i el Comú d’Escaldes-Engordany. Aquest conveni recull que en direcció a ponent de la vall del Madriu, els terrenys són d’administració única de la corporació de la capital, tot i que la titularitat és indivisa. D’altra banda, a la part de llevant de la vall del Madriu, inclosa en el mateix accident geològic, es tracta d’un territori d’administració única que pertany exclusivament al comú escaldenc.

Finalment, dur a terme ara una delimitació de les zones no urbanes permetria completar els passos iniciats els anys setanta. A l’últim, és important destacar que els afers que giren al voltant dels límits territorials mai han estat tractats al si de la comissió de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, ni tan sols entre els quatre cònsols que en formen part, segons va informar el Comú d’Escaldes-Engordany en un comunicat.