Teresa Colom és una poeta i escriptora andorrana oriünda de la Seu d’Urgell, guanyadora d’importants reconeixements com el Premi Martí i Pol de la Biblioteca Pública del Govern d’Andorra, el Premi Grandalla de poesia del Cercle de les Arts i les Lletres d’Andorra, o el Premi Maria Ángels Anglada. També és autora de diversos llibres, entre novel·la, relats i poemaris, l’últim dels quals, El cementiri de les matrioixques, el va publicar al 2021. El passat mes de juny va ser nomenada nova directora de la Fundació Ramon Llull, una entitat andorrana que té com a finalitats intensificar l’estudi, la promoció i la defensa de la llengua catalana, així com fomentar la projecció exterior de la llengua i dels diferents àmbits culturals que s’hi expressen. Creada l’any 2008, està constituïda per un patronat format per l’Institut Ramon Llull, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Govern d’Andorra, l’Ajuntament de l’Alguer i el Consell General dels Pirineus Orientals, així com la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull i la Xarxa de Municipis i entitats balears pel Ramon Llull. El PERIÒDIC ha volgut parlar amb Teresa Colom per conèixer les seves impressions durant les primeres setmanes al capdavant de l’entitat. 
–Com ha viscut la proposta de dirigir l’entitat?
–En Vicenç Villatoro (el director anterior) havia transmès la seva voluntat de deixar el càrrec per motius personals i em van trucar per veure si estaria interessada en assumir aquesta responsabilitat. Va ser tota una sorpresa, en el sentit que no és una cosa que hagués tingut mai al cap. 

–S’ho va pensar o ho va tenir clar des del principi?
–M’ho vaig pensar, però tampoc vaig trigar molt a respondre perquè realment el plantejament que em van fer i el que s’esperava de la direcció em va interessar des del principi. De fet, ja coneixia el treball de la Fundació i les seves finalitats, així com el seu paper com a única entitat que engloba tots els territoris que compateixen la llengua catalana.

–Quin és aquest plantejament?
–Continuar reforçant i fent créixer els seus premis (Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística, Premi Ramon Llull de traducció literària i Premi Ramon Llull a la promoció internacional de la creació catalana). La Fundació vol que consolidin la seva rellevància i a més, crear un nou premi a la traducció amb la intenció d’estimular la tasca dels creadors novells, a més de les llargues trajectòries de professionals més veterans. L’objectiu és premiar i donar a conèixer un treball que té molta feina al darrere, que moltes vegades no és conegut per la majoria de la gent.

–La Fundació també promou el coneixement mutu entre territoris, oi?
–Sí, i en aquest sentit hi ha la idea que la mirada de la Fundació també estigui posada en donar a conèixer les diferents arts i disciplines artístiques de cada territori a la resta de territoris de llengua catalana. De seguida vaig voler formar-ne part i tenir l’oportunitat de ser una peça que ajudi a què hi hagi més entesa i es creïn més sinergies entre els diferents territoris pel que fa també al coneixement de la llengua i al seu estudi, i que un artista d’un territori trobi visibilitat a la resta. Si es poden crear i/o reforçar circuits de diàleg, fer activitats que ajudin a donar-se a conèixer els uns als altres, anirà en benefici de la creació. L’entesa i el coneixement sempre van a favor fer coses bones. Ampliar la coneixença de gent amb la qual tens coses en comú, en aquest cas, l’ús de la mateixa llengua, és una oportunitat de creixement.

–La direcció té marge de proposta a més de vehicular les directrius del patronat?
–La Fundació té unes finalitats molt definides i l’àmbit d’actuació de la direcció ja està establert en aquestes finalitats, encara que evidentment es pot recollir el que veus i les inquietuds per part dels patrons per proposar noves accions.

–És en aquest sentit que va proposar la creació d’un document audiovisual que recollís el testimoni de dones de tots els territoris?
–Des de l’inici, se’m va demanar que a més dels premis, s’aprofités el contacte entre els territoris per encetar més accions durant l’any. És a partir d’aquesta idea que com a primer projecte de la meva direcció se’m va ocórrer una activitat molt vinculada a la terra i a l’estudi de la llengua, que  és també una de les finalitats de la Fundació, per recollir el testimoni de tantes dones anònimes dedicades al món de les labors, enteses com l’activitat de cosir, brodar, teixir, etc., i que compta amb un lèxic propi que si no es documenta, es podria perdre, atesa la seva edat, i tenint en compte que es tracta de coneixements que s’han transmès oralment. Encara que no només de mares a filles, sinó entre famílies, creant una xarxa de complicitats en les comunitats que segurament per a moltes dones també ha estat  clau per sobreviure.

–Ja han començat la recopilació de testimonis?
–Un cop el Patronat va aprovar el projecte, ara i fins a finals d’any el que es farà és la part de producció, és a dir, gran part del treball consistirà en l’elaboració del guió. Ens agradaria recollir testimonis de dones de tots els territoris de parla catalana per veure les similituds que es donen en el seu lèxic propi en en aquest camp, encara que també trobarem coincidències en les anècdotes de les seves experiències de vida. Tot i haver estat molt mal remunerada, és una feina de gran valor, que ha creat tot un món que seria meravellós documentar perquè no es perdi. Per realitzar-ho, ens agradaria comptar amb la colaboració d’estudiants del sector audiovisual de tots els territoris per fomentar també la coneixença entre ells, i perquè esdevingui un projecte intergeneracional. Hi ha molta feina, però també moltes ganes de tirar-ho endavant.